Anar al contingut

Menuda mar de Gâvres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Riantec.jpg
Menuda mar de Gâvres

La menuda mar de Gâvres és una estany coster que comunica en el port de Lorient, ubicat en Morbihan, en França.

Geografia

[editar | editar còdic]

La chicoteta mar de Gâvres és una marisma marítima en una llongitut de 5 km i un esgambi de 1 km . Forma una conca llongitudinal en orientació este-oest de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. que s'ompli i buida total o casi en cada marea gràcies a una obertura de 300 m situada en el seu extrem occidental. Es caracterisa per altituts baixes que oscilen entre 0 i 10 m en tot el seu perímetro. Dos punts costers interiors situats a abdós costats de la conca, Els Ix-los i Kersahu, separen naturalment dos regions diferents. : la baïa de Locmalo a l'oest, que forma una immensa extensió, i el fondo de la chicoteta mar a l'est. Només un canal poc profunt està constantment sumergit en aigua.[1]

Exposta durant la marea baixa, esta marisma només es convertix realment en una mar durant la marea alta, quan les aigües sumergixen tota la conca.

Municipis limítrofs

[editar | editar còdic]

La chicoteta mar llimita en els municipis de Port-Louis i Riantec al nort; Plouhinec a l'est ; i Gâvres, al sur.

Formació

[editar | editar còdic]

L'existència d'esta marisma està estretament lligada a la presència d'una cordonera dunar cridat tómbolo que conecta el continent en el promontori rocós de Gâvres, el qual era originalment una illa, i que al mateix temps individualisa este chicotet interior marí. Este tómbolo forma partix integrant d'una cordonera dunar més llarc que es va formar durant l'última transgressió de Flandes, el massiç dunar de Gâvres-Quiberon.[1]

Els estuaris dels menuts rius costers, com les rieres de Kerdurand i Riantec, són desproporcionados en comparació a l'importància actual d'estos cursos d'aigua, que en l'estació estival estan casi secs.[2]

Es pot accedir a la zona de la chicoteta mar per les carreteres departamentals RD781 (cap a Port-Louis) i RD158 (cap a Gâvres). Este últim està construït directament sobre el tómbolo .

Archiu:FILE 0
L'Illa de Pins.

La chicoteta mar de Gâvres té dos illes costeres, abdós ubicades administrativamente en la comuna de Riantec, l'illa de Kerners i l'illa de Pins, unides al continent per praderies salades i marismas . La segona és accessible durant la marea baixa, mentres que la primera està conectada per carretera en el veïnat de Kerner, en Riantec.</br></br>

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:FILE 1
Mapa de Cassini de la chicoteta mar de Gâvres i parròquies veïnes (1789).

Ecologia

[editar | editar còdic]

En octobre 2018, es va crear una zona de protecció de biòtop per a protegir el biòtop específic del fondo del chicotet mar.[3]

Archiu:FILE 2
Mapa geològic de la chicoteta mar de Gâvres en el Massiç Armórico .

Espècies presents:[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 E. Elouard, Document d’objectifs Natura 2000. FR 5300027 Massif dunaire Gâvres Quiberon et zones humides associées, ZPS FR5310093 digues-te Baie de Quiberon, ZPS FR5310094 digues-te Rade de Lorient, DIREN Bretagne, SIVU Grand Site Gâvres-Quiberon, 2004, 141 p.
  2. Suzanne Durand, Li tertiaire et li quaternaire dones environs de Port-Louis (Morbihan),"Bulletin de la Société géologique et minéralogique de Bretagne", n° de décembre 1956, consultable https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6570653j/f67.image.r=Riantec?rk=922751;2
  3. «Arrêté du 11 octobre 2018 portant création d’unix zone de protection de biotope dénommée « fond de la petite mer de Gâvres »» (pdf). Préfecture de la région Bretagne. Consultat el 22 octobre 2018.
  4. «84 - Petite mer de Gâvres». www.caplorient.fr. Consultat el 16 mai 2014.
  5. S Li Dréan-Quénec’hdu et R. Mahéo, Site Natura 2000 FR 5300027 « massif dunaire de Gâvres Quiberon et zones humides associées » et zones de protection spéciale FR5310093 Baie de Quiberon et FR5310094 Rade de Lorient. Avifaune : état dones connaissances, Eco-Ouest, DIREN Bretagne, SIVU Grand Site Gâvres Quiberon, 2003, 103 p.