Pinus mugo

Pinus mugo (Pinus mugo)

Pinus mugo, el pi negre, pi de montanya o pi more és un pi arbustiu pertanyent a la família de les pináceas que presenta dos subespecies d'hàbitat prou diferent, que per alguns autors són dos espècies diferents: el Pinus mugo subsp. mugo, arbustiu i que trobem sobretot en els Alps, i el Pinus mugo subsp. uncinata o pi negre, que trobem en els Pirineus. Abdós subespecies tenen les agulles agrupades en parells (com el restant de pins europeus) i pinyes chicotetes casi sésilés.

Descripció

És un arbre de porte rastrero que té una altura màxima de 20 metros. Presenta acículas agrupades en parelles, i té una pinya de chicotet tamany simètrica, assentada i de apófisis no prominent, lo que ho diferencia de Pinus uncinata, en el qual està estretament relacionat i al que alguns autors consideren una subespecie (Pinus mugo ssp. uncinata). És un arbre de copa entre allargada i cònica, de fins a 20 metros, en les branques baixes acostades al sol, i el tronc és normalment recte i gros pero a voltes tortuoso i en la copa deformada. Fulls forts, #obscuritat i punchants, molt acostades. Les pinyes són asimètriques en les escamas prominents. L'epítet "uncinata" fa referència precisament a este aspecte de "gancho" de les escamas.

En els Pirineus catalans és molt comú entre els 1300 i els 2400 metros, a on forma boscs. També es troba en els Pirineus aragonesos i navarresos, progressivament més escàs quant més cap a l'oest, i també apareix en alguns llocs aïllats del Sistema Ibèric.

Ecològicament, ocupa la part superior de la zona subalpina, per damunt dels boscs d'avet (Abies amanecer) o hi haja (Fagus sylvatica) que pot haver en les zones més d'ombra i en contacte en el pi roig (Pinus sylvestris) en les parts més solans. En estes zones de contacte podem trobar eixemplars híbrits entre estes dos espècies (Pinus x bougeti). Més dalt és l'espècie que marca el llímit altitudinal del bosc en els Pirineus, encara que individus aïllats poden aplegar a créixer per damunt dels 2700 m. És una espècie de creiximent llent, en pocs requeriments ambientals i capaç de colonisar llocs molt desfavorables. Al llímit altitudinal de la seua distribució és normal trobar eixemplars molt vells en un aspecte torturat, creixent en clavills de roca, verdaders conquistadors de l'alta montanya. Alguns d'estos eixemplars tenen, a pesar del seu aspecte, més de 700 anys.

Distribució i hàbitat

El pi mugo habita en zones d'alta montanya centreeuropea, des dels Pirineus i est dels Alps fins als Alps de Transilvania i els Balcans, entre els 1.500 i els 2.500 m d'altitut. És una espècie dominant en xaraés subalpinos densos, per lo que té un gran valor protector del sol. Apareix també freqüentment en el sotobosque dels alerzales de Larix decidua.

Hi ha dos grans subespecies:

• Pinus mugo subsp. mugo en l'est i el sur de la seua àrea de distribució (Alps meridionals i orientals, península balcànica), una planta baixa, arbustiva, a sovint en molts estemas de fins a 3-6 m d'alt en estróbilos simètrics.

• Pinus mugo subsp. uncinata en l'oest i en el nort de l'àrea de distribució (des dels Pirineus cap al norest fins a Polònia), un arbre més gran, normalment d'un estema de fins a 20 m d'alt en estróbilos asimètrics (les escamas són més grosses en un costat del con que en l'atre). Molts autors ho consideren una espècie autònoma (Pinus uncinata)

Les dos subespecies interactuen en gran mida (subespecie híbrida Pinus mugo ssp. rotundata) en els Alps occidentals i els Cárpatos septentrionals. Alguns botànics tracten la subespecie occidental com una espècie separada, Pinus uncinata, uns atres com una mera varietat, Pinus mugo var. rostrata. Esta subespecie en els Pirineus marca la llínea d'arbres, el llímit de l'hàbitat en el que els arbres són capaços de créixer.

Propietats

Tenen efecte balsámico, expectorante, broncosedante, antiasmático, rubefaciente, desinfectante.

Principis actius

Oli essencial, conté àcit gálico, resinas, àcit tánico.

Taxonomia

Pinus mugo va ser descrita per Antonio Turra i publicat en Giornale d'Itàlia, Spettante alla Scienze Naturale i Principalment all'Agricoltura, alle Arti ed al Commercio 1: 152. 1764.

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.

mugo: epítet

Sinonímia

• Pinus applanata (Booth ex Loudon) Willk.
• Pinus carpathicus auct.
• Pinus digenea Wettst.
• Pinus echinata Carrière
• Pinus fischeri Booth ex P.Laws.
• Pinus magellensis Schouw
• Pinus montana Mill.
• Pinus mugho Laichard.
• Pinus mughus Scop.
• Pinus pumilio Haenke
• Pinus rostrata K.Koch
• Pinus rubriflora' Loudon ex Gordon
• Pinus squamosa Bosc ex Loudon
• Pinus sudeticus auct.
• Pinus wettsteinii Fritsch

Bibliografia

• Christensen, K. I. (1987). Taxonomic revision of the Pinus mugo complex and P. × rhaetica (P. mugo × sylvestris) (Pinaceae). Nordic J. Bot. 7: 383-408.
• Brummitt, R. K. 2001. Report of the Committee for Spermatophyta: 51. Taxon 50(2): 559–568.
• Nardi, I. & P. Minghetti. 1999. (1416) Proposal to conserve the name Pinus mugo (Pinaceae) with a conserved type. Taxon 48(3): 571–572.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Pinus mugo.
• Gymnosperm Database - Pinus mugo
• Arboretum de Villadebelle - photos of cones (scroll down page)