Miguelaton

miguelaton (histamenon) de Miguel VII.

El miguelaton (grec: νόμισμα μιχαηλᾶτον, "moneda de Miguel"), en llatí michaelatus, era el nom coloquial que rebien les monedes bizantines d'or (nomismata) falcades per qualsevol emperador cridat Miguel.

En un sentit més tècnic, es referix a les histamenas d'or emeses per l'emperador Miguel IV el Paflagonio (r. 1034-1041) i, en les fonts de finals de el XI i de el XII, per les de l'emperador Miguel VII Ducas (r. 1071-1078), l'acunyament del qual d'or va ser l'última que va conservar una cantitat raonablement alta d'or (16 quilats) abans de la devastación massiva que va seguir baix els seus successors. El seu us estava molt estés en Itàlia, especialment en el sur, ya que era pràcticament igual al popular tarì sicilià.

Referències

(1991).«Oxford Dictionary of Byzantium».Oxford University Press.