Mar de les Tenebres
La mar tenebrosa (Mare Tenebrarum o Mare Tenebrosum en llatí, Bahr al-Zulumat en àrap) era el nom migeval del oceà Atlàntic, que era inaccessible per als marís de l'época.
A finals del XIII, l'historiador Ibn Jaldún va escriure:
"(l'oceà Atlàntic és) una mar vasta i sense llímits, en el que els navío no s'atrevixen a alluntar-se de la costa, perque encara que coneixen la direcció dels vents, no poden saber a on podrien dur-els, perque no hi ha un territori habitat més allà i correrien el risc de perdre-se entre les brumas i les tenebres".[1]
A principis del XV, és l'oceà que està més allà del cap Bojador (Sahara Occidental), conegut com «La veta de la por», que era el lloc més austral alcançat pels exploradors europeus i àraps. Es pensava que no es podia anar més llunt pels vents i a les corrents marines.
Més allà del cap Bojador
En 1434 el navegant portugués Gil Eanes es va atrevir a navegar cap a alta mar durant un dia per a després retornar a port. Es tracta d'un fet molt important en l'història del descobriment de la ruta de les Índies pels navegants portuguesos.
Vore també
Referències
- ↑ William D'Hertburn, Progress and Prosperity: The Old World and Its Remaking Into the New, 1911
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar de las Tinieblas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.