Cultura normando-àrap-bizantina
Cultura o art normando-àrap-bizantino,[1] cultura sicilià-normanda[2] o, menys inclusiva, cultura àrap-normanda[3] (a voltes aludida com la «civilisació normando-àrap»)[4][5][6][7] són els noms que el historiografia dona a la cultura i l'art de Sicília i l'Itàlia meridional durant el periodo de la conquista normanda (anys 1040 al 1189); fortament influïts pel substrat d'art i cultura bizantina i àrap anterior (sigles VI a el XI). La seua principal característica és l'eclecticisme artístic.
Es referix a l'interacció de les cultures normanda, llatina, àrap i grega bizantino despuix de la conquista normanda de Sicília i de l'Àfrica normanda des de 1061 fins a al voltant de l'any 1250. Esta civilisació va donar com a resultat numerosos intercanvis en els camps cultural i científic, basada en la tolerància demostrada pels normandos cap a les poblacions que parlaven grec i els colon musulmans.[8] Com a resultat d'això, Sicília baix els normandos es va convertir en un creuament de camins per a les interaccions entre les cultures catòliques llatina i normanda, ortodox-bizantina i islàmica-àrap.
Conquista normanda de l'Itàlia meridional
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Conquista normanda d'Itàlia Meridional.
Conquista normanda de Sicília
[editar | editar còdic]
En 965 els musulmans varen completar el seu conquista de Sicília als bizantino despuix de la caiguda de l'última ciutadella grega significativa de Taormina en 962.Plantilla:Cn Setenta y tres anys despuix, en 1038, forces bizantines varen començar la reconquista de Sicília baix el general grec Jorge Maniakes. Esta invasió es va confiar a un número de mercenaris nòrdics, els varegos, incloent el futur rei de Noruega Harald Hardrada, aixina com a varis contingents de normandos. Els normandos que varen ocupar estes terres provenien de Normandia (nort de França), a on s'havien establit en el IX des del seu lloc d'orige en la Península Escandinava. Encara que la mort de Maniakes en una guerra civil bizantino en 1043 va parar en sec l'invasió, els normandos varen continuar l'alvanç escomençat pels bizantino i varen terminar per conquistar l'illa als sarracenos. Els normandos s'havien estés cap al sur, com a mercenaris i aventurers, moguts pel mit d'una illa feliç i solejada en les mars meridionals.[9] El normando Roberto Guiscardo, fill de Tancredo, va invadir Sicília en 1060. L'illa estava dividida políticament entre tres emirs àraps, i la considerable població cristiana bizantina es va rebelar contra els seus governants musulmans. Un any més vesprada va caure Mesina en mans de les tropes liderades per Roger Bosso (el germà de Roberto Guiscardo i el futur comte Roger I de Sicília), i en 1071 els normandos varen prendre Palermo.[10] La pèrdua de les ciutats, cada una en una baïa esplèndida, va supondre un colp sever al poder musulmà en l'illa. Al final, els normandos es varen fer en tota Sicília. En 1091, Note en la punta meridional de Sicília i l'illa de Malta, els últims reductes àraps, varen caure en mans cristianes.
Vore també
[editar | editar còdic]- Art normando (redirigix ací)[11]
- Arquitectura normanda
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Michael Huxley: «The Geographical magazine», Vol. 34, Geographical Press, 1961, p. 339
- ↑ Gordon S. Brown: «The Norman conquest of Southern Italy and Sicily», McFarland, 2003, ISBN 0786414723, p. 199
- ↑ Moses I. Finley: «A History of Sicily», Chatto & Windus, 1986, ISBN 0701131551, pp. 54, 61
- ↑ «En Sicília el govern feudal, assegurat en un país anteriorment turbulento i retardat, va permetre que florira una civilisació normando-àrap». (1980) «Religion», Christian England: Its Story to the Reformation, p. 148.
- ↑ «The Arab-Norman civilization during the earlier Middle-Ages», The Government of Sicily Under Philip II of Spain, p. 75.
- ↑ Dossiers d'Archéologie, 1997: «Té fonament parlar d'una civilisació normando-àrap fins a el XIII» (francés original: «on est fondé à parler d'unix civilisation arabo-normande jusqu'au XIIIeme siècle» «Archived copy». Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2008. Consultat el 10 de març de 2008.
- ↑ Abdallah Schleifer: «The monuments of a great Arab-Norman civilization» [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Lynn White, Jr.: «The Byzantinization of Sicily», The American Historical Review, Vol. 42, No. 1 (1936), pp. 1-21
- ↑ Els Normands en Sicile, p. 123.
- ↑ «Saracen Door and Battle of Palermo». Bestofsicily.com. Consultat el 28 de novembre de 2016.
- ↑ L'expressió té menor us per a referir-se a l'art anglés posterior a la conquista normanda (BBC - Norman art and architecture) o per a la cultura i l'art en Normandia. Bibliothèque électronique de Lisieux, font citada en Culture de la NormandieCommons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre cultura de Normandia.
Referències
[editar | editar còdic]
- Buttitta, Antonino (ed.). Els Normands en Sicile, Cauen: Musée de Normandie. ISBN 8874393288.
- Amari, M. (2002). Storia dei Musulmani vaig donar Sicília, Li Monnier.
- Aubé, Pierre (2006). Els empires normands d’Orient, Editions Perrin. ISBN 2262022976.
- Lebédel, Claude (2006). Els Croisades. Origines et conséquences, Editions Ouest-France. ISBN 2737341361.
- Lewis, Bernard (1993). Els Arabes dans el histoire, Flammarion. ISBN 2080813625.
- Musca, Giosuè (1964). L'emirat vaig donar Bari, 847-871, Bari: Dedalo Litostampa.
- Previte-Orton, C. W. (1971). The Shorter Cambridge Medieval History, Cambridge: Cambridge University Press.
- Taylor, Julie Anne (1 de abril 2007). “Freedom and Bondage among Muslims in Southern Italy during the Thirteenth Century”. Journal of Muslim Minority Affairs 27 (1): 71–77. doi:.
- Santagati, Luigi (2012). Storia dei Bizantini vaig donar Sicília, Lussografica.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura normando-árabe-bizantina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.