Medaller (moble)

Bottega de Anversa, moneder en ébano i marfil, 1650 aproximadament

El medaller o moneder és un moble que servix per a colocar ordenadament les medalles en un gabinet numismàtic. Té cajoncitos i chicotetes portes, expressament creats per a contindre monedes, medalles, documents, chicotets objectes de colecció o joyes. Els chicotets caixons són a voltes forrats de vellut o de pell, en formes adaptades per a contindre els objectes preciosos a custodiar. En francés este moble es diu cabinet. En Espanya es tractaria d'una branca dels bargueños, destinats a guardar documents.

Eixemplar gran en vista de Vila la Petraia, dibuix de Giovanni Bilivert, 1610-1630

Història

Un medaller en forma de vitrina.

L'us d'este moble es remonta al XV, época en que comença a desenrollar-se l'afició a coleccionar monedes i medalles. La seua part essencial, tant en el que té forma de vitrina com en el que sembla una chicoteta cómoda, la constituïxen les tabletas, algunes dispostes com caixons, en les que hi ha excavades séries de buits redons per a donar cabuda a les medalles.

La colecció de medalles es deriva del bargueño indiferenciado, que era adequat per a contindre objectes de diferent naturalea i us, pero en totes les dimensions contingudes. En el Renaixença, el moble per a la colecció de medalles adquirix les característiques d'un moble en les seues característiques específiques i es torna preciós, a voltes en les formes prestades de l'arquitectura. Està decorat en bronzes dorats de mercuri, incrustacions d'ivori i pedres dures, nacre i coral, i en chicotetes pintures o gravats. Dividit en solapes i chicotets caixons, a voltes s'assegura per mig del tancament de dos portes grans. Si es crea per encàrrec, reflectix els gusts del propietari, du a voltes braços, seguint els gusts estètics, i inclús la naturalea dels objectes preciosos que deuen contindre i preservar.

Hi ha medallers de chicotetes dimensions, per a descansar en l'estant d'un atre moble; pero també varen ser creats de grans dimensions, en el cos central recolzat en les pates, units per barres travesseres per a soportar el pes de lo que està contingut en els caixons i dins de les portes. La moda, d'Europa, es va estendre a Orient Mig, a on va florir el sabor de la colecció de medalles, en incrustacions d'ébani i marfil i en inscripcions, augurales o religioses, en àrap.

Ebanistas que varen crear medallers

• Alexandre Jean Oppenordt (1639-1715), ebanista francés d'orige holandés, va crear dotze medallers per a l'us del rei Luis XIV de França, en el Palau de Versalles.
• Charles Cressent (1685-1768), escultor i ebanista francés d'estil Regència, va crear medallers.
• El ebanista Antoine Gaudreaux (1680-1751) va construir un gabinet per a Luis XV de França, que ara es conserva en París, en la Biblioteca Nacional.
• El ebanista Gabriele Capello (1806-1877), cridat il Moncalvo, també va produir medallers.

Bibliografia

• Nietta Aprà, Dizionario enciclopedico dell'antiquariato, a retor vaig donar Guido Gregorietti, Milano, Mursia, 1969, SBN ITICCUNAP�8753.
• Jean Bedell, Dizionario dell'antiquariato maggiore i minore, 2ª ed., Roma, Gremese, 2002 [1991], ISBN 88-8440-215-8

Referències

Enciclopèdia Espasa.