Histamenon
El histamenon o histámenon (grec: [νόμισμα] ἱστάμενον, [nómisma] histámenon, "[moneda] estàndar") és el nom que se li va donar al sòlit bizantino d'or, quan es va introduir el tetarteron, llaugerament de menor valor, en la década de 960. Per a distinguir-los, el histámenon va canviar de forma respecte al sòlit original, fent-se més ample i prim i adopta una forma cóncava (escifata). Més tart es va abreviar a stamenon (grec: στάμενον) i va deixar d'usar-se despuix de 1092.
En grec, la paraula histēla meua significa "ser de bon pes".
Història
Des de que l'emperador Constantino I (r. 306-337) ho va introduir en 309, la principal moneda del Imperi bizantí havia segut el sòlit o nomisma d'alta calitat, que s'havia mantingut estàndar en pes (4,55 grams) i contingut d'or (24 quilats) a lo llarc dels sigles.[1][2] L'emperador Nicéforo II Foques (r. 963-969), no obstant, va introduir una nova moneda, el [nomisma] tetarteron ("quarto [de moneda]") que era de 2 quilats (és dir, al voltant de 1⁄12, a pesar del seu nom) més llauger que el nomisma original. Est va passar a denominar-se histamenon, del verp grec ἵστημι, "posar-se de peu", lo que implica que seguien l'estàndart tradicional.[3][4][5] Les raons d'este canvi no estan clares; els cronistes bizantins, no obstant, sugerixen motius fiscals, informant de que Nicéforo recaptava els imposts com abans en el histamenon mentres que els tornava en el tetarteron, el valor oficial del qual era igual al de la moneda de pes complet.[4]
Al principi, les dos monedes eren pràcticament indistinguibles, llevat pel pes. A finals del regnat de Basilio II (r. 976-1025), el tetarteron va escomençar a falcar-se més gros i menut, mentres que el histamenon es va fer més prim i ample. Solament durant el regnat de Constantino VIII (r. 1025-1028) les dos monedes es varen diferenciar també iconográficament.[6][7]
A mitan de el XI, el tetarteron media 18 mm d'ample i el seu pes es va estandardisar aparentment en 3,98 grams, és dir, tres quilats menys que el histamenon o stamenon (nom atestat per primera volta en 1030), que ara media 25 mm de diàmetro (front als 20 mm del sòlit original). Ademés, baix el regnat de Miguel IV el Paflagonio (r. 1034-1041), va escomençar a falcar-se en forma llaugerament cóncava ("escifata"), possiblement per a aumentar la resistència de la prima moneda i fer-la menys fàcil de doblar. Les monedes planes es varen seguir falcant a voltes, pero les escifatas varen predominar a partir de Constantino IX (r. 1042-1055) i es varen convertir en estàndart baix Isaac I Comneno (r. 1057-1059). Estes monedes cóncaves eren conegudes com histamena trachea o simplement trachea (τραχέα, "asprosa, desigual") per la seua forma.[8][9][10][11]
Depreciació i abolició
A partir de Miguel IV, que era un antic prestamiste, el contingut en or va escomençar a reduir-se cada volta més i les monedes a depreciar-se. Despuix d'un periodo de relativa estabilitat cap a 1055-1070, el contingut en or va disminuir dràsticament en les desastroses décades de 1070 i 1080. Els michaelata (plural de michaelatus) de Miguel VII Ducas (r. 1071-1078) encara contenien uns 16 quilats d'or, pero en temps d'Allunte I Comneno (r. 1081-1118), els nomismata falcats casi no contenien or.[11][12][13] Aixina, en 1092, Allunte I va portar a terme una àmplia reforma monetària, substituint entre unes atres les monedes d'or degradades, tant el histamenon com el tetarteron, per una nova emissió d'or d'alta calitat, l'hiperpirón.[14][15]
A partir de llavors, i mentres va durar el sistema monetari dels comnenos (sigles XII-XIII), el terme stamenon, per la seua associació en les monedes escifatas, va passar a aplicar-se com a terme general a les monedes de vellón i de coure. (trachea), igualment cóncaves, emeses per l'Imperi bizantí.[14][15]
Vore també
Referències
- ↑ Grierson, 1999, p. 3, 9–10.
- ↑ ODB,, p. 1924.
- ↑ Grierson, 1982, p. 196.
- ↑ 4,0 4,1 Hendy, 1985, p. 507.
- ↑ ODB,, pp. 936, 2026.
- ↑ Hendy, 1985, p. 508.
- ↑ Grierson, 1999, p. 10.
- ↑ ODB,, p. 936, 2026–2027.
- ↑ Grierson, 1982, p. 197.
- ↑ Hendy, 1985, p. 510.
- ↑ 11,0 11,1 Grierson, 1999, p. 10–11.
- ↑ Hendy, 1985, p. 509–510.
- ↑ ODB,, p. 478, 1368.
- ↑ 14,0 14,1 Grierson, 1999, p. 59.
- ↑ 15,0 15,1 ODB,, p. 936.
Bibliografia
- (1982) Byzantine Coins, Londres: Methuen. ISBN 978-0-416-71360-2.
- Grierson, Philip (1999). Byzantine Coinage, Washington, Districte de Columbia: Dumbarton Oaks. ISBN 978-0-88402-274-9.
- Hendy, Michael F. (1985). Studies in the Byzantine Monetary Economy c. 300–1450, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-24715-2.
- Plantilla:Oxford Dictionary of Byzantium
- Este artícul conté una traducció derivada de «Histamenon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.