Microdominios de membrana
Els microdominios de membrana són regions de membrana que exhibixen una composició, estructura i funció biològica diferent del restant de la membrana que els rodeja, independentment de la seua estabilitat, tamany o el mecanisme de formació.[1] El tipo de microdominio descrit principalment és el de les basses lipídicas,[2] pero existixen també les caveolas[3] i els dominis rics en tetraspanina.[4]
Tipos de microdominios
[editar | editar còdic]Els microdominios, o millor cridats dominis nanoescala, pel seu tamany menor a 200 nm, es classifiquen en tres tipos: basses lipídicas, cavilosa i dominis rics en tetraspanina; en general tots tenen característiques en comuna.[2][5]
Basses lipídicas
[editar | editar còdic]La composició bàsica d'una bassa lipídica és colesterol o esteroles i esfingolípidos, en àcit grassos saturats i de cadenes llargues que s'agrupen formant regions molt estables. Les proteïnes presents en estes basses són les que presenten un anclaje en glicosilfosfofatidilinositol (GPI). Dins dels glicolípits associats, el que es troba en major proporció és la glicoesfingosina.[6] Es té que prendre en conte que la membrana és asimètrica i en la monocapa interna d'una bassa es presenta una atra composició en la que estan, ademés de concentrar proteïnes ancorades a lípits com la Src cinasa que està involucrada en la senyalisació.[6]
Caveola
[editar | editar còdic]Microdominio definit com un pou de 60 a 80 nm de diàmetro present en la membrana plasmática. Es caracterisa per ser una invaginació de la membrana que presenta la proteïna caveolina, de la qual s'estima que existixen 144 molècules per cada caveola, i està enriquida en molts dels components que també es presenten en una bassa lipídica, és per açò que alguns autors ho consideren un subtipo de bassa lipídica.[5][3]
Dominis rics en tetraspanina
[editar | editar còdic]Són unitats preorganizadas de la membrana plasmática que inclouen un apany de receptors relacionats funcionalment. Presenten heterogeneïtat en qüestió de tamany entre cèlules i tenen ancorats les proteïnes tetraspaninas, les quals són una superfamilia de proteïnes que poden oligomerizarse i reclutar vàries proteïnes per a establir dominis estables.[2][4]
Història
[editar | editar còdic]En 1987 Simons i Van Meer, varen descobrir que les rets de glicoesfingolípidos es trobaven en l'aparat de Golgi abans de ser enviats a la part apical de la cèlula epitelial polarisada.[2] No va ser fins a 1997 que Simons i Elina Ikonen varen ser els que varen descobrir estes estructures i va anar que les varen denominar com a basses lipídicas en la revista Nature.[7] Es varen donar conte de que quan es dissolien, la membrana presentava regions resistents als detergents amprats, quedant remanentes de la membrana. A estos remanentes se'ls va cridar membranes resistents a detergents, DRM’s per les seues sigles en anglés.[8]
Per un atre costat les caveolas varen ser identificades en 1953 per Palade utilisant microscopía electrònica.[5] A partir d'això es va escomençar a amprar el terme caveolas, les quals duen el seu nom per tindre forma de cova que són invaginació de la membrana i per contindre en gran cantitat proteïnes anomenades caveolinas.[8]
Existixen atres dominis que són rics en tetraspaninas; estes varen ser clonades a inicis dels anys 90’s. Les primeres tècniques utilisades, basades en inmunoaislamiento, varen revelar que tenien una habilitat per a associar-se de forma cis en atres proteïnes de membrana i en atres tetraspaninas.[4]
En 2006 les basses lipídicas varen ser denominades com a “dominis menuts” (20-100 nm), que són heterogéneus, altament dinàmics i enriquits en esteroles i esfingolípidos. Les basses lipídicas poden, a voltes, estabilisar-se per a formar plataformes llargues per mig de les quals hi ha interacciones proteïna-proteïna i proteïna-lípit (Pike). Se'ls atribuïxen activitats com a promotores de resistència a drogues en cèlules cancerígenas, o com una via d'entrada a virus.[8][1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Malinsky, J., Operkarová, M., Grossman, G. i Tanner, W. (2013). Membrane Microdomains, Rafts, and Detergent-Resistant Membranes in Plants and Fungi. The Annual Review of Plant Biology, 64:501-529.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Carquin,M.,L.D´Auria,H.Pollet,E.Bongarzone,D.Tyteca. (2016). Recent progress on lipid lateral heterogeneity in plasma membranes: From rafts to submicrometric domains.Progress in lipid research,62:1-24.
- ↑ 3,0 3,1 Parton, R. G. i Simons, K. (2007). The multiple faç of caveolae. Nature Reviews Molecular Cell Biology, 8: 185-194.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Yáñez-Mó, M., Barreiro, O., Gordon-Alonso, M., Sala-Valdés, M. i Sánchez-Madrit, F. (2009). Tetraspanin-enriched microdomains: a functional unit in cell plasma membranes. Trends in Cell Biology, 19 (9): 434-446.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Laude, A. J. i Prior, I. A. (2004). Plasma membrane microdomains: organisation, function and trafficking. Molecular Membrane Biology, 21 (3): 193-205.
- ↑ 6,0 6,1 Karp, G. C. (2013). Cell and Molecular Biology: Concepts and Experiments (7th ed.) New Jersey: John Wiley & Sons.
- ↑ Simons, K. i Ikonen, E. (1997). Functional rafts in cell membranes. Nature, 387: 569-572.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Leslie, M.(2011). Do Lipid Rafts Exist? Science,334: 1046-1047.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Microdominios de membrana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.