Alvenc de Cabra
El alvenc de Cabra és una alvenc vertical existent en la falda del Picacho de la Serra de Cabra, dins del parc natural de les Serres Subbéticas, prop de Cabra (Còrdova), Espanya. Alberga la fita històrica d'haver segut la primera expedició espeleológica d'Espanya en 1841.[1]
Història
[editar | editar còdic]L'alvenc de Cabra és coneguda des de l'antiguetat, de fet, les seues primeres referències daten de el X, quan va aparéixer mencionada en les obres de l'historiador al-Himyari com "Montanyes de l'Alvenc" i varen intentar taponarla en "palla i yerbas". En el XV va ser considerada pel poeta sevillà Juan de Padilla el Cartujo com una de les entrades al Infern en la seua obra Els dotze triumfos dels dotze apòstols (1521), a on podia vore's els condenats des de l'obertura. No obstant, la referència més rellevant va ser la que va fer Miguel de Cervantes, que va viure en la vila de Cabra i la va mencionar fins a en tres obres diferents: Don Quixot de la Taca (1615), Viage del Parnaso (1614) i El celós extremeny (1613).[2]
La primera volta que algú va baixar fins a les profunditats de l'alvenc va ser l'explorador Fernando Muñoz Romero, qui va descendir en 1683, amprant un torne i unes maromas realisades per l'arquitecte Melchor d'Aguirre,[3] per a trobar el cos d'un assessinat que havia segut amagat allí. Muñoz Romero va trobar el cadàver i va conseguir eixir en presència del corregidor, un escribano, clercs i flares i més de trescentes persones de la vila.[2]
No obstant, la primera exploració científica i espeleológica de l'alvenc es va produir en 1841, sent la primera del país, quan va ser explorada minuciosament. L'expedició va ser realisada pels investigadors Pedro de Torres i Nicolás Fernández, del Colege d'Humanitats de Cabra, baixant la primera jornada un gos fins al fondo, i la segona jornada varen baixar ells mateixos per a estudiar la cavitat detalladament.[2]
En 1940 es va instalar una vigueta de ferro en polea just en la boca de l'alvenc, que permaneix en l'actualitat. L'exploració espeleológica moderna i l'estudi detallat de la cavitat va aplegar el 24 de febrer de 1963, quan el Grup Universitari Laboral de Montanya (GULMONT) de Còrdova va alcançar el fondo de l'alvenc, al que varen accedir de nou en 1968. El 15 de juny de 1972 va conseguir aplegar fins al fondo la primera dòna en el Grup d'Exploracions Subterrànees Arqueològiques de Còrdova (GESAC). En 1973 va realisar una expedició el primer grup a nivell municipal, el Grup Espeológico a l'Aire Lliure (GEAL) de Cabra, repetint-se en 1977. La primera dòna egabrense va descendir en 1994 en GEAL, al mateix temps que s'estava realisant un documental de l'alvenc. En els últims anys s'han realisat numeroses expedicions i publicacions.[4][5]
Plaques commemoratives
[editar | editar còdic]En 1905, en la commemoració de el III centenari de la publicació de Dò Quixot de la Taca i en ser un lloc cervantino, es va instalar una placa pel Colege de la Puríssima Concepció (actual Institut i Fundació Aguilar i Eslava),[5] fet que va ser repetit el 6 de maig de 2005, quan es va colocar una nova durant el IV centenari de la mateixa obra.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «L'Alvenc de Cabra: d'inspiració per a Cervantes a breçol de la espeleología espanyola» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2020-11-05.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «on-nacio-la-espeleologia-espanola/ Alvenc de Cabra: a on va nàixer la espeleología espanyola» (en és-es). CORDÓPOLIS, el Diari Digital de Còrdova. Consultat el 2020-11-05.
- ↑ El llegat inequívoc d'una época: “Especial homenage a Francisco Hurtado Esquerre”, 2019, ISBN 978-84-09-10868-8, págs. 239-269.Associació per a l'investigació de l'Història de l'Art i el Patrimoni Cultural "Hurtado Esquerre".
- 239–269.Consultat el 2022-10-05.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasimacabra - ↑ 5,0 5,1 http://webgealcabra.260mb.com/htm/cartelarti.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sima de Cabra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.