Memorial secret del Comte-Duc d'Olivares

Retrat del Comte-Duc d'Olivares pintat per Velázquez en 1635

El Gran Memorial o memorial secret del Comte-Duc d'Olivares va ser un informe confidencial, datat el 25 de decembre de 1624, elaborat pel valgut Comte-Duc d'Olivares para Felipe IV d'Espanya, en el que relatava la difícil situació per la que travessava la Monarquia Hispànica i exponia els remeis o «memorial secreto del Conde-Duque de Olivares» per a superar-la. En síntesis, lo que proponia Olivares era uniformizar les lleis i institucions dels "Regnes, Estats i Señoríos" de la monarquia composta hispànica per a conseguir que l'autoritat del rei ixquera reforçada en alcançar en tots ells el mateix poder que tenia en la Corona de Castella. En el paràgraf clau del document, Olivares li dia al rei que ««desempeños»» era «reduir estos regnes de que es compon Espanya a l'estil i lleis de Castella, sense cap diferència, que si Vostra Majestad ho alcança serà el Príncip més poderós del món». La primera plasmació concreta d'esta nova política seria el proyecte d'Unió d'Armes, presentat per Olivares dos anys despuix i que fracassaria en provocar, entre atres raons, la Crisis de 1640 que a punt va estar d'acabar en la Monarquia Hispànica -de fet el regne de Portugal conseguiria desgajarse d'ella, no aixina el Principat de Catalunya.

Debat sobre la seua autenticitat i autoria

Si ben el memorial secret del Comte-Duc d'Olivares és provablement un dels documents de la Història d'Espanya més citat, des de que Antonio Cánovas del Castell, historiador i president del govern durant la Restauració borbònica en Espanya, reproduïra els seus paràgrafs clau en el seu llibre Estudis del regnat de Felipe IV publicat en Madrit en 1888, un descobriment tan tardà deu ser motiu de reflexió. El fet de que no fora conegut pel públic abans de 1788 i que les còpies existents en biblioteques i archius siguen molt diferents entre sí i molt posteriors a la seua suposta redacció, indica que este document deu prendre's en molta cautela. La seua autoria i data estan posades en dubte, provablement es tracta d'una falsificació elaborada entorn a 1700.

Antecedents

Detalle la Rendició de Breda de Velázquez (1634-1635)

L'esclat de la Guerra dels Trenta Anys i la [[Crisis del sigle XVII|depressió econòmica de el Plantilla:SIGLO]] que va alcançar a bona part d'Europa, varen fer que els governants de les monarquies compostes es plantejaren alcançar una major cohesió i uniformitat, perque consideraven que la diversitat inherent a este tipo de monarquia era un obstàcul per a un govern eficaç, en un moment en que era necessari movilisar al màxim els recursos i aumentar els ingressos de la facendes reals per a fer front a guerres cada volta més costoses, frut de la revolució militar de l'Edat Moderna. Per eixemple, els consellers de Luis XIII de França varen insistir en aplicar el sistema dels pays d'élections —a on l'autoritat del monarca era molt àmplia— als pays d'états —a on estava llimitada per les lleis i institucions pròpies—. En eixe context se situa el proyecte d'Olivares resumit en el seu aforisme Multa regna, sigau una lex, «Estudios del reinado de Felipe IV».

No poden existir dubtes sobre la naturalea d'aquella una lex. Havia de ser inevitablement la llei de Castella, a on el poder del rei era més efectiu que en qualsevol província que mantinguera encara les seues tradicionals llibertats. De fet la castellanisació solicitada des de feya temps per alguns sectors influents, anava a ser ara la política oficial del rei d'Espanya.

Elliott (1982, pp. 179)

Vore també

• Portugal baix la Casa d'Àustria

Notes i referències

Bibliografia

• (text editat).
• (text editat i llectura guiada).