Anar al contingut

Gentiana acaulis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:GentianaAcaulisRannoch.jpg
Gentiana acaulis (Gentiana acaulis)


Gentiana acaulis[1] és una espècie de planta fanerógama, pertanyent a la família de les gencianáceas.


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una menuda genciana nativa del centre i sur d'Europa des del centre de la península ibèrica als Balcans, aumentant sobretot en zones montanyoses, com els Alps, Cevenas i el Pirineu, en altures de 800 a 3.000 m s. n. m.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne, que creix en sols àcits. La seua altura és de 2 cm i la seua extensió és de 10 cm o més. Els fulls són perennes de 2-3,5 cm de llarc, en una roseta basal, formant grups. Les flors en forma de trompeta terminal tenen un color blau-vert oliva en taques llongitudinals. Creixen sobre un pedúncul molt curt, de 3-6 cm de llarc. El talle de la flor es troba a sovint sense fulls, o 1 o 2 parells de fulls.

Li agrada el ple sol, és totalment resistent i florix a finals de primavera i d'estiu.

Estretament relacionades en Gentiana clusii, a sovint és cridada en el mateix nom comú, es diferencia perque creix millor en sols rovinasos. També té els fulls més curts i les flors no tenen ralles verdes.

Hi ha una genciana en l'anvers de la moneda d'Àustria de € 0,01 euros.

Propietats

[editar | editar còdic]

En la medicina tradicional s'utilisa com antipirético, digestiu, tònic amarc, colerético. Tópicamente, l'infusió aclarix les peques.

Principis actius

Conté: genciocaulina, àcit tánico i àcit gálico, sucres.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Gentiana acaulis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 329. 1753.[3]

Etimologia

Gentiana: Segons Plinio el Vell[4] i Dioscórides,[5] el seu nom deriva del de Gentio, rei d'Iliria en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, a qui s'atribuïa el descobriment del valor curativo de la Gentiana lutea.

acaulis: epítet llatío que significa "sense talle".[6]

Sinonímia
  • Ciminalis acaulis (L.) Borkh.
  • Gentiana kochiana Perr. & Songeon
  • Gentiana latifolia (Gren. & Godr.) Jakow.[7]
  • Gentiana excisa C.Presl[3]
  • Ciminalis longiflora Moench
  • Ericala alpina G.Don
  • Gentiana grandiflora Lam.
  • Gentiana vulgaris (Neilr.) Beck
  • Gentianusa acaulis (L.) Pohl
  • Hippion alpinum F.W.Schmidt
  • Lexipyretum acaule Dulac
  • Pneumonanthe angustifolia F.W.Schmidt
  • Pneumonanthe grandiflora Gray
  • Thylacitis angustifolia Fourr.
  • Thylacitis clusii Fourr.
  • Thylacitis grandiflora Delarbre[8]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: genciana, genciana blava, genciana d'estiu.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lena Struwe (Editor), Victor A. Albert (Editor), Gentianaceae, Cambridge University Press, 2002; ISBN 0-521-80999-1
  2. «Gentiana acaulis». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 6 d'abril de 2014.
  3. 3,0 3,1 «Gentiana acaulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de març de 2014.
  4. Plinio el Vell: Història natural XXV, 34 (en anglés).
  5. Dioscórides: De matèria medica III, 3 [1] archivat en Wayback Machine. (en grec i llatí).
  6. En Epítets Botànics
  7. 7,0 7,1 Noms en Real Jardí Botànic
  8. Gentiana acaulis en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]