Milla àrap

La milla àrap الميل deriva en última instància de la paraula llatina que significa Millia "mil" és una unitat de llongitut històrica. La seua llongitut exacta està en disputa, se sap que era entre 1,8 i 2,0 km. Va ser utilisada pels geógrafos i astrònoms musulmans medievals. És la predecessora de la moderna milla nàutica, va ampliar la milla romana mille passuum (lliteralment "mil passos") per a adaptar-se a una aproximació astronòmica d'un minut d'arc de latitut medit a lo llarc d'un meridià de nort a sur.

Per a calcular el tamany, es va medir, sobre un desert pla, la distància entre dos pilars que estaven separats 1 grau de latitut i alineats en la direcció nort-sur, utilisant clavilles d'observació sobre els pilars.

Hi havia 4.000 colzes en una milla àrap. Si al-Farghani va utilisar el colze llegal com la seua unitat de mida, llavors una milla àrap tenia 1995 metros. Si va utilisar el colze topogràfic d'al-Ma'mun, llavors tenia 1925 metros o 1,04 milles nàutiques modernes.

Medició del-Ma'mun

Al voltant de 830 d. C., el califa Mamun va comissionar a un grup d'astrònoms i geógrafos musulmans per a que mediren la distància des de Tadmur (Palmira) fins a al-Raqqah, en lo que és hui Síria. Varen trobar que les ciutats estaven separades per un grau de latitut i que la distància del arc de meridiano entre elles era de $56$ 2/3 de milla àrap (111.8 km) per grau, lo que correspon a una circumferència de 40,248 km, molt propenc al valor conegut actualment de 111.3 km per grau i 40,068 km de circumferència, respectivament.