Anar al contingut

Metroxylon sagu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
palma de sagú (Metroxylon sagu)

La palma de sagú (Metroxylon sagu) és una espècie de planta de la família Arecaceae. En Filipines es diu landán o yoro.[1]



Distribució i hàbitat

És nativa d'Àsia tropical del surest, Indonèsia (oest de Nova Guinea, i les illes Moluques), Papua Nova Guinea, Malàsia (tant la Malàsia peninsular i Sarawak) i possiblement també les Filipines, encara que pot haver segut introduïda allí.[2]

Descripció

És una palmera cespitosa (de múltiples tallos). Cada brot creix 7 a 25 metros d'altura abans de terminar en una inflorescència terminal en posició vertical. Abans de la floració, un brot genera prop de 20 fulls pinades de fins a 10 m de llongitut. Cada full té prop de 150 a 180 folíols de fins a 175 cm de llarc. L'inflorescència és una continuació del brot de 3 a 7,5 m, en 15 a 30 branques de primer orde que es curven cap a dalt en espiral. Cada branca de primer orde té 15 a 25 branques rígides de segon orde dísticamente dispostes i cada branca de segon orde té 10 a 12 branques rígidasde tercer orde. Parells de flors estan dispostes en espiral en les branques de tercer orde, cada parell format per una flor mascle i una flor hermafrodita. El frut és una drupa d'uns 5 cm de diàmetro, cobert de escates que es tornen de color vert lluent a color groguenc palla en madurar.[3]

Usos

Esta palma és d'importància comercial com la font principal de sagú, un almidó obtingut a partir del tronc de llavat en aigua dels grans de la mèdula polvorisada. Per a collir l'almidó, el brot es tala poc abans o enjorn durant l'etapa de floració final, quan el contingut d'almidó és més alt. Este almidó s'utilisa en la cuina per a coques, darreries, pastes, pans i com espesante. En la regió del riu Sepik en Nova Guinea tortitas fetes de sagú són un aliment de primera necessitat, que a sovint se servix en peix fresc.[4] Investigacions recents indiquen que la palma sagú era una font important d'aliment per a l'antic poble de la costa de China, en el periodo previ al cultiu d'arròs.[5]

Les fulles i foliols s'utilisen per al techado i poden permanéixer intactes fins a cinc anys.[4] Els pecíols secs (cridat gaba-gaba en Indonèsia ) s'utilisen per a fer parets i sostres, són molt llaugers i per lo tant poden utilisar-se també en la construcció de basses.

Cultiu

La palma sagú es reproduïx per la fructificació. Cada brot termina la seua vida despuix de produir flors i fruts, pero cada palma com a organisme individual viu a través dels seus refillols, brots que s'estan diversificando en forma contínua des d'una planta mare en o per baix del nivell del sol. La palma de sagú és propagada per l'home principalment per tall, recolecció i replantació dels refillols jóvens.[3]

Taxonomia

Metroxylon sagu va ser descrita per Christen Friis Rottbøll i publicat en Nye Samling af det Kongelige Danske Videnskabers Selskabs Skrifter 2: 527. 1783.[6]

Etimologia

Metroxylon nom genèric que es va formar a partir de la combinació de dos paraules gregues, metra = "pancha", traduït comunament com "cor" en este context i xylon = "fusta".[7]

sagu: epítet

Sinonímia
  • Metroxylon hermaphroditum Hassk.
  • Metroxylon inerme (Roxb.) Mart.
  • Metroxylon laeve (Giseke) Mart.
  • Metroxylon longispinum (Giseke) Mart.
  • Metroxylon micracanthum Mart.
  • Metroxylon oxybracteatum Warb. ex K.Schum. & Lauterb.
  • Metroxylon rumphii (Willd.) Mart.
  • Metroxylon sago K.D.Koenig
  • Metroxylon squarrosum Becc.
  • Metroxylon sylvestre (Giseke) Mart.
  • Sagus americana Poir.
  • Sagus genuïna Giseke
  • Sagus inermis Roxb.
  • Sagus koenigii Griff.
  • Sagus laevis Jack
  • Sagus longispina (Giseke) Blume
  • Sagus micracantha (Mart.) Blume
  • Sagus rumphii Willd.
  • Sagus sagu (Rottb.) H.Karst.
  • Sagus spinosa Roxb.
  • Sagus sylvestris (Giseke) Blume[8][9]

Vore també

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ Germplasm Resources Information Network: Metroxylon sagu
  3. ↑ 3,0 3,1 Schuiling, D.L. (2009) Growth and development of true sago palm (Metroxylon sagu Rottbøll) with special reference to accumulation of starch in the trunk: a study on morphology, genetic variation and ecophysiology, and their implications for cultivation. (PhD thesis Wageningen University).
  4. ↑ 4,0 4,1 Metroxylon sagu; Palm and Cycad Societies of Austràlia.
  5. ↑ In Ancient China, Sago Palms Were Major Plant Food Prior to Rice Cultivation; ScienceDaily, May 8, 2013.
  6. ↑ «Metroxylon sagu». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de juliol de 2014.
  7. ↑ J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008
  8. ↑ «Metroxylon sagu». The Plant List. Consultat el 25 de juliol de 2014.
  9. ↑ «Metroxylon sagu». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 25 de juliol de 2014.

Bibliografia

  1. Turner, I. M. 2013. Robinson a century on: the nomenclatural relevance of Roxburgh's Hortus Bengalensis. Taxon 62(1): 152–172.

Enllaços externs

Commons