Mareny de Barraquetes
Mareny Barraquetas[1] (en valencià i oficialment, Mareny de Barraquetes) és una entitat local menor[2] de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Valéncia. Antiga pedania del municipi de Sueca, des de 1999 és una entitat d'àmbit territorial inferior al municipi (EATIM) pertanyent a dit terme municipal.
Mareny de Barraquetes està enclavado en ple parc natural de la Albufera i al costat del mar. Té com a localitats més propenques Sueca a 7 km (quilómetros), a 28 km de Valéncia i a 9 km de Cullera.
Història
[editar | editar còdic]El seu topònim mareny significa ‘marisma’, és dir, zona molt propenca a la mar i fàcilment inundable. Per la seua banda, el terme barraquetes indica el tipo d'hàbitat que era freqüent en tota la zona, barraques construïdes en canyes i fanc, materials procedents de les marismas i de la cordonera dunar.
L'orige històric dels primers assentaments humans en esta zona, es remonta al periodo de la dominació romana, quan les colónies focenses es varen establir prop de Sicania, sent El Mareny de Barraquetes una d'elles. Va subsistir a través dels sigles, com alqueria, aplegant aixina als primers antecedents històrics, els quals estan en el primer padró d'habitants de veïns que es va fer en Sueca l'any 1795, per orde gubernativa per a la confecció de la quinta, ya que Espanya es trobava en guerra contra la França Revolucionària del Directori (1793-1795). Aixina mateix, fins al padró de 1845 no tenim un llistat de veïns específicament, del Mareny, en nou barraques.
Els seus habitants es dediquen principalment a l'agricultura. En el sigle passat, el núcleu de població basava la seua economia principalment en la peixca. Existien tres peixqueres on vivien famílies que es dedicaven a la peixca en aigua dolça (en els canals provinents del Xúquer). Fins fa poc temps existia una peixquera, on es continuava esta llabor, pero en modernes instalacions.
Demografia
[editar | editar còdic]| 1879 | 1902 | 1914 | 2001 | 2011 | 2015 | 2019 | 2020 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 293 | 512 | 1500 | 710 | 760 | 729 | 671 | 671 | 666 |
Agricultura
[editar | editar còdic]Es tracta de la seua activitat principal, majoritàriament d'hortalices. En estar cultivades en l'arena de la plaja, els conferix una calitat organoléptica que les fan molt apreciades pels consumidors. Coneguts són les seues tomates, pimentons i melons d'Alger.
El major guany dels habitants del Mareny, ha segut transformar, en moltíssim esforç, les improductives terres pantanosas en fèrtils camps de cultiu. El paisage agrari contempla un mosaic de séquies per al rec, cercamientos com les empalisades de baladres o canyes denominades bardisses (en valencià), per a protegir el cultiu del vent del mar.
Actualment la majoria de la població es dedica encara a l'agricultura en chicotetes parceles. La superfície mija d'explotació es troba entorn a les 7-8 hectàreas dedicades a l'horticultura i destinada al comerç interior com a l'exportació. La Cooperativa Agropecuaria del Mareny de Barraquetes conta en 30 socis. Oferix una àmplia gama de productes de temporada: tomates, albargines, pimentons, cebes, creïlles, carabassetes, pepinos, melons d'Alger, melons, entre uns atres. La majoria dels seus socis són productors. Entre els seus cultius cal destacar la producció de tomata valenciana, en mereixcuda fama per la seua jugosidad i sabor.
Clima
[editar | editar còdic]El seu clima (de la mateixa manera que el de tota la zona d'Els Marenys, Sueca i el Perelló) és mediterràneu (Csa segons Köppen), en una humitat relativa mija del 65 % i molt influenciat pel seu peculiar i dur règim de vents, que per ser tan inusualment intensos i persistents li otorguen unes condicions climatològiques distintes a les de les seues localitats més propenques. En estius càlits, hiverns frets i primaveres i autumnes inestables. El seu règim pluviométrico es rig pels temporals d'alce i les tormentes estivals. Han aplegat a produir-se nevades esporàdiques en hivern ajudades per les corrents fredes locals. Pels vents i a la seua orografia, és una zona alguna cosa propicia a la formació de tornados d'intensitat lleu i trombas marines (Mànigues). Quan el vent concedix un descans, l'intensa boira sol ser la protagonista, deixant pas a dies de lluenta calma.[3]
També la temuda gota freda fa acte de presència en tota la zona, adquirint intensitat devastadores en alguns anys en els mesos de setembre i octubre.
El seu microclima diferix totalment al de la seua localitat veïna, Cullera, que és molt més suau.
| Pluja mija anual | Temperatura mija anual | Temperatura mija mesos càlits | Temperatura mija mesos frets |
|---|---|---|---|
| 601 L/m2 | 17 °C | 29.5 °C | 6.1 °C |
Plaja de Mareny de Barraquetes
[editar | editar còdic]La plaja del Mareny de Barraquetes, en 900 metros de costa, és una plaja no urbanisada, d'arena molt fina sent una de les poques que queden encara en cordonera dunar. Ademés, esta plaja sol contar en la Bandera Q, de Calitat Turística.
Té una passejada marítima per a on a la gent li encanta passejar, i en esta mateixa passejada, té lloc en les vesprades de dumenge d'estiu, un mercadillo que du a més gent encara.
Esta plaja és coneguda pels windsurfistas per les seues fortes raches de vent tèrmic d'orige S'en estiu. El kitesurf s'ha posat de moda en la zona en els últims anys, aplegant a fer inclús exhibicions de windsurfistas d'àmbit autonòmic. Els vents dominants són els d'orige marítim, el Llevant (I) i el Gregal (NE). Abdós solen dur fortes pluges a esta regió. També el Mestral, component NO associada als dies més gèlits d'hivern, es ensaña en força durant bona part de l'hivern en esta peculiar zona de la costa valenciana.
A pesar de ser una zona d'estiueig, algunes famílies viuen en la Plaja de Mareny de Barraquetes tot l'any.
En la costa abunda la recolecta de tellinas i a pocs metros les clòchines, percebes, polps i congrios principalment.
Gastronomia
[editar | editar còdic]La riquea gastronòmica del Mareny de Barraquetes, convertix en un verdader plaure degustar els autèntics plats de la Albufera de Valéncia i el Mediterràneu. La cuina mareñera sap traure el màxim profit als productes de la terra, ya que, aprofitar els productes que es tenen més a mà s'ha convertit en tot un art. L'anguila, el marisc, l'arròs i les hortalices són la matèria primera més usual en els plats locals.
La paella té infinitat de variacions i matisos, pero a banda dels diferents tipos de paella i arrossos, també s'ha desenrollat un atre tipo de cuina molt tradicional: anguiles al forn, cebollada d'anguila, espardeñada, allipebre, tortilla d'angules, caldereta de rap i langosta, regirat d'àngul i ou, anguiles a la plancha en salsa verda.
La rebosteria, de la mateixa manera que estos suculents plats, mereix la seua distinció. Són numerosos els turistes que s'acosten a esta localitat en busca de dolces típics del Mareny que actualment han alcançat una fama mereixcuda. Entre ells es pot trobar: la «coca de llanda» o «coca morena», coques de carabassa, coques de cacau, coques de sagí de porc, coques d'anous i panses, pastiços de boniato, braç de gitano, bunyols de carabassa, pastiços d'armela, coques de mistela, coca de yogurt, pilotes d'almendruco, rolls de catalina, rolls de Sant Blas, etc.
Política
[editar | editar còdic]| Llegislatura | Alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1999 - 2007 | Vicent Oliver i Pedrós | PIPM |
| 2007 - ara | Jordi Sanjaime i Vivó | PSPV-PSOE |
Accessos
[editar | editar còdic]Les seues vies de comunicació permeten un fàcil accés a les ciutats de Valéncia i de Cullera per la carretera del Saler CV 500. Es troba aixina mateix a 6 km de la ciutat de Sueca a on enllaça la carretera N-332. Fàcil accés des de Castelló de la Plana i Alacant per l'Autopista del Mediterràneu A-7.
En avió: L'Aeroport internacional de Manises (37 km).
En barco: Ports comercials de Valéncia i Denia.
Servici de tren de rodalies des de Sueca (llínea Valéncia-Gandia).
Servici d'autobús tots els dies (llínees Valéncia-Far de Cullera), (llínea Sueca, Perelló, Hospital de la Ribera, Alzira).
- Carreteres
Les principals vies d'accés al Mareny de Barraquetes són:
| Identificador | Itinerari |
|---|---|
| CV-500 | Sueca – Mareny de Barraquetes |
| CV-502 | Mareny de Barraquetes - Cullera |
| CV-500 | Mareny de Barraquetes - Valéncia |
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]Si es visita esta localitat, no es pot anar sense visitar «La Placeta» i la seua Iglésia de la Verge del Rosario, llocs del Mareny de Barraquetes, que fan d'esta localitat un lloc peculiar i per això són emblema per a tots els seus habitants i també turistes.
cal destacar també l'importància de la famosa Gola del Mareny, a on una multitut d'espècies de peixos habiten en un chicotet tros d'aigües salobres molt cristalines. La Gola és una desembocadura natural dels canals del riu Xúquer, que creuen El Mareny, a la Mar Mediterrànea. És una zona a on molts peixcadors es reunixen i practiquen la seua afició a la peixca.
La Casa Carots, sèu actual de l'ajuntament, és una de les cases en més història del Mareny, en anècdotes populars i al mateix temps molt interessants. L'edifici conta en més de cent anys d'antiguetat, com també alguns arbres del seu jardí.
Festes i events
[editar | editar còdic]La població del Mareny, rica en festejos populars, celebra les seues festes més importants; les festes patronals en honor a la Verge del Rosario, en cavalcates, disfrassos, verbenes, i fòcs artificials formen part d'esta festa.
Deu ser mencionada la cavalcata de Els Carrosses, una desfilada que evoca el cine, la televisió i escenes quotidianes de la vida, per a que la població puga gojar d'una desfilada carregada de fantasia i alegria.
En la decoració i construcció de les carrosses impera l'ingeni i l'originalitat. La llabor és purament artesanal i la desfilada circula al pas de tractors, junt en jóvens disfrassats sobre les carrosses, que donen a l'escena una nota d'humor. Estes festes tenen un ampli caràcter popular participant animadamente veïns i visitants.
Com no, esta població també celebra les populars festes de les Falles en el més de març, disponent d'una comissió fallera denominada "Sol i Tarongers" que organisa passacarrers, verbenes, concursos, fòcs artificials, el monument faller.
Des de fa uns anys, s'han consolidat les festes de «Sant Roque», en algunes celebracions populars que acosten als turistes de la plaja, al núcleu urbà.
El dia 7 d'octubre se celebra la festa del reconeiximent com a Entitat Local Menor del Mareny de Barraquetes respecte del municipi de Sueca.
Una de les tradicions en més arraïlada és la denominada cábila. Se celebra en giner durant l'última semana de caça. Els caçadors es reunixen en les diverses casetes del vedat per a caçar i dedicar-se a l'elaboració i degustació de la més rica gastronomia tradicional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «cnig. es/CentroDescargas/busquedaRedirigida. do? ruta=PUBLICACION_CNIG_DATOS_VARIOS/MapasGenerals/Mapa-politico-de-Europa_mudo-1-13.725.000. pdf# Capa del Visor: MTN50 1era Edició.».
- ↑ Ministeri de Facenda i Administracions públiques - Govern d'Espanya (ed.): «seap. minhap. es/REL/frontend/inicio/eatimes/10/13421 Senyes del Registre d'Entitats Locals».
- ↑ Observacions meteorològiques de la comarca de la Ribera
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- archive. org/web/20070206064121/http://pista. dva. gva. es/ppal/Main? ISUM_Portal=89 Pàgina oficial del Mareny de Barraquetes
- blogspot. com/ Blog de l'Agrupació Socialista del Mareny de Barraquetes
- blogspot. com. es/ Diari digital del Mareny de Barraquetes
- [enllaç trencat]
- barraquetes. com/ Pàgina web del Cámping del Mareny de Barraquetes
- archive. org/web/20110226192553/http://www. barraquetesvent. com/ Blog de l'Associació de Kitesurf del Mareny de Barraquetes
- archive. org/web/20110128205230/http://www. carrosses. com/ Web de les "Carrosses" típiques de la localitat
- archive. org/web/20130422061308/http://clubfrontenismareny. es/ Club de frontenis del Mareny
- fabatmar. com/empresa. php Fabatmar
- eu/ “i passa el temps … al Mareny de Barraquetes“
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mareny de Barraquetes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.