Anar al contingut

Mercat d'idees

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El mercat d'idees és una justificació de la llibertat d'expressió basada en una analogia del concepte econòmic d'un mercat lliure. El mercat d'idees sosté que la veritat sorgirà de la competència d'idees en un discurs públic lliure i transparent i conclou que les idees i ideologies seran seleccionades segons la seua superioritat o inferioritat i la seua àmplia acceptació entre la població. El concepte s'aplica a sovint a les discussions de la llei de paleses aixina com la llibertat de prensa i les responsabilitats dels mijos en una democràcia lliberal.

Història

Es pot trobar respal per a idees en competència i un debat sòlit en la filosofia de John Milton en el seu treball Areopagítica en 1644 i també John Stuart Mill en el seu llibre Sobre la llibertat en 1859.[1] L'idea general de que es deu tolerar la llibertat d'expressió perque conduirà a la veritat té una llarga història.[2] El poeta anglés John Milton va sugerir que no era necessari restringir el discurs perque "en una trobada lliure i obert" prevaldria la veritat.[3] El President Thomas Jefferson va argumentar que és segur tolerar el "error d'opinió [...] a on la raó es deixa lliure per a combatre-ho".[4] Fredrick Siebert es va fer eco de l'idea de que la llibertat d'expressió és pròpia. - corregint en Quatre teories de la prensa: "Que tots els que tinguen alguna cosa que dir siguen lliures d'expressar-se. Lo verdader i lo sensat sobreviurà. Lo fals i lo erròneu serà vençut. El govern deu mantindre's fòra de la batalla i no sospesar les provabilitats a favor d'un costat o de l'atre".[5] Estos escritors no es varen basar en l'analogia econòmica en un mercat.

L'historiador econòmic Joel Mokyr argumenta en el seu llibre de 2017 A Culture of Growth: The Origins of the Modern Economy que la fragmentació política en Europa (la presència d'una gran cantitat d'estats europeus) va fer possible que les idees heterodoxas per a prosperar, ya que els empresaris, innovadors, ideòlecs i herejes podrien fugir fàcilment a un estat veí en cas que l'estat intentara suprimir les seues idees i activitats. Açò és lo que distinguix a Europa dels grans imperis unitaris tecnològicament alvançats com China i Índia. China tenia una imprenta i tipos mòvils, i l'Índia tenia nivells de guanys científics i tecnològics similars als d'Europa en 1700, pero la Revolució Industrial ocorreria en Europa, no en China o Índia. En Europa, la fragmentació política es va combinar en un "mercat integrat d'idees" a on els intelectuals d'Europa usaven la lingua franca del llatí, tenien una base intelectual compartida en l'herència clàssica d'Europa i l'institució paneuropea de la República de les lletres.[6]

No obstant, la metàfora més precisa d'un mercat d'idees prové de la jurisprudència de la Cort Suprema dels Estats Units. La primera referència al "lliure comerç d'idees" dins de "la competència del mercat" apareix en 1919 en la dissidència del juge de la Cort Suprema dels Estats Units Oliver Wendell Holmes Jr. en Abrams v. Estats Units.[7] La frase real "mercat d'idees" apareix per primera volta en una opinió concurrent del juge William O. Douglas en la decisió de la Cort Suprema United States v. Rumely:[8] "De la mateixa manera que els editors de periòdics, revistes o llibres, este editor licita per les ments dels hòmens en el mercat de les idees".[9] La decisió de la Cort Suprema de 1969 en Brandenburg v. Ohio va consagrar el mercat d'idees com la política pública dominant en la Llei nortamericana de llibertat d'expressió (és dir, contra que les excepcions llimitades a la llibertat d'expressió deuen justificar-se per mig de polítiques públiques compensatòries específiques). Si ben els casos anteriors es referien a persones físiques,Plantilla:Fact la decisió de 1976 Virginia State Pharmacy Board v. Virginia Citizens Consumer Council ho va ampliar a les corporacions en crear un dret de discurs comercial corporatiu restringit, anulant una regulació governamental de publicitat en el procés.[10] No ha segut sériament qüestionada ya que en la jurisprudència dels Estats Units,Plantilla:Fact pero el llegat d'eixes decisions ha dut a decisions posteriors com Citizens United v. FEC (fallant a favor de Citizens United), que varen restringir la capacitat del govern per a regular el discurs corporatiu[10] i campanyes publicitàries, comercials i polítiques molt més expansives que les que els nortamericans havien experimentat anteriorment.[11]

Si creències tals com religió es consideren com a idees, el concepte de mercat d'idees favorix un mercat de religions en lloc de forçar una religió estatal o prohibir creències incompatibles. En este sentit, proporciona una justificació per a la llibertat de religió.[12]

Confiabilidad

En els últims anys han sorgit interrogants sobre l'existència de mercats d'idees. Varis acadèmics han notat diferències entre la forma en que es produïxen i consumixen les idees i la forma en que es produïxen i consumixen els bens més tradicionals.[13] També s'ha argumentat que l'idea del mercat d'idees aplicada a la religió "assumix incorrectament un camp de joc nivellat" entre les religions.[14] Ademés, l'idea d'un mercat d'idees s'ha aplicat a l'estudi de l'investigació científica com a institució social.[15] Alguns acadèmics també han qüestionat si els defensors de la llibertat d'expressió s'han basat en l'idea del "mercat d'idees", oferint atres raons de l'importància de la llibertat d'expressió.[16]

Vore també

Referències

  1. ↑ “The Marketplace of Idees: A Legitimizing Myth” . Duke Law Journal (1). Recuperate le 2018-11-27. “... esta image clàssica d'idees en competència i debat sòlit es remonta als filòsofs anglesos John Milton i John Stuart Mill ...”
  2. ↑ "How Much Does a Belief Cost? Revisiting the Marketplace of Idees", Gregory Brazeal, Southern Califòrnia Interdisciplinary Law Journal, vol. 21 no. 1, pp. 2–10 (2011).
  3. ↑ John Milton, Areopagitica, in Areopagitica and Of Education 1, 50 (Harlan Davidson, Inc. 1951) [1644].
  4. ↑ Thomas Jefferson, ' 'Primer discurs inaugural (4 de març de 1801), en Writings 492, 493 (Merrill D. Peterson ed. 1984).
  5. ↑ Siebert, Fred S. "The Libertarian Theory" in Fred S. Siebert, Theodore Peterson, and Wilbur Schramm's Four Theories of the Press: The Authoritarian, Libertarian, Social Responsibility, and Soviet Communist Concepts of What the Press Should Be and Do, p. 45. Chicago: University of Illinois Press. (1963).
  6. ↑ (2018) A Culture of Growth: The Origins of the Modern Economy. ISBN 978-0691180960. Consultat el 2017-03-09.
  7. ↑ Abrams v. United States, 250 O. S. 616, 630 (1919)
  8. ↑ United States v. Rumely, 345 O. S. 41, 56 (1953)
  9. ↑ First Amendment Fellow. «Holmes' idea marketplace – its origins & legacy | First Amendment Center – news, commentary, analysis on free speech, press, religion, assembly, petition». Firstamendmentcenter. org. Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2017. Consultat el 2014-01-01.
  10. ↑ 10,0 10,1 Winkler, Adam (2018). We the Corporations: How American Businesses Won Their Civil Rights, Liveright. ISBN 978-0871407122.
  11. ↑ Bartholomew, Mark (2017). Adcreep: The Case Against Modern Màrqueting, Stanford Law Books. ISBN 978-0804795814.
  12. ↑ Ullman Chiswick, Carmel. «Competition vs. Monopoly in the Religious Marketplace: Judaism in the United States and Israel».
  13. ↑ See, i. g., How Much Does a Belief Cost? Revisiting the Marketplace of Idees, Gregory Brazeal, Southern Califòrnia Interdisciplinary Law Journal, vol. 21 no. 1, p. 1 (2011); The Competition of Idees: Market or Garden?, Robert Sparrow & Robert Goodin, Critical Review of International Social and Political Philosophy, vol. 4 no. 2, p. 45 (2001); Speech, Truth, and the Free Market for Idees, Alvin I. Goldman & James C. Cox, Llegal Theory, vol. 2, p. 1 (1996).
  14. ↑ See, i. g., Makau Mútua, Facilitating Freedom of Religion or Belief, A Deskbook.
  15. ↑ «Jesús Zamora Bonilla | Dpto. Llògica, Història i Filosofia de la ciència (UNED)». Uned. és. Archivat des d'el original, el 9 de març de 2021. Consultat el 2014-01-01.
  16. ↑ Greg Lukianoff and Nadine Strossen, "Does free speech inevitably lead towards truth? Is the marketplace of idees a borken metaphor? https://www.thefire.org/does-free-speech-inevitably-lead-towards-truth-is-the-marketplace-of-ideas-a-broken-metaphor-part-13-of-answers-to-arguments-against-free-speech-from-nadine-stros/


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mercat_d%27idees&oldid=1445553»