Anar al contingut

Meteorítica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Meteorítica[nota 1] és la ciència que estudia els meteorvos, els meteorits i els meteoroides.[2][3] Està estretament relacionada en la cosmoquímica, la mineralogia i la geoquímica. A un especialiste en meteorítica se li denomina especialiste en meteorítica.[4]

L'investigació científica en meteorítica inclou la recolecció, identificació i classificació de meteorits i l'anàlisis de mostres obtingudes d'ells en laboratori. Els anàlisis típics comprenen l'investigació dels minerals que constituïxen el meteorit, la seua posició relativa, orientacions i composicions químiques; anàlisis de relaciones isotòpiques; i datacions radiométricas. Estes tècniques s'ampren per a determinar l'edat, el procés de formació i el història posterior del material que compon el meteorit. Açò aporta informació sobre l'història del sistema solar, cóm es va formar i va evolucionar, i el procés de formació planetària.

Història de l'investigació

Abans de la documentació de L'Aigle es creïa en general que els meteorits eren un tipo de superstició i que els qui afirmaven vore'ls caure de l'espai mentien.

En 1960 John Reynolds va descobrir que alguns meteorits presenten un excés de 129Xe, resultat de la presència de 129I en la nebulosa solar.[5]

Métodos d'investigació

Mineralogia

La presència o absència de certs minerals és indicativa de processos físics i químics. Els impactes en el cos progenitor queden registrats per les breches d'impacte i per fases minerals d'alta pressió (p. eix., coesita, akimotoita, majorita, ringwoodita, stishovita, wadsleyita).[6][7][8] Els minerals portadors d'aigua, i les mostres d'aigua líquida (p. eix., Zag, Monahans) són un indicador d'activitat hidrotermal en el cos progenitor (p. eix., minerals de l'argila).[9]

Datació radiométrica

Els métodos radiométricos poden amprar-se per a datar distintes etapes de l'història d'un meteorit. La condensació a partir de la nebulosa solar queda registrada per les inclusions riques en calcio i alumini i els cóndrulos. Estos poden datar-se utilisant radionúclits presents en la nebulosa solar (p. eix., 26Al/26Mg, 53Mn/53Cr, O/Pb, 129I/129Xe). Despuix de l'acreció del material condensado en planetesimales de tamany suficient, es produïxen fusió i diferenciació. Estos processos poden datar-se en els métodos O/Pb, 87Rb/87Sr,[10] 147Sm/143Nd i 176Lu/176Hf.[11] La formació i refredat del núcleu metàlic poden datar-se aplicant el método 187Re/187Vos als meteorits de ferro.[12][13] Els events d'impacte a gran escala o inclús la destrucció del cos progenitor poden datar-se per mig del método 39Ar/40Ar i el método de chafades de fissió de 244Pu.[14] Despuix de la fragmentació del cos progenitor, els meteoroides queden exposts a la radiació còsmica. La duració d'esta exposició pot datar-se utilisant el método 3H/3He, 22Na/21Ne, 81Kr/83Kr.[15][16] Despuix de l'impacte en la Terra (o qualsevol atre planeta en suficient blindage front a rajos còsmics) els radionúclits cosmogénicos decauen i poden utilisar-se per a datar el temps transcorregut des de la caiguda del meteorit. Els métodos per a datar esta exposició terrestre inclouen 36Cl, 14C, 81Kr.[17]

Vore també

Notes i referències

Notes

  1. ↑ Originalment cridada, rara volta, «meteorologista».[1]

Referències

  1. ↑ «Introducing meteoritics: The Journal of the Meteoritical Society and the Institute of Meteoritics of the University of New Mexico».Meteoritics.1(1)
    1–4.doi:10.1111/j.1945-5100.1953.tb01299.x.
  2. ↑ meteoritics en Lexico.com
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. ↑ «Isotopic Composition of Primordial Xenon».Physical Review Letters.4(7)
    351–354.doi:10.1103/PhysRevLett.4.351.
  6. ↑ «Ringwoodite and majorite in the Catherwood meteorite».Canadian Mineralogist.15
    97–101.Consultat el 19 de decembre de 2012.
  7. ↑ «Coesite and stishovite in a shocked llunar meteorite, Asuka-881757, and impact events in llunar surface».Proceedings of the National Academy of Sciences.108(2)
    463–466.doi:10.1073/pnas.1009338108.
  8. ↑ «Akimotoite in the Tenham meteorite: Crystal chemistry and high-pressure transformation mechanisms».Earth and Planetary Science Letters.275(1–2)
    26–31.doi:10.1016/j.epsl.2008.07.048.
  9. ↑ «The Semarkona meteorite: First recorded occurrence of smectite in an ordinary chondrite, and its implications».Geochimica et Cosmochimica Acta.51(7)
    1875–1882.doi:10.1016/0016-7037(87)90178-5.
  10. ↑ «Chronology and chemical history of the parent body of basaltic achondrites studied by the 87Rb-87Sr method».Earth and Planetary Science Letters.39(1)
    37–51.doi:10.1016/0012-821X(78)90139-5.
  11. ↑ «The Lu–Hf and Sm–Nd isotopic composition of CHUR: Constraints from unequilibrated chondrites and implications for the bulk composition of terrestrial planets».Earth and Planetary Science Letters.273(1–2)
    48–57.doi:10.1016/j.epsl.2008.06.010.
  12. ↑ «Re-Vos Ages of Group IIA, IIIA, IVA, and IVB Iron Meteorites».Science.271(5252)
    1099–1102.doi:10.1126/science.271.5252.1099.
  13. ↑ «Re-Vos ages of group IIA, IIIA, IVA, and IVB iron from meteorites.». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2016. Consultat el 19 de decembre de 2012.
  14. ↑ «39Ar-40Ar dating of mesosiderites: Evidence for major parent body disruption < 4 Ga ago».Geochimica et Cosmochimica Acta.54(9)
    2549–2564.doi:10.1016/0016-7037(90)90241-C.
  15. ↑ «Cosmic-ray production rates for 3He, 21Ne, 38Ar, 83Kr, and 126Xe in chondrites based on 81Kr-Kr exposure ages».Geochimica et Cosmochimica Acta.52(6)
    1649–1662.doi:10.1016/0016-7037(88)90233-5.
  16. ↑ «Cosmic ray exposure ages of chondrites, pre-irradiation and constancy of cosmic ray flux in the past».Earth and Planetary Science Letters.50(1)
    156–170.doi:10.1016/0012-821X(80)90126-0.
  17. ↑ «Update on terrestrial ages of Antarctic meteorites».Earth and Planetary Science Letters.93(3–4)
    299–313.doi:10.1016/0012-821X(89)90029-0.

Bibliografia adicional

  • (2006) G. J. H. McCall (ed.). The history of meteoritics and key meteorite collections : fireballs, falls and finds, Geological Society. ISBN 978-1862391949.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Meteorítica&oldid=1112727»