Datació samari-neodimi
La datació samari-neodimi o datat per mig de samari-neodimi és una tècnica de datació radiométrica útil per a determinar les edats de roques i meteorits. La tècnica es basa en la decaiguda del isòtop samari (Sm), que implica una desintegració alfa del 147Sm a 143Nd en una vida mija de Plantilla:Ma/1 mils de millons d'anys. El contingut de l'isòtop Nd és utilisat per a brindar informació sobre la font de material ígneo com també sobre la seua antiguetat. Els diversos jaciments en les parts sòlides de la Terra tenen valors diferents de les relacions inicials de 143Nd/144Nd, especialment pel que fa al mant.[1]
L'utilitat de la tècnica de datat Sm-Nd es basa que estos dos elements són terres rares. Per lo tant, teòricament no són susceptibles a separar-se durant la fusió de roques de silicat. Els efectes de cristalisació fraccionada dels minerals félsicos canvien la relació Sm/Nd dels materials resultants. Això a la seua volta influïx sobre la relació de 143Nd/144Nd en a l'aument de el 143Nd.
Se supon que el mant terrestre va tindre una evolució condrítica i, per lo tant, que es va apartar de les relacions inicials de 143Nd/144Nd lo que pot proporcionar informació sobre l'edat en que una roca en particular o un jaciment es varen separar del mant en el passat de la Terra.
Es poden alcançar nivells de precisió de vint millons d'anys en edats de dos mil cinccents millons d'anys.[2] En numerosos casos, l'informació obtinguda per mig de les tècniques de Sm-Nd i Rb-Sr s'utilisen de manera complementària.
Datat radiométrico samari-neodimi
[editar | editar còdic]El samari posseïx cinc isotopos naturals i el neodimi té sèt. Els dos elements es troben associats en una relació pare-fill per mig del decaiguda alfa de 147Sm a 143Nd en un periodo de semidesintegración d'1.06Plantilla:I anys. El 146Sm és un nucleido casi extint que decau per mig d'emissió alfa produint 142Nd, en un periodo de semidesintegración d'1.08Plantilla:I anys. El 146Sm a la seua volta es produïx per mig de la decaiguda de 150Gd per mig de decaiguda alfa en un periodo de semidesintegración d'1.79Plantilla:I anys.
Un datat isócrono es calcula per mig del procediment normal. De la mateixa manera que succeïx en la geoquímica dels isòtops Rb-Sr i Pb-Pb, la relació inicial 143Nd/144Nd del sistema isòtop proveïx informació important en la formació de la corfa terrestre i l'evolució isotòpica del sistema solar.
Geoquímica del Sm i Nd
[editar | editar còdic]La concentració de Sm i Nd en minerals en silicat aumenta en l'orde segons el qual cristalizaron a partir del magma responen a les Séries de Bowen. El samari s'acomoda en major facilitat en minerals máficos, per lo que una roca máfica que cristaliza minerals máficos concentra neodimi en la fase líquida en major rapidea que samari. Per lo tant en la mida que el material fos es va cristalizando de forma fraccionada des d'una composició máfica a una més félsica, canvien les abundància de Sm i Nd, i la relació entre elles.
Per lo tant, les roques ultramáficas posseïxen un baix contingut de Sm i Nd i una alta relació Sm/Nd. Les roques félsicas posseïxen per la seua banda concentracions elevades de Sm i Nd pero baixes relacions Sm/Nd (la komatiita posseïx 1.14 parts per milló (ppm) de Sm i 3.59 ppm de Nd versus 4.65 ppm de Sm i 21.6 ppm de Nd en la riolita).
L'importància d'este procés és fonamental en analisar l'antiguetat de la formació de la corfa terrestre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Depaolo, D. J.; Wasserburg, G. J. (1976). "Nd isotopic variations and petrogenetic models". Geophysical Research Letters 3 (5): 249
- ↑ Mukasa, S. B.. “A multielement geochronologic study of the Great Dyke, Zimbabwe: significance of the robust and reset ages”. Earth and Planetary Science Letters 164 (1–2): 353–369. doi:. Bibcode: 1998I&PSL.164..353M.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Datación samario-neodimio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.