Anar al contingut

Minar-i-Pakistan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Minar-e-Pakistan (Plantilla:Lang-ur) és una torre i monument públic en Lahore, Punyab, Pakistan. La torre es troba en el Parc Iqbal Major, un parc urbà en Lahore.[1] Va ser construïda entre 1960 i 1968 en el lloc en a on, el 23 de març de 1940, la Lliga Musulmana Panindia va aprovar la Resolució de Lahore, coneguda més alvance com la Resolució de Pakistan. Esta resolució va tindre com a objectiu la creació d'una pàtria per als musulmans de l'Índia britànica, seguint la teoria de les dos nacions, i eventualment va ajudar a la creació de Pakistan en 1947.[2][3]

Construcció

La pedra base original de Minar-i-Pakistan

El 23 de març de 1960, la pedra base de la torre va ser colocada per Akhter Husain, el llavors governador de Pakistan Occidental. La construcció de la torre va durar huit anys, sent completada el 22 de març de 1968[3][4] en un cost estimat de sèt millons de rúpies pakistaní. Els diners va ser recaptats imponent un impost extra a les bolletes de cine i de carreres de cavalls a petició del governador.[5]

Mian Abdul Khaliq va ser assignat com el contractiste principal del proyecte.[4] Mukhtar Masood, un escritor reconegut i el llavors comissionat adjunt de Lahore, va ser un dels membres que va tindre un rol important dins de la finalisació del proyecte.[6]

Disseny

El monument es troba sobre una plataforma

L'arquitectura de la torre presenta una mescla de l'arquitectura mogola, islàmica i moderna.[7][8] Va ser dissenyada i supervisada per Nasreddin Murat-Khan, un arquitecte i ingenier civil pakistaní naixcut en Rússia.[9][10]

La torre està construïda sobre una plataforma, la qual té forma d'estrela de cinc puntes, situada en mig de dos llunes creixents que formen un círcul entre elles. Les parets d'estes llunes, les quals són piscines, estan fetes de marbre. Una d'elles estant feta de marbre roig, mentres que l'atra està feta de marbre vert. La base de la torre mateixa té forma de flor i l'àrea al voltant del monument està coberta de flors.[1][3]

Estructura

L'estructura vista des de dalt

La torre està feta principalment de concret reforçat, usant marbre i pedres per als pisos i parets.[1] El domo en la punta de l'edifici està fet d'acer i té un pináculo. La base de la torre s'alça a 8 metros del sol i la torre en sí medix 62 metros des de la base, fent que l'estructura en total medixca 70 metros d'alt.[8] Els dèu pétals en la base en forma de flor medixen 9 metros d'alt. El diàmetro circular de la torre és d'al voltant de 97.5 metros.[3] La base està feta de taulells decorats en patrons i la seua part inferior apunta cap a la Mesquita Badshahi. La base està composta de quatre plataformes en materials distints per a cada una: La primera està feta de pedres sense tallar provinents de Taxila, simbolisant els inicis humils de la lluita per la llibertat, la segona està feta de pedra tallada en martells, la tercera està feta de pedra cincelada i la quarta està feta de marbre blanc poliment, simbolisant l'èxit del Moviment per Pakistan.[3][11] L'estructura fa us d'imàgens de llunes creixents i estreles, aixina com d'atres símbols relacionats en la cultura pakistaní.[1]

Inscripcions

En la base de la torre hi ha inscripcions florals en dèu plaques commemoratives fetes de marbre blanc. Les inscripcions inclouen el text de la Resolució de Lahore en urdu, bengalí i anglés, aixina com el text de la Resolució de Delhi,[3] la qual va ser aprovada el 9 d'abril de 1946. En atres plaques es poden trobar versos del Corán i els 99 noms de Deu en caligrafia àrap. Atres inscripcions importants en el monument són l'himne nacional de Pakistan en urdu i bengalí, passages dels discursos de Muhammad Ali Jinnah en urdu, bengalí i anglés, i pareados escrits per Muhammad Iqbal.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Khan, Ahmed Z.. “On Design and Politics of Co-producing Public Space: The Long Marches and the Reincarnation of the 'Forecourt' of the Pakistani Nation” (en). International Journal of Islamic Architecture 2 (1): 136–138. doi:10.1386/ijia.2.1.125_1.
  2. ↑ Pakistan, A Modern History, New York: St. Martin's Press, p. 66. ISBN 978-03-12-21606-1. «Just north of the massive Alamgiri gate of Akbar's Lahore Fort, the 1960s modernist concrete structure of the Minar-i-Pakistan rises from its flower vase like base in Iqbal Park. It marks the plau where the Pakistan resolution was passed on 23 March 1940 at the Annual Session of the All-Índia Muslim League (AIML).»
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Jamal, Amna Nasir. The Pakistan Day memorial, Dawn, pp. Dawn Young World.
  4. ↑ 4,0 4,1 Jamal, Amna Nasir. The Pakistan Day memorial, Dawn, pp. Dawn Young World.
  5. ↑ مینارِ پاکستان: قراردادِ لاہور کی یادگار جس کی تعمیر کی رقم سینما گھروں اور گھڑ دوڑ کی ٹکٹوں سے جمع کی گئی [Minar-i-Pakistan: A monument to the Lahore Resolution, built with money raised from cinema and horse racing tiquets] (in (ur)), BBC Urdu.
  6. ↑ Literary Notes: Mukhtar Masood: a stylish and patriotic prose writer of Urdu (in (en)), Dawn.
  7. ↑ “An Elephant in the Room” . Comparative Studies of South Àsia, Africa and the Middle East 39 (1). Duke University Press. doi:10.1215/1089201X-7493931. “...the most important national monument of another Mughal capital, Lahore, is a modern tower called the Minar-i-Pakistan located outside the old city walls. Indeed, all of Pakistan's iconic national monuments llaure modern and even modernist, from the Minar to Jinnah's tomb in Karachi and the Shah Faisal Mosque in Islamabat.”
  8. ↑ 8,0 8,1 Minar-i-Pakistan: Re-living history, Pakistan Today.
  9. ↑ Khan, Ahmed Z.. “On Design and Politics of Co-producing Public Space: The Long Marches and the Reincarnation of the 'Forecourt' of the Pakistani Nation” (en). International Journal of Islamic Architecture 2 (1): 125–156. doi:10.1386/ijia.2.1.125_1. “Quote: The Minar-i-Pakistan, completed in 1968, was meant to commemorate the historic space where the ‘Lahore Resolution’ – that spelled out the idea of a separate homeland for the Muslims of the subcontinent – was tabled and accepted in 1940. Murat Khan, a Lahore-based architect of central Asian and Turkish origins, was appointed as the designer...”
  10. ↑ Meral Murat Khan. Remembrance: The man behind the masterpiece.
  11. ↑ «Minar-i-Pakistan gets major facelift» (en en).

Bibliografia


Referències