Mausoleu dels Màrtirs de Artemisa

El Mausoleu dels Màrtirs de Artemisa és un conjunt monumental i recint mortuorio construït en 1977 en la ciutat d'Artemisa (Cuba) en homenage als combatents artemiseños caiguts en l'assalt al quarter Moncada en Santiago de Cuba en 1953, acció comandada per Fidel Castro que es considera l'inici de la Revolució Cubana, que triumfaria en 1959.

El monument inclou també atres tres héroes de Artemisa que varen prendre part en aquella acció i varen caure en combat posteriorment durant la guerra en la Serra Mestra. Este mausoleu és un símbol de la província de Artemisa. Va ser la primera obra commemorativa de caràcter funerari construïda en el periodo revolucionari i va ser declarat Monument Nacional de Cuba en 1987.

Història de la seua creació

En 1976 es va realisar en Santiago de Cuba un proyecte per a perpetuar la memòria dels caiguts en l'acció del 26 de juliol. A petició dels familiars dels combatents artemiseños que varen prendre part en eixa gesta, va ser aprovada pel govern la construcció d'un monument ubicat justament en Artemisa. Es va encomanar la tasca a un equip compost pels arquitectes Augusto Rivero, Marcial Díaz i María Dolores Espinosa. L'obra va ser inaugurada en motiu de l'aniversari XXIV dels fets, per Fidel Castro, el 16 de juliol de 1977.

Concepció arquitectònica commemorativa

El monument no es va concebre com una obra de marcada funció ritual, pel contrari devia vore's com una obra vigent, representant la permanència de les idees dels héroes en la vida quotidiana, de proyecció de cap a la comunitat que els va vore nàixer.

La Gaveta de la Victòria és l'obra distintiva del Mausoleu. El mateix se situa sobre la làpida de grans proporcions, revestida de granit, que acarona la sala funerària. En la cara frontal de la gaveta es mostra un vitral en la coneguda image de la victòria en Fidel Castro i un grup de rebels en la Serra Mestra alçant els seus fusils.

Archiu:Artemisa mausoleo.jpg

Mausoleu dels Màrtirs de Artemisa, caiguts en combat durant l'Assalt al Moncada o en la Serra Mestra

A la sala funerària s'accedix per mig d'un túnel que constituïx l'entrada del monument, les parets del qual estan cobertes de bajorrelieves de fanc cristalizado en imàgens històriques de l'época batistiana i relatives a l'acció del Moviment 26 de Juliol i a José Martí, reclamat com a autor intelectual de l'assalt.

La sala funerària conté les casetes en els restants mortals dels combatents colocats en parets inclinades, en forma de talús. La sala no està completament coberta per la làpida que li servix de sostre, de modo que queden obertures a l'exterior sobre els talussos a on s'incrusten les casetes que permeten que entre l'aire, la llum, els fulls despresos dels arbres i la pluja en singulars cascades. En el centre de la sala es troba una caseta central, en el qual es depositen flors en homenage als caiguts.

Per últim, baix de la Gaveta es troba una sala-museu en exposicions històriques i peces pertanyents als assaltants. L'eixida en forma d'escala de caragol en una porta en la frontera lateral de la Gaveta.

Junt a l'entrada un mur en una frase de Fidel Castro, presa de l'Alegat El història m'absoldrà, rep al visitant: "Els meus companyers, ademés, no estan ni oblidats ni morts: viuen hui més que mai, i els seus matadors han de vore aterrorizados com sorgix dels seus cadàvers l'espectre victoriós de les seues idees."