Ain Mallaha
Ain Mallaha o Eynan, va ser un assentament natufiense a on es varen establir els primers pobladors entre 10000 - 8000 a. C.. Este assentament es considera un eixemple de sedentarisme de caçadors-recolectors, un pas fonamental en la transició de la busca de menjar a l'agricultura.[1]
El llogaret
[editar | editar còdic]
El lloc està ubicat en el nort d'Israel, a 25 quilómetros al nort del Mar de Galilea, en una zona rodejada de tossals des d'a on es dominava un antic llac, el llac Huleh, a on hi hauria peixos per a alimentar-se. En el moment d'assentar-se, l'àrea era molt boscosa en roures, armelers i arbres de pistacho.
En este llogaret natufiense es poden observar tres fases d'ocupació. Les dos primeres fases tenien estructures de pedra de gran tamany, mentres que la tercera fase utilisa pedres més menudes. Estes fases es varen succeir aproximadament entre el 12000 a. C. i el 9600 a. C.. Les vivendes sobre la terra ferma, tenien plantes subterrànees i les parets es varen construir de pedra seca. Els sostres es recolzaven sobre postes de fusta i eren provablement de palla reforçada en branques i arbusts o en pells d'animals. Els fumerals es trobaven dins de les vivendes.
En Ain Mallaha s'ha trobat en les excavacions restants d'un poblat sancer en grans barraques redones.[2]
Ain Mallaha conté l'evidència arqueològica més antiga coneguda de la domesticació del gos puix es va trobar un enterrament d'un ser humà en un gos domèstic.[3]
Dieta
[editar | editar còdic]Els habitants de Ain Mallaha eren caçadors-recolectors sedentaris i és provable que vixqueren allí durant tot l'any, depenent dels recursos naturals de l'entorn, arreplegant aliments selvats comestibles en la zona que li rodejava i caçant animals locals. Varen utilisar morters de mà per a moldre fruts secs i cereals selvats, i hoces de pedra per a tallar les plantes selvades. Moltes d'estes pedres de les hoces trobades tenen un aspecte "lluent", lo que indica que s'haurien utilisat per a tallar un gran número de brots de plantes, molt provablement el blat i l'ordi selvats. Ademés, s'ha conegut que varen menjar gaseles, gamos, javalís, cérvols, cabirols, llebres, tortugues, reptils i peixos.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mithen, Steven (2006). After the isse: a global human history, 20.000 - 5.000 BC, 1. llibre de bojaca edició, Cambridge, Mass.: Harvard Univ. Press, pp. 28-30. ISBN 0-674-01570-3.
- ↑ John Gowlett (20071). Arqueologia de les primeres cultures, Barcelona: Edicions Foli, p. 158. ISBN 84-413-2319-4.
- ↑ Davis, S. J .M. i Tanca, F. R., 1978. Evidence for the domestication of the dog 12,000 years ago in the Natufian of Israel. "Nature" 276, 608-10.
- ↑ C. Scarre, The Human Past, 2005.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ain Mallaha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.