Gentiana acaulis
Gentiana acaulis[1] és una espècie de planta fanerógama, pertanyent a la família de les gencianáceas.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una menuda genciana nativa del centre i sur d'Europa des del centre de la península ibèrica als Balcans, aumentant sobretot en zones montanyoses, com els Alps, Cevenas i el Pirineu, en altures de 800 a 3.000 m s. n. m.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne, que creix en sols àcits. La seua altura és de 2 cm i la seua extensió és de 10 cm o més. Els fulls són perennes de 2-3,5 cm de llarc, en una roseta basal, formant grups. Les flors en forma de trompeta terminal tenen un color blau-vert oliva en taques llongitudinals. Creixen sobre un pedúncul molt curt, de 3-6 cm de llarc. El talle de la flor es troba a sovint sense fulls, o 1 o 2 parells de fulls.
Li agrada el ple sol, és totalment resistent i florix a finals de primavera i d'estiu.
Estretament relacionades en Gentiana clusii, a sovint és cridada en el mateix nom comú, es diferencia perque creix millor en sols rovinasos. També té els fulls més curts i les flors no tenen ralles verdes.
Hi ha una genciana en l'anvers de la moneda d'Àustria de € 0,01 euros.
Propietats
[editar | editar còdic]En la medicina tradicional s'utilisa com antipirético, digestiu, tònic amarc, colerético. Tópicamente, l'infusió aclarix les peques.
- Principis actius
Conté: genciocaulina, àcit tánico i àcit gálico, sucres.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gentiana acaulis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 329. 1753.[3]
Gentiana: Segons Plinio el Vell[4] i Dioscórides,[5] el seu nom deriva del de Gentio, rei d'Iliria en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, a qui s'atribuïa el descobriment del valor curativo de la Gentiana lutea.
acaulis: epítet llatío que significa "sense talle".[6]
- Ciminalis acaulis (L.) Borkh.
- Gentiana kochiana Perr. & Songeon
- Gentiana latifolia (Gren. & Godr.) Jakow.[7]
- Gentiana excisa C.Presl[3]
- Ciminalis longiflora Moench
- Ericala alpina G.Don
- Gentiana grandiflora Lam.
- Gentiana vulgaris (Neilr.) Beck
- Gentianusa acaulis (L.) Pohl
- Hippion alpinum F.W.Schmidt
- Lexipyretum acaule Dulac
- Pneumonanthe angustifolia F.W.Schmidt
- Pneumonanthe grandiflora Gray
- Thylacitis angustifolia Fourr.
- Thylacitis clusii Fourr.
- Thylacitis grandiflora Delarbre[8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: genciana, genciana blava, genciana d'estiu.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lena Struwe (Editor), Victor A. Albert (Editor), Gentianaceae, Cambridge University Press, 2002; ISBN 0-521-80999-1
- ↑ «Gentiana acaulis». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 6 d'abril de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 «Gentiana acaulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de març de 2014.
- ↑ Plinio el Vell: Història natural XXV, 34 (en anglés).
- ↑ Dioscórides: De matèria medica III, 3 [1] archivat en Wayback Machine. (en grec i llatí).
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 7,0 7,1 Noms en Real Jardí Botànic
- ↑ Gentiana acaulis en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gentiana acaulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.