Riu Sepik

Riu Sepik

El riu Sepik és un llarc riu d'Oceania, el riu més llarc de l'illa de Nova Guinea i el segon més llarc del món dels que discorren per una illa (despuix del riu Kapuas, en Borneo). La majoria del riu fluïx a través de Papúa Nueva Guinea, per les províncies de Sandaun i Sepik de l'Est, i una chicoteta secció corre per Indonèsia, en la província de Papúa. La llongitut total del riu és de 1126 km i té una conca de 80 320 km².

El Sepik és un dels 100 sistemes fluvials primaris majors del món. Té una gran zona de captació en regions de pantans, boscs tropicals i montanyes. Biològicament, el sistema fluvial és possiblement el major sistema de chapulls d'aigua dolça no contaminada en la regió Àsia-Pacífic.

Geografia

El riu Sepik naix en la cordillera Victor Emanuel en el replanell central d'Papúa Nueva Guinea. Des de les seues fonts de montanya prop de la ciutat estació de Telefomin. El riu mamprén rumbo noroest i deixa les montanyes abruptament prop de Yapsei. Des d'ací corre en la província indonesa de Papúa, abans de tornar-se al noreste i córrer la major part del seu recorregut per la Gran Depressió. A lo llarc del seu curs rep numerosos afluents de les montanyes Bewani i Torricelli, al nort, i de la cordillera Central al sur.

Els més importants són, per l'esquerra, el riu Yellow River i per la dreta, els rius April, Karawari, Yuat i Keram.

Durant gran part del seu curs, el Sepik serpentea descrivint amplis meandres, com el ric Amazones, fins a aplegar al mar de Bismarck, en la zona nort d'Papúa Nueva Guinea. A diferència de molts uns atres grans rius, el Sepik no té en absoluta delta, sino que fluïx recte en la mar, a uns 100 km a l'est de la ciutat de Wewak. El riu és navegable la major part del seu curs.

Hi ha un ample cinturó, d'uns 5-10 km, de meandres actius que forma el riu a lo llarc de la major part del seu curs, que ha creat una planura d'inundació de fins a 70 quilómetros d'ample, en una extensa zona de remansos pantanosos. Hi ha al voltant de 1500 llac en ferradura (oxbow lake), ademés d'alguns atres llac en la planura d'inundació, sent els majors d'ells els llac Chambri.

La conca del Sepik és en gran medida un entorn intacte, ya que no existixen ni grans assentaments urbans ni activitats mineras o forestalés en la seua conca. Aixina i tot, en la conca del riu hi ha molta activitat de tribus natives, com la arapesh, a la qual el riu li proporciona tot lo necessari per a viure.

Història

Ernest Chinnery, antropòlec australià, treballant en el Sepik central.

Els pobladors locals han vixcut a lo llarc del riu des de fa molts milenis i el riu ha segut una de les bases per a la seua alimentació, transport i cultura.

Exploració

El primer contacte dels europeus en el riu va començar en 1885 quan els alemans varen explorar la zona com a part de l'establiment de la Nova Guinea Alemana. El riu va ser nomenat per volta primera per l'explorador i etnógrafo Otto Finsch (1839-1917), que ho va cridar Kaiserin Augusta, en honor de la llavors emperatriu alemana Augusta de Sajonia-Weimar-Eisenach. En trobar el riu, Finsch ho va remontar uns 50 km aigües dalt de la seua desembocadura.

En 1886 i 1887, els alemans varen portar a terme més expedicions en barco de vapor i es varen estudiar més de 600 km del seu curs. Entre 1912 i 1913, varen tornar a enviar atres expedicions per a explorar el riu i les seues afores, arreplegant flora i fauna, estudiant les tribus locals i realisant els primers mapes de la regió. L'estació de la ciutat d'Angoram va ser establida com una base en el curs inferior del Sepik com a base per a tals exploracions, pero en l'inici de l'I Guerra Mundial, les exploracions varen cessar.

Despuix de la Guerra Mundial, el govern australià es va encarregar de l'administració fiduciaria de la colónia alemana, creant el Territori de Nova Guinea, i quedant baix la seua jurisdicció la regió del riu Sepik. Durant eixe periodo els australians varen crear una estació en Ambunti, en el curs central del Sepik, per a realisar noves exploracions.

En 1935, Sir Walter McNicoll, el nou administrador del Territori de Nova Guinea, va remontar tot el curs del Sepik per a «tirar una ullada a la gent del riu i la classe de regió a lo llarc de les seues riberes» («have a look at the river people and the kind of country along the banks».)

'Exploradors' moderns

Província de Sepik Oriental, districte de Maprik, en una Haus Tambaran, Ingo Kühl, Tomulopa Deko i hòmens indígenes, 2012

A pesar de l'exploració exhaustiva del Sepik i la conca del riu per part dels europeus a partir de la década de 1880, i del coneiximent extraordinàriament profunt de la regió per part de la població i les comunitats locals, hui en dia molts viagers encara consideren que el seu turisme en la zona és un esforç heròic.

Part d'esta fantasia és que a sovint es diu que les tribus fluvials tenen "poc contacte en el món modern", com ho va expressar el Los Angeles Claves en 2017. Pero això és solament no és cert, i certament no per a un barco turístic de tamany considerable operat per Coral Expeditions. Es diu que viajar pel riu és "una de les últimes grans aventures de la terra".

Per eixemple, en 2010, Clark Carter i Andrew Johnson varen recórrer el riu Sepik des del seu naiximent fins a l'mar. Varen caminar fins a la font des de Telefomin i varen navegar en cayac pels trams superiors en un cayac inflable. Despuix de casi ofegar-se en un tram de ràpits prop de Telefomín, varen decidir caminar a través de la jungla, seguint el riu fins que va estar lo suficientment tranquil com per a prendre una piragua els 900 quilómetros restants fins al mar de Bismarck. L'expedició va durar sis semanes.

També en 2010, el pintor Ingo Kühl, acompanyat per l'artiste local Tomulopa Deko, va viajar des de Goroka via Madang, Wewak i Maprik a Pagwi i des d'allí pel riu Sepik riu dalt fins a Ambunti i els llogarets de Maliwai, Yambon i Yessan. Va descriure les seues experiències en un llibre ilustrat. En 2012 va repetir esta expedició junt en la seua esposa i Tom Deko. Varen aplegar als assentaments de Oum número 1 i Oum número 2 i al ric Abril, afluent del Sepik.

Segona Guerra Mundial

l'Eixèrcit Imperial Japonés va ocupar la zona durant la major part de la Segona Guerra Mundial. Al final de la guerra, no obstant, els japonesos havien segut completament rodejats, en acabant de que Jayapura en la Nova Guinea Holandesa anara capturada en abril de 1944 i Aitape haguera caigut durant la campanya Aitape-Wewak en agost de 1944. La batalla per a derrotar a forces restants la va portar a terme l'eixèrcit australià, i va ser una lluita difícil pel terreny pel que realisaven la retirada.

Els australians finalment varen espentar als japonesos al llogaret de Timbunke, en el curs central del Sepik en juliol de 1945. En acabant de que un avió australià de la RAAF va aterrisar a 10 km de Timbunke, els japonesos varen sospitar que els llauradors havien colaborat en els australians i varen portar a terme la matança de 100 parracs. Finalment, els japonesos es varen rendir i varen ser derrotats en Wewak en setembre de 1945.

Art Sepik

Esperit Home caraça de la dansa en la colecció permanent del Museu dels Chiquets de Indianápolis.

Les tribus que viuen a lo llarc del riu es caracterisen per les seues magnífiques escultures i elaborades cerimònies d'iniciació masculina que inclouen l'escarificación en dissenys d'un cocodril en les riberes. Moltes tribus usen tambors garamut en els rituals, que són llarcs tambors esculpidos ahuecando troncs d'arbres en forma de tòtem en diversos animals.

Enllaços externs

• https://web.archive.org/web/20051020083352/http://www.pacificislandtravel.com/png/about_destin/sepik.html
• https://web.archive.org/web/20121103052642/http://www.art-pacific.com/artifacts/nuguinea/sepikriv/sepikmrv.htm
• Alcheringa Gallery - gallery of contemporary Sepik art

Galeria d'imàgens

• 
  Llogaret Korogo en el riu Sepik. 1975. Franz Luthi
• 
  Cerimònia d'iniciació en el riu Sepik - cocodril escarificación. Llogaret Korogo, 1975. Franz Luthi
• 
  Caraça de peix serra, curs mig del Sepik River, principis de sigle XX