Massacre d'Apalache

L'anomenada massacre d'Apalache va consistir en una série d'incursions per part dels colon anglesos de la província de Carolina i els seus aliats indígenes contra una població majoritàriament pacífica d'indis apalaches en el nort de la Florida espanyola, que varen tindre lloc durant la Guerra de la reina Ana en 1704. Una floreciente ret de missions va ser destruïda en una llimitada resistència espanyola i índia, la majoria de la població va ser assessinada, capturada, va fugir als grans llocs d'alvançada espanyols i francesos o es va unir voluntàriament als anglesos.
L'únic enfrontament bèlic important de l'expedició del exgobernador de Carolina, James Moore, va ser la batalla d'Ayubale, que va marcar l'única resistència a gran escala a les incursions angleses. Un número important d'apalaches, descontents en les condicions en que vivien baix el domini dels espanyols, simplement varen abandonar els seus pobles i es varen unir a l'expedició de Moore. Varen ser reubicats prop dels rius Savannah i Ocmulgee, a on les condicions eren solament una miqueta millors.
L'expedició d'assalt de Moore va ser precedida i seguida per atres activitats similars que es varen portar a terme principalment pels creek, que eren aliats dels anglesos. L'efecte acumulatiu d'estes incursions, que varen ser realisades entre 1702 i 1709, va ser despoblar la Florida espanyola més allà dels llímits immediats de Sant Agustín o Pensacola.
Antecedents
[editar | editar còdic]Els esforços anglesos i espanyols per colonisar el surest d'Amèrica del Nort varen començar a convertir-se en un conflicte a mitan del XVII. Quan els anglesos varen fundar Charles Town —actualment Charleston, Carolina del Sur— en 1670, en la recent creada província de Carolina —1663—, varen aumentar les tensions en els espanyols de la Florida.[1] Comerciants, assaltants i esclavistes de la nova província varen penetrar en territori espanyol, lo que va donar lloc a incursions i expedicions de represàlia per abdós parts.[2] En 1700, el governador de Carolina, Joseph Blake, va amenaçar als espanyols afirmant que les pretensions angleses sobre Pensacola, establida pels espanyols en 1698, serien reforçades.[3] La mort de Blake, més tarde eixe any, va interrompre eixos plans. Seria reemplaçat per James Moore en 1702.[3]
La Florida
[editar | editar còdic]En eixe moment la població espanyola de la Florida era prou chicoteta comparada en la de les propenques colónies angleses. Des de la seua fundació en el XVI, els espanyols havien creat una ret de missions l'objectiu principal de les quals era pacificar a la població indígena local i convertir-la al catolicisme. En la província d'Apalache —que correspon més o menys en l'actualitat a l'oest de Florida i el suroest de Geòrgia— hi havia 14 comunitats misionero en una població que va alcançar en 1680 un total de prop de 8000 persones. Moltes d'estes comunitats, pero no totes, varen ser poblades pels apalaches, mentres que algunes atres varen ser habitades per diferents tribus que havien emigrat cap al sur fins a aplegar a esta zona.[4] A principis del XVIII, Apalache s'havia convertit en una important font d'aliments per a les ciutats de Sant Agustín i Pensacola, que estaven situades prop de terres que no eren apropiades per a l'agricultura.[5]
Els pobladors natius de la Florida no estaven del tot contents en el domini espanyol; havien sorgit varis alçament contra els espanyols en el XVII.[6] Possiblement eren deguts a que els indis a sovint eren forçats a treballar per a les guarnicions militars espanyoles i els propietaris de les plantacions, lo que incloïa transportar mercaderies a Sant Agustín, que estava a uns 160 quilómetros de distància. Estes polítiques i el maltracte per part dels colonizadores espanyols varen dur a alguns apalaches a fugir en els anglesos a Carolina.[7] La normativa espanyola també prohibia als indígenes la possessió de mosquetes i açò els tornava depenents de la protecció dels espanyols per a defendre's dels creek, que estaven armats pels anglesos.[8]
Incursions abans de 1704
[editar | editar còdic]La notícia de que la Guerra de Successió Espanyola —coneguda en Amèrica del Nort com la Guerra de la reina Ana— s'havia ampliat per a incloure a Anglaterra, va aplegar a Carolina en setembre de 1702. Eixe mateix més, el governador Moore va convéncer a l'assamblea provincial de que finançara una expedició contra Sant Agustín.[9] l'expedició va resultar un fracàs i les despeses que va causar varen produir disturbis en Charles Town.[10] No obstant, durant l'expedició a Sant Agustín, Moore i els seus hòmens varen destruir les comunitats misionero espanyoles situades en la costa de la província de Guale —l'actual costa de Geòrgia—.[11] Despuix dels successos, el governador de Florida, Joseph de Zúñiga i Zerda, va ordenar al restant dels espanyols en les missions d'Apalache i de la província de Timucua que s'agruparen en propòsits defensius.[12][13] Les missions en la província de Mocama es varen congregar al sur del riu St. Johns i les de Timucua en Sant Francisco de Potano. A principis de 1703, els creek varen atacar Sant Josep d'Ocuya i Sant Francisco de Potano i també varen assaltar Patali o Piritiba. És possible que més de 500 indis anaren esclavizados com a resultat d'estes incursions.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Arnade (1962), p. 31
- ↑ Crane (1919), p. 381
- ↑ 3,0 3,1 Crane (1919), p. 384
- ↑ Boyd et al, p. 10
- ↑ Covington (1972), p. 367
- ↑ Boyd et al, pp. 6–8
- ↑ Covington (1972), pp. 369-371
- ↑ Wright, p. 65
- ↑ Crane (1956), p. 76
- ↑ McCrady, pp. 382–386
- ↑ Covington (1972), p. 371
- ↑ Boyd et al, foreword
- ↑ Olexer, p. 119
- ↑ Hoffman, p. 177
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1962).«The English Invasion of Spanish Florida, 1700–1706».The Florida Historical Quarterly.Florida Historical Society.41(1)
- 29–37.
- Boyd, Mark F (1999). Here They Once Stood: the Tragic End of the Apalachee Missions, Gainesville, Florida: University Press of Florida. OCLC 245840026. ISBN 9780813017259.
- (1972).«Apalachee Indians, 1704–1763».Florida Historical Society.50(4)
- 366–384.
- (1919).«The Southern Frontier in Queen Anne's War».The American Historical Review.24(3)
- 379–395.
- Crane, Verner W (1956). The Southern Frontier, 1670–1732, Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press. OCLC 631544711.
- Gallay, Allan (2003). The Indian Slave Trade: The Rise of the English Empire in the American South, Yale University Press. OCLC 48013653. ISBN 9780300087543.
- (1959).«Spanish Pensacola, 1700–1763».The Florida Historical Quarterly.Florida Historical Society.37(3/4)
- pp. 242–262.
- Hoffman, Paul I (2002). Florida's Frontiers, Bloomington, Indiana: Indiana University Press. OCLC 248260149. ISBN 9780253340191.
- McCrady, Edward (1897). The History of South Carolina Under the Proprietary Government, 1670–1719, Nova York: Macmillan. OCLC 1748080.
- Milanich, Jerald T (1999). Laboring in the Fields of the Lord: Spanish Missions and Southeastern Indians, Washington, D. C.: Smithsonian Institution Press. OCLC 245837104. ISBN 9781560989400.
- Olexer, Barbara (2005). The Enslavement of the American Indian in Colonial Claves, Columbia, Maryland: Joyous. OCLC 255476011. ISBN 9780972274043.
- TePaske, John J (1964). The Governorship of Spanish Florida, 1700–1763, Durham, Carolina del Nort: Duke University Press. OCLC 478311.
- Wright (1971). Anglo-Spanish Rivalry in North America, Athens, Geòrgia: University of Geòrgia Press. OCLC 213106. ISBN 9780820303055.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- (1968).«Migration of the Seminoles into Florida, 1700–1820».The Florida Historical Quarterly.Florida Historical Society.46(4)
- 340–357.
- Oatis, Steven J (2004). A Colonial Complex: South Carolina's Frontiers in the Era of the Yamasee War, 1680–1730, Lincoln, Nebraska: University of Nebraska Press. OCLC 470278803. ISBN 9780803235755.
- Wasserman, Adam (2009). A People's History of Florida 1513–1876: How Africans, Seminoles, Women, and Lower Class Whites Shaped the Sunshine State, Sarasota, Florida: Autopublicado. OCLC 455328777. ISBN 9781442167094.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Masacre de Apalache» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.