Anar al contingut

Marta Rovira

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Marta Rovira

Marta Rovira i Vergés (Vic, 25 de giner de 1977)[1] és una advocada i política espanyola. Va ser la secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya entre 2011 i 2024,[2] i viu en Ginebra, Suïssa, des de març de 2018.[3]

Biografia

Alguns dels seus antepassats varen participar en la política en l'àmbit local durant la dictadura franquista. El seu yayo matern, Francesc Vergés i Ordeig, va ser alcalde de Sant Pedro de Torelló entre 1956 i 1965,[4] i mentres que un dels seus besyayos per part de pare, Jaume Rivera i Camps, va ser alcalde de Prats de Llusanés entre 1939 i 1941.[5]

Marta Rovira és llicenciada en Dret per l'Universitat Pompeu Fabra i en Ciències Polítiques i de l'Administració Pública per l'Universitat Oberta de Catalunya.[1]

Ha eixercit d'advocada, ha segut professora de Dret Administratiu en l'Escola de Policia de Catalunya (2003-2006) i directora de l'àmbit de servicis de respal de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenroll (2007-2011).[6][7]

Anteriorment, va ser vocal secretària dels Jóvens Advocats de Catalunya (2006-2007), responsable del Grup d'Advocats Jóvens de Vic (2004-2006), en representació del com va ser membre de la Junta de Govern del Colege d'Advocats de Vic; membre de la Plataforma Solidària de la UPF (1999) i responsable de l'Associació d'Estudiants Juristes sense Fronteres (1997-1999). Ha segut membre de la colla castellera Sagals d’Osona[6] i és sòcia de la Creu Roja.[8]

Carrera política

Marta Rovira milita en Esquerra Republicana de Catalunya des de 2005. En el 25.º Congrés Nacional del partit, celebrat en 2008, va ser elegida secretària nacional de Política Internacional, Europea i Cooperació. Eixe mateix any, fins a 2012, també va ser la secretària general de l'Aliança Lliure Europea. En el 26.º Congrés Nacional (2011) va ser elegida secretària general d'Esquerra Republicana. Va ser llavors quan va assumir eliderage del partit, junt en Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, va ser elegida diputada del Parlament de Catalunya i entre 2012 i 2015 va ser la portaveu del grup parlamentari d'Esquerra Republicana. El 2015 es va tornar a presentar a les eleccions catalanes, esta volta formant part de la coalició independentista Junts pel Sí[1] i també va ser elegida diputada i portaveu del grup parlamentari. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, va encapçalar en Junqueras la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí a la circumscripció de Barcelona. Esquerra Republicana va obtindre 32 escans.[9]


Les principals motivacions polítiques de Rovira són la defensa dels drets humans, especialment els drets de les dònes,[10] la justícia social[11] i l'independència de Catalunya.[12] Rovira advoca pel republicanisme com a model que vela per l'interés general i el ben comú, l'igualtat d'oportunitats i la transparència i corrupció zero.[13] Com a independentiste, Rovira defén que estos principis republicans només es podran alcançar en una República Catalana, la qual es deu guanyar en un referèndum que permeta als catalans decidir el seu futur..[14]

Causa judicial

El 22 de decembre de 2017, el Tribunal Suprem la va imputar per un presunt delicte de rebelió per la seua participació en l'organisació del Referèndum d'independència de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017. Va ser citada a declarar pel mateix Tribunal el 19 de febrer de 2018 i, finalment, va ser posada en llibertat condicional baix una fiança de 60.000€.[15][16][17] El 21 de març de 2018, el juge Llarena va citar per al 23 de març als investigats en la causa per a comunicar-els la interlocutoria de processament i revisar la seua condició de llibertat provisional. El dia 22 de març de 2018, una volta finalisada la votació fallanca per a l'investidura de Jordi Turull com president de la Generalitat de Catalunya, Rovira va renunciar, junt en Carme Forcadell i Dolors Bassa, a l'acta de diputada del Parlament de Catalunya.[18][19] Al sendemà, 23 de març, va decidir no presentar-se a declarar davant el Tribunal Suprem. Va alegar que no disponia de les garanties judicials suficients i es va marchar a Suïssa,[3][20]a on viu des de llavors. Eixe mateix dia, el 23 de març de 2018, el juge Pablo Llarena va activar una orde de detenció europea i internacional, i una demanda d'extradició contra Rovira, que s'afegia a les reactivades contra Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluís Puig, Merichell Serret i Clara Ponsatí. El 19 de juliol de 2018, davant la decisió de la justícia d'Alemània contraria a l'entrega de Carles Puigdemont pel delicte de rebelió, el juge Llarena va retirar totes les órdens de detenció europees i internacionals emeses, entre elles la de Rovira.[21][22]

El 6 de novembre de 2023, el juge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castelló la va citar com investigada per un presunt delicte de terrorisme vinculat a l'organisació de les protestes de Tsunami Democràtic, junt a Carles Puigdemont i dèu persones més. Una imputació que ha segut recorreguda per la Fiscalia, que considera que no existix cap indici per a un possible delicte de terrorisme sino de desórdens públics agravats.[23]

Residència en Suïssa

Des de 2018, Rovira viu fugida de la Justícia espanyola en Suïssa. No pot tornar a Espanya perque sobre ella pesa una orde de detenció i ingrés en presó, i si ix de territori suís, deuria fer front a una euroorden.[24][25]

Des de Ginebra, compagina el seu treball com secretària general d'Esquerra Republicana Republicana en el treball que realisa en diversos proyectes que promouen l'investigació de polítiques sobre la diversitat cultural i llingüística, el dret d'autodeterminació, resolució de conflictes i drets humans, entre uns atres, a escala europea i internacional.[26]

Vida personal

Està casada en Raül Presseguer, en qui va tindre una filla en 2011.[27]

Llibres sobre Marta Rovira

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Parlament de Catalunya. «Marta Rovira» (en català). Archivat des d'el original, el 2015-11-17. Consultat el 3 de març de 2015.
  2. ↑ Barcelona Tribuna. «Marta Rovira i Vergés» (en català). Consultat el 2020-11-23.
  3. ↑ 3,0 3,1 Vilaweb. «Marta Rovira no va al Suprem i emprèn el camí de l'exili» (en català). Consultat el 2018-03-23.
  4. ↑ «El yayo futboliste i també alcalde franquiste 'sense ideologia' de Marta 'l'elegida'». El Món.
  5. ↑ Yayos: Marta Rovira, la neta de l'alcalde franquiste de Sant Pere de Torelló, no té dret a dir que en Catalunya no hi havia franquistes. [1]. El País. 24 NOV 2017. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Marta Rovira» (en català). Archivat des d'el original, el 2015-03-07. Consultat el 3 de març del 2015.
  7. ↑ Blocs. esquerra. cat (ed.): «Nota biogràfica de Marta Rovira». Archivat des d'el original, el 27 de març de 2018. Consultat el 28 de decembre de 2011.
  8. ↑ Esquerra Republicana de Catalunya. «Marta Rovira» (en català). Consultat el 1 de decembre 2021.
  9. ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Archivat des d'el original, el 2017-12-22. Consultat el 2017-12-22.
  10. ↑ El Periódico de Catalunya. «Basta de violències machistes: nos va la vida» (en espanyol). Consultat el 1 de decembre 2021.
  11. ↑ El Crític. «Marta Rovira: "Ho tornarem a fer ? Depèn del que faci el PSOE"» (en català). Consultat el 1 de decembre 2021.
  12. ↑ El 9 Nou. «Marta Rovira: “Que ens deixin provar la independència”» (en català). Consultat el 1 de decembre 2021.
  13. ↑ Llaura. «Marta Rovira: "Els republicans volem institucions en parets de vidre"» (en català). Consultat el 1 de decembre 2021.
  14. ↑ Vilaweb. «Rovira reivindica parlar de “taula de negociació del conflicte polític”, no de “taula de diàleg”» (en català). Consultat el 1 de decembre 2021.
  15. ↑ «Pablo Llarena deixa a Marta Rovira en llibertat baix fiança de 60.000 euros». Consultat el 24 de febrer de 2019.
  16. ↑ Rovira diu al juge que va demanar suspendre l'1-0 davant la violència i que Puigdemont es va negar. [2]. La Vanguardia. 19/02/2019. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  17. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.CCMA. .
  18. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  19. ↑ Vilaweb (ed.): «Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa renuncien a l'acta de diputades abans d'anar al Suprem» (en català). Consultat el 22 de març 2018.
  20. ↑ El Nacional (ed.): «Rovira reapareix en una trobada de dirigents d'ERC a Suïssa» (en català). Consultat el 1 de decembre 2021.
  21. ↑ Llaura (ed.): «El juge Llarena s'inclina per renunciar a l'extradició de Puigdemont» (en català).
  22. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. El Món (ed.): . Consultat el 1 de decembre 2021.
  23. ↑ «El juge cita com imputats a Puigdemont i Marta Rovira en la causa de Tsunami Democràtic per terrorisme».
  24. ↑ La Vanguardia (ed.): «Puigdemont, Comin, Puig i Rovira poden ara moure's per Europa, pero si tornen a Espanya seran detinguts». Consultat el 21 de maig 2022.
  25. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Vilaweb (ed.): . Consultat el 1 de decembre 2021.
  26. ↑ El Temps (ed.): ««No veig possible un referèndum acordat, pero no hem d’abandonar mai esta via»» (en català).
  27. ↑ El Temps (ed.): «"No hi havia manera de pensar que l’Estat espanyol arribés a estos límits"» (en català). Consultat el 1 de decembre 2021.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marta_Rovira&oldid=1337473»