Microbiologia industrial
Microbiologia industrial o biotecnología microbiana és l'àmbit de la microbiologia orientat a la producció d'elements d'interés industrial per mig de processos en els quals intervinga, en algun pas, un microorganisme. Per eixemple, la producció de: aliments (fermentació del vi, pa o cervesa) i suplements (com els cultius d'algues, vitamines o aminoàcits);[1][2] biopolímers, com el xantano, alginato, celulosa, àcit hialurónico, polihidroxialcanatos;[3] biorremediació d'entorns contaminats[4] o tractament de rebujos;[5] aixina com la producció de principis actius d'interés en medicina, com l'insulina i hormona del creiximent o de substàncies implicades en el diagnòstic, com les Taq polimerasas amprades en PCR quantitativa.[6][7]
No obstant, durant el XX la seua aplicació es diversificó en l'ànim de generar un gran número de composts químics complexos de forma més senzilla i barata que per mig de síntesis orgànica; este fet es deu a l'enorme versatilitat metabòlica dels microorganismes que, freqüentment, són capaços de produir els composts desijats o els seus precursors. Per eixemple, la microbiologia industrial ha segut clau en la producció de penicilinas, ya naturals, com la penicilina G (açò és, produïdes de forma totalment microbiològica), ya semisintéticas, com la meticilina, que requerixen la purificació d'un intermediari que després ha de modificar-se química o enzimáticamente. Finalment, la tecnologia del ADN recombinante ha permés, en un enfocament d'ingenieria genètica, diversificar encara més la disciplina, aplegant a produir-se proteïnas humanes per mig de microorganismes transformats en genés humans.[8]
Microorganismes industrials
[editar | editar còdic]Els microorganismes industrials poden presentar propietats pobres de desenroll, perduda de capacitat de esporulación i propietats celulars i bioquímiques alterades. Encara que estos ceps poden desenrollar-se molt be en les condicions altament especialisades del fermentador industrial, poden presentar un creiximent pobre en els ambients naturals molt competitius. Encara que la font de tots els ceps industrials és l'ambient natural, a mida que els processos industrials s'han anat perfeccionant a lo llarc dels anys, diversos ceps industrials s'han anat depositant en coleccions de cultiu en distints països. Quan es patenta un nou procés industrial, es deu deixar un cep capaç de portar a terme eixe procés en una colecció de cultius reconeguda.
Hi ha vàries coleccions de cultius que servixen com a almagasén de cultius microbianos. Si be estes coleccions de cultius poden servir com una font accessible de cultius, la major part de les empreses industrials es neguen a depositar en les coleccions de cultiu els seus millors ceps.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tannock GW (editor). (2005). Probiotics and Prebiotics: Scientific Aspects, Caister Academic Press. ISBN 978-1-904455-01-1.
- ↑ Ljungh A, Wadstrom T (editors) (2009). Lactobacillus Molecular Biology: From Genomics to Probiotics, Caister Academic Press. ISBN 978-1-904455-41-7.
- ↑ Rehm BHA (editor). (2008). Microbial Production of Biopolymers and Polymer Precursors: Applications and Perspectives, Caister Academic Press. ISBN 978-1-904455-36-3.
- ↑ Diaz I (editor). (2008). Microbial Biodegradation: Genomics and Molecular Biology, 1st ed. edició, Caister Academic Press. ISBN 978-1-904455-17-2.
- ↑ Watanabe K and Kasai I (2008). «Emerging Technologies to Analyze Natural Attenuation and Bioremediation», Microbial Biodegradation: Genomics and Molecular Biology, Caister Academic Press. ISBN 978-1-904455-17-2.
- ↑ Mackay IM (editor). (2007). Real-Clave PCR in Microbiology: From Diagnosis to Characterization, Caister Academic Press. ISBN 978-1-904455-18-9.
- ↑ Sails AD (2009). «Applications in Clinical Microbiology», Real-Clave PCR: Current Technology and Applications, Caister Academic Press. ISBN 978-1-904455-39-4.
- ↑ Crueger, Wulf (1989). A texbook of industrial microbiology, 2 edició, Sunderland: Sinauer Associates. ISBN 0878931317.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Microbiología industrial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.