Marulás
Marulás o Maroulas (en grec: Μαρουλάς Marulás) és un jaciment arqueològic de Citnos en Grècia. És un assentament mesolítico situat en Loutra i data d'entre el 8.800 i el 8.600 a. C.[1]
El jaciment sembla haver estat utilisat durant alguns sigles a partir del nové mileni abans de Crist. Marulás pot reclamar el títul d'assentament més antic de la regió de les illes del Mar Egeo.[2]
El jaciment va ser identificat com un assentament pre-neolític en 1975, pero esta opinió va ser fortament qüestionada fins a la primera exploració del jaciment en 1995. L'excavació va continuar entre 2001 i 2005 per part de l'Universitat del Egeo i el 21º Eforato de les Cíclades. En el jaciment s'han descobert estructures arquitectòniques, tombes, ferramentes de pedra i residus alimenticis de fauna i flora.[1][3] S'estan realisant treballs de restauració, protecció i explotació de l'assentament com a jaciment arqueològic.[4]
Senyes generals
[editar | editar còdic]Marulás és l'únic assentament mesolítico d'àrea oberta els elements arquitectònics de la qual s'han conservat. Mentres que el nivell de la mar estava entre 40 i 60 metros més baix en el periodo mesolítico, hui en dia l'assentament es troba a nivell de la mar i una part important del mateix ha segut destruïda. Sembla ser l'únic assentament mesolítico del Egeo que s'ha salvat parcialment de la pujada del nivell de la mar, ya que en aquella época no estava en la costa.[5]
Estructures arquitectòniques
[editar | editar còdic]Segons les senyes de les excavacions, els edificis de Marulás tenien forma circular en un diàmetro de 3 a 4 m. Els seus sols estaven coberts de pedres, i alguns d'ells es varen utilisar més d'una volta. A voltes, les estructures es troben agrupades, com és el cas de la part central de l'assentament, i en atres llocs estan més disperses. Hi ha 15 o 31 estructures d'este tipo. La majoria de les estructures, i les més destruïdes, es troben en la part oriental de l'assentament, junt a el mar. El tipo de vivenda circular de Marulás va ser habitat per grups de caçadors-recolectors en un nivell de permanència qüestionable, encara que sembla que existien restauracions, lo que indica un us a llarc determini. No es troben tipos de vivendes similars en el context del periodo mesolítico en el surest d'Europa.[1][3]
Estructures funeràries
[editar | editar còdic]En Marulás hi ha una diversitat d'estructures funeràries, a jujar per les que s'han descobert. Es menciona l'existència de tombes secundàries, que remeten a pràctiques funeràries de la fase Natufiana, mentres que la colocació de la tomba sobre el cos recorda als eixemples respectius d'Ain Mallaha i El Wad. Els 26 enterrament de Marulás formen part d'un número llimitat d'enterrament del periodo mesolítico en Grècia, ya que les pràctiques d'enterrament només s'han observat en les coves de Frachthi en Argólida i en Theopetra en Tríkala.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Arvatinaki pp. 79-80
- ↑ «Στο φως ο αρχαιότερος οικισμός του Αιγαίου» (en el). ΤΑ ΝΕΑ. Consultat el 2022-07-15.
- ↑ 3,0 3,1 Karelanidou pp. 50-1
- ↑ «Συνεργασία για τον ευπρεπισμό και την αξιοποίησή του» (en el). Κοινή Γνώμη. Consultat el 2022-07-15.
- ↑ Karelanidou pp. 44, 51
- ↑ Karelanidou p. 52
- ↑ Arvatinaki pp. 80-1
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Margarita Arvanitaki (2012). Η αρχή της Νεολιθικής στην Ελλάδα και τα νέα δεδομένα:. doi:10.26262/HEAL.AUTH.IR.129477.
- Olga Karelanidou (2017). Το θέμα της μονιμότητας στην Αρχαιότερη Νεολιθική του βορειοελλαδικού χώρου. doi:10.26262/HEAL.AUTH.IR.295135.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marulás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.