Mentalitat social
En teoria de la decisió i teoria de sistemes generals, una mentalitat és un conjunt de supòsits, métodos o notacions sostingudes per una o més persones o grups de persones.
Una mentalitat pot estar tan fermament establida que crea un poderós incentiu dins d'estes persones o grups per a continuar adoptant o acceptant comportaments, eleccions o ferramentes anteriors. Este últim fenomen també es descriu a voltes com a inèrcia mental, "pensament grupal" i, a sovint, és difícil contrarrestar els seus efectes sobre l'anàlisis i els processos de presa de decisions.
En psicologia cognitiva, una mentalitat representa els processos cognitius activats en resposta a una tasca determinada (French, 2016).
Història (Acadèmica)
[editar | editar còdic]Sembla que algunes de les primeres exploracions empíriques de la mentalitat es varen originar a principis de 1900 (Gollwitzer 1990, 2012). Estos estudis s'identifiquen com a fonaments i precursors per a l'estudi de la cognició (Gollwitzer 1990, 2012). L'atenció a la mentalitat dins de l'estudi de la psicologia cognitiva ha continuat relativament sense cessar. Ademés del camp de la psicologia cognitiva, l'us de la mentalitat és evident en les ciències socials i en varis atres camps (per eixemple, la psicologia positiva). Una característica d'esta àrea d'estudi, en totes les seues diverses manifestacions, és l'us fragmentario de la mentalitat en tota l'acadèmia (per eixemple, French, 2016).
En política
[editar | editar còdic]Un eixemple conegut és la "mentalitat de la Guerra Freda" que va prevaldre tant en els EE. UU. com en la URSS, que incloïa la confiança absoluta en la teoria de jocs per a dos jugadors, en l'integritat de la cadena de mando, en el control dels materials nuclears, i en la destrucció mútua assegurada d'abdós en el cas de la guerra. Encara que la majoria considera que esta mentalitat va servir per a previndre un atac de qualsevol dels dos països, les suposicions que subyacer a la teoria de la dissuasió han fet que l'evaluació de l'eficàcia de la mentalitat de la Guerra Freda siga un assunt de certa controvèrsia.
La majoria dels teòrics consideren que la responsabilitat clau d'un grup de poder integrat és desafiar les suposicions que conformen la mentalitat del grup. Segons estos comentaristes, els grups de poder que no revisen les seues mentalitat en suficient regularitat no poden tindre el poder per temps indefinit. És poc provable que una mentalitat única posseïxca la flexibilitat i l'adaptabilitat necessàries per a abordar tots els events futurs. Per eixemple, les variacions en la mentalitat entre el Partit Demòcrata i els Presidents del Partit Republicà en els Estats Units poden haver fet que eixe país siga més capaç de desafiar les suposicions que el Kremlin en la seua burocràcia més estàtica.
La teoria militar moderna intenta desafiar la mentalitat arraïlada en tractar en la guerra asimètrica, el terrorisme i la proliferació d'armes de destrucció massiva. En combinació, estes amenaces representen "una revolució en els assunts militars" i requerixen una adaptació molt ràpida a les noves amenaces i circumstàncies. En este context, no es pot pagar el cost de no implementar mentalitat adaptatives.
Vore també
[editar | editar còdic]- Cosmovisión
- Creències polítiques
- Efecte Einstellung
- Esquema del psicoanálisis
- Filosofia i lliteratura
- Intencionalitat
- Meme
- Mentalitat
- Modalitat
- Model mental
- Paradigma
- Biaix cognitiu
- Biaix de confirmació
- Teoria triárquica de l'inteligència
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Argyris, C. (2004). Reasons and Rationalizations: The Limits to Organizational Knowledge. Oxford: Oxford Univ. Press.
- Erikson, E.H. (1974). Identitaet und Lebenszyklus: Surkamp
- French, R. P., II. (2016). The fuzziness of mindsets: Divergent conceptualizations and characterizations of mindset theory and praxis. International Journal of Organizational Analysis, 24(4), 673-691. doi: http://dx.doi.org/10.1108/IJOA-09-2014-0797 https://www.emeraldinsight.com/doi/pdfplus/10.1108/IJOA-09-2014-0797
- French, R. P., II, & Chang, H. (2016). Conceptual re-imagining of global "mindset": Knowledge as prime in the development of global leaders. Journal of International Organizations Studies, 7(1), 49-62. https://web.archive.org/web/20180712211434/http://journal-iostudies.org/sites/journal-iostudies.org/files/JIOS-ReviewEssay_GlobalMindset.pdf
- Gollwitzer, P. M. (1990). Action phases and mind-sets. In E. T. Higgins & R. M. Sorrentino (Eds.), The handbook of motivation and cognition: Foundations of social behavior (Vol. 2, pp. 52-92). New York, NY: Guilford Press.
- Gollwitzer, P. M. (2012). Mindset theory of action phases. In P. A. M. Van Lange, A. W. Kruglanski & E. T. Higgins (Eds.), Handbook of theories of social psychology (Vol. 1, pp. 526-545). Thousand Oaks, CA: SAGE.
- Hentschel, K. (2007). The Mental Aftermath. The Mentality of German Physicists 1945–1949. Oxford: Oxford Univ. Press.
- Hutchins, E. (1995). Cognition in the wild. Cambridge, Mass.; London: MIT Press.
- Javidan, M., & Walker, J. L. (2013). Developing your global mindset: The handbook for successful global leaders. Edina, MN: Beaver's Pond Press.
- Perlmutter, H. V. (1969). The tortuous evolution of the multinational corporation. Columbia Journal of World Business, 4(1), 9-18.
- Rhinesmith, S. H. (1992). Global mindsets for global managers. Training & Development, 46(10), 63-68.
- Senges, M.(2007) Knowledge entrepreneurship in universities: Practice and strategy in the case of internet based innovation appropriation
- Surowiecki, J. (2005). The wisdom of crowds: why the many llaure smarter than the few. London: Abacus.
- Vovelle, M. (1990). Ideologies and Mentalities. Chicago: Univ. of Chicago Press (transl. by Eamon O'Flaherty).
- Zara, O. (2004). Managing collective intelligence: Towards a new corporate governance
- Maj. Sonise Lumbaca (2012). AWG program reinforces adaptive mindsets, builds adaptive Army leaders.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mentalidad social» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.