Anar al contingut

Tari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tari normando de Roger II de Sicília, en inscripcions en àrap, falcat en Palermo. Ara en el Museu Britànic.
Erro al crear miniatura:
Un ruba'i/tarì sicilià pre-normando en el nom del califa Al-Mustansir. Museu Britànic
Erro al crear miniatura:
Un ruba'i/tarì sicilià pre-normando en el nom del califa Al-Hákim, 1005. Museu Britànic

Un tari[1] (del àrap طري ṭarī, lit. "fresc" o "diners recent falcats")[2] va ser la designació cristiana d'un tipo de moneda d'or, o argent,[1] d'orige islàmic falcat en Sicília, Malta i el sur d'Itàlia des d'aproximadament 913 fins al XIII.[3]

Història

En el món islàmic, este tipo de moneda es va designar en el nom de ruba'i, o quarto de dinar, ya que pesava 1,05 g d'or.[2] El ruba'i havia segut falcat pels musulmans en Sicília, a diferència dels governants musulmans del nort d'Àfrica, que preferien el dinar més gran.[4] Es va fer molt popular ya que era més chicotet i, per lo tant, més adequat que el dinar de 4,25 g que era de gran tamany.[5]

Els taris estaven tan estesos que es varen fer imitacions en el sur d'Itàlia (Amalfi i Salerno) des de mediats de el X, que solament usaven imitacions illegibles "pseudo-cúficas" de l'àrap.[2][5][4] Quan els normandos varen invadir Sicília en el XI, varen emetre monedes tari en llegendes en àrap i llatí.[6] Roger II de Sicília va emetre tals monedes, convertint-se en l'únic governant occidental en eixe moment en falcar monedes d'or. La seua composició era 16 quilats d'or en una miqueta de adjunció d'argent i coure.[4] Els tari també varen ser produïts pels Hohenstaufens i els primers Angevinos.[7]

Les monedes de tari generalment es falcaven en l'or africà obtingut de Misrata o Tunis en el nort d'Àfrica a canvi de gra.[7]

Hui en dia, el tari és una subunitat (1/12) del escut maltés, monedes que servixen de recort a les emeses per la Sobirana Orde Militar de Malta.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Es respecta la tradició historiográfica hispànica empleada per a este terme i referenciada en «Tari - Diccionari de comerç migeval». www.um.es. Consultat el 28 de juliol de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Cardini, p. 26
  3. ↑ «ACR Numismatic Auction 19 (Page: 1) - en». www.deamoneta.com. Consultat el 28 de juliol de 2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Matthew, p. 240
  5. ↑ 5,0 5,1 Grierson, p. 3
  6. ↑ British Museum, Islamic Art room
  7. ↑ 7,0 7,1 Blanchard, p. 196

Bibliografia


Referències