Anar al contingut

Massacre d'Apalache

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Massacre d'Apalache

Artícul bo


L'anomenada massacre d'Apalache va consistir en una série d'incursions per part dels colon anglesos de la província de Carolina i els seus aliats indígenes contra una població majoritàriament pacífica d'indis apalaches en el nort de la Florida espanyola, que varen tindre lloc durant la Guerra de la reina Ana en 1704. Una floreciente ret de missions va ser destruïda en una llimitada resistència espanyola i índia, la majoria de la població va ser assessinada, capturada, va fugir als grans llocs d'alvançada espanyols i francesos o es va unir voluntàriament als anglesos.

L'únic enfrontament bèlic important de l'expedició del exgobernador de Carolina, James Moore, va ser la batalla d'Ayubale, que va marcar l'única resistència a gran escala a les incursions angleses. Un número important d'apalaches, descontents en les condicions en que vivien baix el domini dels espanyols, simplement varen abandonar els seus pobles i es varen unir a l'expedició de Moore. Varen ser reubicats prop dels rius Savannah i Ocmulgee, a on les condicions eren solament una miqueta millors.

L'expedició d'assalt de Moore va ser precedida i seguida per atres activitats similars que es varen portar a terme principalment pels creek, que eren aliats dels anglesos. L'efecte acumulatiu d'estes incursions, que varen ser realisades entre 1702 i 1709, va ser despoblar la Florida espanyola més allà dels llímits immediats de Sant Agustín o Pensacola.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Els esforços anglesos i espanyols per colonisar el surest d'Amèrica del Nort varen començar a convertir-se en un conflicte a mitan del XVII. Quan els anglesos varen fundar Charles Town —actualment Charleston, Carolina del Sur— en 1670, en la recent creada província de Carolina —1663—, varen aumentar les tensions en els espanyols de la Florida.[1] Comerciants, assaltants i esclavistes de la nova província varen penetrar en territori espanyol, lo que va donar lloc a incursions i expedicions de represàlia per abdós parts.[2] En 1700, el governador de Carolina, Joseph Blake, va amenaçar als espanyols afirmant que les pretensions angleses sobre Pensacola, establida pels espanyols en 1698, serien reforçades.[3] La mort de Blake, més tarde eixe any, va interrompre eixos plans. Seria reemplaçat per James Moore en 1702.[3]

La Florida

[editar | editar còdic]

En eixe moment la població espanyola de la Florida era prou chicoteta comparada en la de les propenques colónies angleses. Des de la seua fundació en el XVI, els espanyols havien creat una ret de missions l'objectiu principal de les quals era pacificar a la població indígena local i convertir-la al catolicisme. En la província d'Apalache —que correspon més o menys en l'actualitat a l'oest de Florida i el suroest de Geòrgia— hi havia 14 comunitats misionero en una població que va alcançar en 1680 un total de prop de 8000 persones. Moltes d'estes comunitats, pero no totes, varen ser poblades pels apalaches, mentres que algunes atres varen ser habitades per diferents tribus que havien emigrat cap al sur fins a aplegar a esta zona.[4] A principis del XVIII, Apalache s'havia convertit en una important font d'aliments per a les ciutats de Sant Agustín i Pensacola, que estaven situades prop de terres que no eren apropiades per a l'agricultura.[5]

Els pobladors natius de la Florida no estaven del tot contents en el domini espanyol; havien sorgit varis alçament contra els espanyols en el XVII.[6] Possiblement eren deguts a que els indis a sovint eren forçats a treballar per a les guarnicions militars espanyoles i els propietaris de les plantacions, lo que incloïa transportar mercaderies a Sant Agustín, que estava a uns 160 quilómetros de distància. Estes polítiques i el maltracte per part dels colonizadores espanyols varen dur a alguns apalaches a fugir en els anglesos a Carolina.[7] La normativa espanyola també prohibia als indígenes la possessió de mosquetes i açò els tornava depenents de la protecció dels espanyols per a defendre's dels creek, que estaven armats pels anglesos.[8]

Incursions abans de 1704

[editar | editar còdic]

La notícia de que la Guerra de Successió Espanyola —coneguda en Amèrica del Nort com la Guerra de la reina Ana— s'havia ampliat per a incloure a Anglaterra, va aplegar a Carolina en setembre de 1702. Eixe mateix més, el governador Moore va convéncer a l'assamblea provincial de que finançara una expedició contra Sant Agustín.[9] l'expedició va resultar un fracàs i les despeses que va causar varen produir disturbis en Charles Town.[10] No obstant, durant l'expedició a Sant Agustín, Moore i els seus hòmens varen destruir les comunitats misionero espanyoles situades en la costa de la província de Guale —l'actual costa de Geòrgia—.[11] Despuix dels successos, el governador de Florida, Joseph de Zúñiga i Zerda, va ordenar al restant dels espanyols en les missions d'Apalache i de la província de Timucua que s'agruparen en propòsits defensius.[12][13] Les missions en la província de Mocama es varen congregar al sur del riu St. Johns i les de Timucua en Sant Francisco de Potano. A principis de 1703, els creek varen atacar Sant Josep d'Ocuya i Sant Francisco de Potano i també varen assaltar Patali o Piritiba. És possible que més de 500 indis anaren esclavizados com a resultat d'estes incursions.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Arnade (1962), p. 31
  2. Crane (1919), p. 381
  3. 3,0 3,1 Crane (1919), p. 384
  4. Boyd et al, p. 10
  5. Covington (1972), p. 367
  6. Boyd et al, pp. 6–8
  7. Covington (1972), pp. 369-371
  8. Wright, p. 65
  9. Crane (1956), p. 76
  10. McCrady, pp. 382–386
  11. Covington (1972), p. 371
  12. Boyd et al, foreword
  13. Olexer, p. 119
  14. Hoffman, p. 177

Bibliografia

[editar | editar còdic]
29–37.
366–384.
379–395.
pp. 242–262.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • (1968).«Migration of the Seminoles into Florida, 1700–1820».The Florida Historical Quarterly.Florida Historical Society.46(4)
340–357.