Nucleido
Un nucleido[1] és cada una de les possibles espècies atòmiques caracterisades per l'agrupació de les seues nucleones (protones i neutrons).[2] Els nucleidos poden diferir per les seues cantitats de protones o de neutrons, o per l'energia de la seua estructura de agrupamiento.
Notació
[editar | editar còdic]S'accepten dos formes de notació per a designar un nucleido determinat:
- El símbol de l'element precedit del número másico com a superíndex (eixemple: 12C).
- El nom de l'element unit per un guion al número másico (eixemple: carbono-12).
Aixina mateix, es pot utilisar algun tipo de marca (generalment una lletra, asterisc o tilde) a continuació del número másico per a indicar que l'estructura del nucleido no és la de menor energia possible.
Cal recordar que els noms dels elements químics són noms comuns, i com a tals, deuen escriure's sense mayúscula inicial llevat que una atra regla ortogràfica ho imponga.
Simbologia
[editar | editar còdic]En l'expressió de qualsevol agrupamiento de nucleones, es té que:
- A simbolisa el número másico, és dir, la suma del número de protones i el de neutrons.
- Z és el número atómico, coincidente en el número de protones.
- M és el símbol de l'element químic de l'àtom corresponent, lligat al seu número de protones.
- En conseqüència, el número de neutrons es deduïx a partir del número másico i de l'número atómico (N = A - Z).
Un nucleido proveït d'una seqüència orbital de Z electrons constituïx un àtom. Açò propicia que en principi la seua notació siga idèntica a la notació dels elements químics. Aixina, cada nucleido es denomina segons el símbol de l'àtom que genera, precedit dels valors A i Z en presuperíndice para A, i presubíndice representatiu de Z:
|
A
Z
|
M |
M és el símbol químic del núcleu, segons el seu número de protones. Algun atre traç, tilde, asterisc o caràcter junt a A significa que l'estructura no és la de menor energia possible.
És freqüent prescindir de l'índex Z, puix aporta informació redundante en el símbol. D'esta manera, s'accepta com a notació d'un nucleido el símbol de l'element precedit del número másico com a superíndex, o el nom de l'element unit per un guion al número másico.
Per eixemple, al nucleido de sis protones i sis neutrons se li pot simbolisar o designar 12C o carbono-12:
|
12
|
C o carbono-12 |
Estes són les regles de nomenclatura científicament acceptades, corresponents a la "Nomenclatura de Química Inorgànica. Recomanacions de 2005 (Llibre Rojo de la IUPAC)", tal i com es poden trobar en la seua secció IR-3.3.[3]
Orige del terme
[editar | editar còdic]La paraula nucleido (traducció del terme original en anglés nuclide) va ser proposta[4] per Truman P. Kohman[5] en 1947. Kohman va sugerir originalment l'expressió nuclide per a referir-se a "tipos de núcleus" definits per contindre un cert número de neutrons i protones. Aixina, la paraula va ser originalment destinada a descriure distints núcleus atòmics.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nucleido segons el diccionari de la RAE.
- ↑ IUPAC (1997). «Nuclide», Compendium of Chemical Terminology, Blackwell Scientific Publications. doi:10.1351/goldbook.N04257. ISBN 0-632-01765-1.
- ↑ [1] Nomenclatura de Química Inorgànica. Recomanacions de la IUPAC de 2005. Original en anglés preparat per a la seua publicació per Neil G. Connelly, Ture Damhus, Richard M. Hartshorn i Alan T. Hutt // Versió espanyola: Miguel A. Ciriano i Pascual Román Pol. Editorial: Prenses Universitàries de Saragossa, juny 2007. ISBN 978-84-7733-905-2
- ↑ Proposta original de la paraula nucleido (en anglés)
- ↑ Material biogràfic sobre el Dr. Kohman (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nucleido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.