Anar al contingut

Melinis minutiflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Melinis minutiflora
Fulls
En el seu hàbitat
Espiga

Melinis minutiflora és una herba perenne del gènero Melinis. M. minutiflora és originària d'Àfrica. Es propaga en forma d'estora. Presenta brots erectos de fins a 1.5 metros d'alt. Les fulles estan coberts per un fullage oloroso i pegajoso, d'inflorescència de color rojós. Florix per periodo curt. Es creu que l'olor fresca de M. minutiflora és repelent d'insectes i de serps.

Distribució i hàbitat

Melinis minutiflora en flor

En Veneçuela és coneguda en el nom de Capin Melao, cobrix extenses àrees del Parc nacional L'Àvila, i és considerada per molts dels caraqueños com la causant de les alèrgies que sofrix la població en l'estació seca de decembre, giner i febrer.

Va ser introduïda en països tropicals d'Amèrica com forraje per a la cria d'animals, i pronte es naturalizó. No obstant, és considerada una maleza en moltes parts del món, incloent Hawái, Brasil, Veneçuela i Colòmbia, i pot haver contribuït a la desaparició d'espècies natives en diverses regions. Ha segut utilisada, aixina i tot, com a espècie pionera en la plantació de sols pobres, i neutralisa atres malezas que puguen aparéixer.

Descripció

Són plantes perennes o anuals; en brots de fins a 180 cm de llarc pero generalment més curts, sòlits, decumbentes i a sovint arrelant prop de la base, molt ramificats; entrenudos papiloso-pilosos; nucs barbados; plantes hermafroditas. Baïnes densament papiloso-pilosas, els tricomas en ampolles víscidas de material resinoso oloroso; lígula un renc de tricomas, de 1 mm de llarc; làmines linear-lanceoladas, 5–15 cm de llarc i 5–12 mm d'ample, aplanadas, velutinas. Inflorescència una panícula terminal, angostamente piramidal, 9–22 cm de llarc i 2–7 cm d'ample, purpúrea, branques paleses solament durant l'antesis, ramitas flexuosas; espiguillas oblongas, 1.6–2.5 mm de llarc, alguna cosa comprimides lateralment, glabras, en 2 flósculos; desarticulació per baix de les glumas, l'espiguilla caediza com una unitat; glumas desiguals, membranàcees, l'inferior suborbicular, 0.2–0.3 mm de llarc, la superior lanceolada, 1.9–2.5 mm de llarc, recta, fortament 5–7-nervia, bífida en una aresta diminuta entre els lòbuls; pálea inferior absent; flósculo inferior estèril; lema inferior 1.8–2.4 mm de llarc, 3–5-nervia, l'aresta 5–12 mm de llarc; flósculo superior bisexual, 1.5–2 mm de llarc; lema superior ovada, més curta que l'inferior, membranácea, prima i translúcida, 1-nervia, plana i lluenta; pálea superior casi tan llarga com la lema superior, similar en textura; lodículas 2; estams 3, les anteres 1–1.5 mm de llarc, purpúreas; estils 2. Frut una cariopsis, fusiforme; embrió ca 1/2 la llongitut de la cariopsis, fil punteado.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Trop

Bibliografia

  1. Clayton, W. D. & S. A. Renvoize. 1982. Gramineae (Part 3). 451–898. In R. M. Polhill (ed.) Fl. Trop. E. Àfrica. A. A. Balkema, Róterdam.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  2. Filgueiras, T. S. 1991. A floristic analysis of the Gramineae of Brazil's Districte Federal and a list of the species occurring in the area. Edinburgh J. Bot. 48: 73–80.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  5. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  6. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Àfrica 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Melinis_minutiflora&oldid=1546756»