Massiç del Mont Blanc
El Massiç del Mont Blanc (en francés: Massif du Mont-Blanc; Plantilla:Lang-it) és un grup montanyós o massiç dels Alps situat entre el Valle de Aosta en Itàlia i l'Alta Saboya, en França.
Definició
[editar | editar còdic]La definició del Massiç del Mont Blanc no és sempre la mateixa en les diverses classificacions alpines. Es va des d'una definició més àmplia i que coincidix en la definició dels Alps del Mont Blanc a una definició més restrictiva. Seguint a la SOIUSA,[1] la qual adopta una definició més restrictiva, el Massiç del Mont Blanc ve definit com la part dels Alps del Mont Blanc sense incloure el Massiç de Trélatête al suroest ni el Massiç Dolent-Argentière-Trient al noreste. Segons esta definició el massiç va del Col de Miage (3.356 m) al Colle del Mont Dolent (3.485 m).
Subdivisió
[editar | editar còdic]Segons la definició de la SOIUSA el Massiç del Mont Blanc és un supergrupo en la següent classificació:
- Gran part = Alps occidentals
- Gran sector = Alps del noroest
- Secció = Alps Grayos
- Subsección = Alps del Mont Blanc
- supergrupo = Massiç del Mont Blanc
- Còdic = I/B-7.V-B
Segons la SOIUSA el Massiç del Mont Blanc es subdivide en quatre grups i 17 subgrups:[2]
- Grup del Mont Blanc (2)
- Grup Bionnassay-Goûter (2.a)
- Cresta Bionnassay-Goûter (2.a/a)
- Cresta Tricot-Vorassay (2.a/b)
- Cresta delle Aiguilles Grises (2.a/c)
- Contraforts noroest de la Aiguille du Goûter (2.a/d)
- Contraforts septentrionals de la Aiguille du Goûter (2.a/i)
- Cresta noreste del Dôme du Goûter (2.a/f)
- Mont Blanc (2.b)
- Contraforts italians del Mont Blanc (2.c)
- Costiera dels Rochers du Mont Blanc (2.c/a)
- Cresta de Brouillard (2.c/b)
- Cresta de la Innominata (2.c/c)
- Cresta de Peuterey (2.c/d)
- Grup del Mont Maudit (2.d)
- Grup del Mont Blanc du Tacul (2.i)
- Grup de la Tour Ronde (2.f)
- Cresta Tour Ronde-Mont de la Brenva (2.f/a)
- Cresta Aiguille d'Entrèves-Grand Flambeau (2.f/b)
- Grup Bionnassay-Goûter (2.a)
- Cadena de les Aiguilles de Chamonix (3)
- Grup de la Aiguille du Midi (3.a)
- Grup de la Aiguille du Pla (3.b)
- Grup de la Aiguille de Blaitière (3.c)
- Grup Charmoz-Grépon (3.d)
- Cadena Rochefort-Grans Jorasses-Leschaux (4)
- Grup de Rochefort (4.a)
- Cresta Aiguilles Marbrées-Donen-te del Jagant (4.a/a)
- Cresta Rochefort-Périades (4.a/b)
- Grup de les Grans Jorasses (4.b)
- Grup de Leschaux (4.c)
- Grup de Rochefort (4.a)
- Cadena de la Aiguille Vore't (5)
- Grup de Triolet (5.a)
- Cadena Driotes-Courtes (5.b)
- Grup Aiguille Vore't-Aiguilles du Dru (5.c)
- Cresta Aiguille Vore't-Drus (5.c/a)
- Cresta Ségogne-Grands Montets (5.c/b)
- Costiera del Moine (5.d)
Atres subdivisió possible del Massiç, partint del suroest cap al noreste és la següent:
- Grup Bionnassay-Goûter,
- Mont-Blanc,
- Brouillard-Innominata,
- Peuterey,
- Maudit-Tour Ronde,
- Grup del Mont Blanc du Tacul,
- Midì-Pla -Aiguilles de Chamonix
- Grup de Rochefort,
- Jorasses,
- Leschaux-Talèfre,
- Cadena dell'Aiguille Vore't,
Flora
[editar | editar còdic]
En cotes altes en tot el massiç, pel gèl i a un sol habitualment àcit, la flora no té un ambient propici per a sobreviure. No obstant, en cotes més baixes en el sol de roca calcàrea, les condicions són millors per als boscs de coníferes, com Picea abies, o els pins com Pinus mugo i Pinus cembra.
En les praderies alpines es poden trobar moltes espècies de flors de colors com Hugueninia tanacetifolia, una planta endèmica del sector occidental dels Alps, Anemonastrum narcissiflorum, Gentiana kochiana, Genziana clusii i Leontopodium. En el sotobosque es troben Cypripedium calcedus, Dactylorhiza sambucina, Lilium martagon, Viola calcarata, Gentiana verna i Gentiana acaulis. En el cor del massiç, a 2.175 metros, es troba el jardí botànic més alt d'Europa, el Giardino alpí Saussurea, que arreplega les espècies naturals de la flora del Mont Blanc.[3]
Fauna
[editar | editar còdic]
El massiç del Mont Blanc conté una fauna rica i variada gràcies en part als dos parcs nacionals, el parc nacional del Gran Paraís i el parc nacional de la Vanoise, que han contribuït al manteniment i la difusió d'algunes espècies que havien segut reduïdes. Entre els mamífers podem trobar l'isart, que es troba tant en els boscs com en la praderia, el cérvol, l'íbice, el rabosot i el cabirol. Atres animals que podem trobar són l'àguila real i la seua principal font d'alimentació, la marmota. S'han observat unes 184 espècies d'aus com l'azor, el ratonero comú, el falcó, el quebrantahuesos —que es reintrodujo no fa molts anys gràcies a un proyecte internacional—, el grévol i el cuervo comú. Entre els reptils es poden trobar la culebra de collar i l'escurçó áspid.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Segons esta classificació el massiç és un supergrupo de la subsección Alps del Mont Blanc, subsección que a la seua volta partix de la secció dels Alps Grayos.
- ↑ Entre paréntesis estan senyalats els còdics SOIUSA dels grups i subgrups. Ha de tindre's en conte que a voltes els subgrups es subdividen a la seua volta en sectors i per això s'afig una atra lletra al còdic.
- ↑ «Giardino Botanico Alpí Saussurea» (en italià). saussurea.net. Consultat el 1 de decembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Massiç del Mont Blanc.
- Informació sobre el Mont-Blanc
- El Mont Blanc en Peakware
- El Mont Blanc en Summitpost
- Enciclopèdia dels Alps
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo del Mont Blanc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.