Anar al contingut

Mijana (geometria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Les transversal de gravetat d'un triàngul (llínees roges) es tallen en el baricentre del mateix.

En geometria, la mijana, mija o transversal de gravetat[1] d'un triàngul, és el segment de recta que unix un vèrtiç en el punt mig del costat opost.

Propietats

[editar | editar còdic]
Les transversal de gravetat d'un triàngul (llínees verdes) es tallen en el baricentre (centre de gravetat).

Per a les mijanes s'anoten les següents propietats:

  • Cada mijana dividix al triàngul en dos triànguls, sent costat comú d'ells; dits triànguls, en general, no són congruents; pero sí equivalents, d'igual àrea, per eixemple per al cas de la mijana AI (vore la figura) dites regions són els dos triànguls ΔABI i ΔACI d'igual àrea.
  • Les tres mijanes es intersecan en un únic punt, cridat baricentre, centroide o centre de gravetat.[2]
  • Dos terços de la llongitut de cada mijana estan entre el vèrtiç i el baricentre, mentres que el terç restant està entre el baricentre i el punt mig del costat opost.
  • Per a qualsevol triàngul rectilíneo[3] en costats a,b,c, mijanes ma,mb,mc i perímetro p, es complix la següent desigualtat:[4]

34p<(ma+mb+mc)<32p

  • Per a qualsevol triàngul en costats a,b,c i mijanes ma,mb,mc, pra la proyecció de ma sobre a, els elements indicats verifiquen les següents equacions:[4]


ma2+mb2+mc2=34(a2+b2+c2).


b2+c2=2ma2+a22


ma=122b2+2c2a2


2a×pra=b2c2

[5]

Relació en el centre de gravetat

[editar | editar còdic]

Cada una de les tres mijanes d'un triàngul passa pel centroide del mateix, el qual és coincidente en el centre de gravetat d'un objecte en forma de triàngul (si este és de densitat uniforme). Aixina, dit objecte estaria en equilibri en qualsevol travesser de gravetat (llínea que passe a través del centre de gravetat ), Les mijanes són solament tres transversal de gravetat, del fes infinit d'transversal de gravetat del triàngul.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Guia de problemes Matemàtica I.Reinaldo Giudici E..Ed:Equinoccio. Veneçola.
  2. Michel Helfgott: Geometria moderna
  3. M. García Ardura: Problemes gràfics i numèrics de geometria editat en Espanya, novena edició
  4. 4,0 4,1 Posamentier, Alfred S., and Salkind, Charles T., Challenging Problems in Geometry, Dover, 1996: pp. 86-87.
  5. M. García Ardura. Problemes gràfics i numèrics de Geometria. Catorzena edició, Madrit


Referències

[editar | editar còdic]