Massiç de Cabra

El massiç de Cabra o massiç de la Serra de Cabra és una serra d'Espanya pertanyent a les Serres Subbètiques, situada en la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.
És d'orige càrstic i posseïx la categoria de geoparc per part de l'Unesco, estant baix protecció d'esta. El seu espai està integrat en el parc natural de les Serres Subbètiques. Per les seues peculiaritats geològiques, està considerat com una de les maravelles naturals de la província de Còrdova i de la comunitat andalusa.
Geologia
El Massiç de Cabra pertany a l'unitat subbètica externa de la cordillera bètica, junt a la serra Mágina de Jaén.[1] És un massiç de característiques tectòniques complexes format per superposició de mants d'encavalcament.[2] Predominen els materials calcàreus i orogràficament destaquen algunes serres i tossals de formes redonejades com les serres de la Cabrera, de Gaena, de Cabra, de la Llastra (1242 m), de Zuheros i Luque, i Serra Alcaide (1000 m).
Els tossals i pics de major altitut són Lobatejo (1380 m), El Picacho (1217 m), i la formació dels Lanchares. Els estrats presenten una marcada horisontalitat i superficialment predominen formes com els camps de lapiaz, dolines, domos, alvencs i poljéns.[3]
Un dels primers geòlecs encarregats del seu estudi va ser Juan Carandell i Pericay, catedràtic de Geografia de l'IES Aguilar i Eslava, en la década de 1920.[3] Va escriure varis artículs sobre este espai geogràfic i va aplegar a organisar el XIV Congrés Geològic Internacional (1927)[4] en la finalitat de l'estudi general de les serres subbètiques.
Elements geològics representatius
El massiç de Cabra concentra en a penes tres mil hectàrees una de les majors concentracions de geodiversitat d'Andalusia. Els sediments calcàreus, depositats des de fa doscents millons fins a fa vinticinc millons d'anys, han segut comprimits, deformats, fracturats i emergits en un llent procés, a on en posterioritat les condicions climàtiques han modelat el païsage actual.
Els processos de dissolució de les roques calcàrees donen lloc a l'existència de casi totes les formes associades al païsage càrstic: poljés com el de la Nava, dolines com la dels Hoyones, l'espectacular lapiaz dels Lanchares, numeroses coves i alvencs, entre les que es troben la dels Rats penats i l'Alvenc de Cabra, i numeroses surgències o ullals, ubicats als peus de la serra que nos indiquen que tot este massiç, aixina com els adjacents, es troben completament foradats per la llenta dissolució de les roques calcàrees.
Referències
- ↑ El karst en la Zona Externa. Karst en Andalusia. Juan José Durán Valsero, Jerónimo López Martínez. Institut Tecnològic Geominero d'Espanya, 1999. ISBN 8478403620, pág. 15
- ↑ IV Simpòsium sobre l'Aigua en Andalusia. Almeria, decembre de 1996, Volum 2, Institut Tecnològic Geominero d'Espanya (IGME), 1996. ISBN 8478402632, pág. 38
- ↑ 3,0 3,1 Els espais cordovesos en valoració patrimonial i simbòlica... José Naranjo Ramírez, Revista Ería nº 73-74, Editorial de l'Universitat d'Oviedo, 2007. pág. 319
- ↑ Aspectes físics de la província de Còrdova segons Juan Carandell Pericay. Antonio López Ontiveros. En: Història, clima i païsage: Estudis geogràfics en memòria del professor Antonio López Gómez. Vicenç M. Rosselló i Verger (ed.) Universitat de Valéncia, 2004. ISBN 8437058643, pág. 166
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo de Cabra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.