Maria Beneyto
| Maria Beneyto Cuñat | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritora i poeta. | ||
| Naiximent: | 14 de maig de 1920 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 14 de març de 2011 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Maria Beneyto Cuñat (Valéncia, 14 de maig de 1920 - Valéncia, 14 de març de 2011) fon una escritora i poeta valenciana d'ideologia pancatalanista, que publicà la seua obra tant en castellà com en català.
Biografia[editar | editar còdic]
Maria Beneyto naixqué en la ciutat de Valéncia el 14 de maig de l'any 1920. Quan tenia tres anys es va marchar en la seua família a Madrit, ciutat a on va permanéixer fins a 1937. Son pare intentà provar sòrt com a autor teatral pero no tingué massa èxit. Una herència familiar va solucionar les dificultats econòmiques.
Trayectòria lliterària[editar | editar còdic]
El seu primer poemari fon en castellà, Canción olvidada (1947). Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català.
En la década dels cinquanta conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta Alejandro Gaos i Ricardo Orozco, director d'una revista, El sobre literario, en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i Xavier Casp en un acte celebrat en Lo Rat Penat, Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: Altra veu (1952), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'Editorial Torre. En l'any 1956 aparegué Ratlles a l'aire, que rebé el Premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a Manuel Sanchis Guarner i a dos companyers de generació, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés, tots ells pancatalanistes reconeguts.
En la década dels anys Xixanta escriu narrativa publicant La intenció (1958), dins del Recull de contes valencians preparat per Joan Fuster. A l'any següent guanyà el Premi Valéncia per la seua novela El río que viene crecido (1960) sobre les riuades en la ciutat de Valéncia de 1949 i 1957.
En l'any 1967 publica La dona forta, la seua primera novela en valencià, fon guardonada en el Premi Joan Senent en l'any 1965.
Despuix de l'edició del seu llibre titulat Vidre ferit de sang (1977) i el poc de resò obtingut, encara que guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de Gandia, no publicaria cap llibre durant uns tretze anys.
A partir de la reedició de La dona forta (1990) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de 1992, aparegué el seu poemari Després de soterrada la tendresa (1993). Més tart, escrigué Elegies de pedra trencadissa (1997) i l'última obra seua Bressoleig a l'insomni de la ira (2003).
Ademés, Maria Beneyto ha rebut molts atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes (2000), Premi de la Crítica en Català (2003), Premi Lluís Guarner (2009) o el Premi Isabel de Villena (2008).
Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) la nomenà Escriptora (sic) de l'any 2025.
Notes[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Normes de Castelló.
Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de Lo Rat Penat, acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de 1932, conegudes com a Normes de Castelló fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (Falsetat documental de 3 de febrer de 2014, publicat en la revista Renou nº 60, editada per l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló). També se trobaren unes cartes, en els documents de Salvador Guinot, a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932, oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, Joan Sancho, en l'any 2007).