Mar de la Palla

Mar de la Palla

La mar de la Palla (en portugués Mar dona Palha) és una gran conca o baïa del oceà Atlàntic situada en la part central de la costa de Portugal, front a la ciutat de Lisboa. A voltes, erròneament, es considera com l'estuari del riu Tajo, encara que este riu desagua en la pròpia mar de la Palla per un chicotet delta fluvial localisat en la seua part nort^{cita requerida}. La mar de la Palla comunica en l'oceà a través d'un estret que voreja el Sur de la ciutat de Lisboa, i creuat pel pont pont 25 d'Abril. En la part més ampla la mar de la Palla aplega a alcançar els 17 km entre abdós vores.

Rep el nom de mar de la Palla pels residus vegetals arrastrats pel riu Tajo des de les lezírias —un terme àrap que designa una zona agrícola molt fèrtil— ribatejanas aigües avall, impulsats per les corrents i els vents que ho recorren en tota la seua extensió.

Geografia

La mar de la Palla comença al sur del mouchão —una chicoteta illa aluvial— d'Alhandra (a l'altura d'Alverca do Ribatejo, a on escomencen a formar-se la Cala do Nort i la Cala dones Barques (o del Sur), al voltant del mouchão dona Póvoa, en la vora nort, i la Cala dona Arrábida, al sur del mouchão do Lombo do Teixixc, en la marge sur (38°51′51″N 9°01′13″O</noinclude>)) i termina quan el riu es torna a estretir entre el Terreiro do Paço, en Lisboa, en la vora nort, i Cacilhas (ciutat d'Almada), en la marge sur (38°41′30″N 9°08′0″O</noinclude>).

A lo llarc de les riberes de la mar de la Palla es troben les següents localitats: Alcochete, Alverca do Ribatejo, Póvoa de Santa Iria, Sacavém, Lisboa, Montijo, Barreiro, Amora, Seixal i Almada.

Tota la conca de la mar de la Palla es caracterisa pels seus fondos baixos i canviants. La navegació marítima es realisa per les cales i per canals que es mantenen en el calat necessari per mig del dragado, com el canal de Barreiro, en la vora sur.

A pesar de ser un mar interior, no és rar trobar ones relativament altes causades per la combinació del vent i les marees en els fondos baixos, especialment en el seu estretament, en el que es crea una trobada d'aigües conegut com les Bailadeiras («ballarines»), junt a Cacilhas.

Les seues aigües són salobres des de l'altura de Póvoa de Santa Iria, a pesar de que hi ha varis rius que desaguan en les seues aigües (riu Trancão, riu Sorraya i ribeira de Coina).

Les seues riberes són casi totes pantanosas, i en elles anidan gran cantitat d'espècies d'aus, algunes d'elles migratòries. En la vora sur es va establir la Reserva Natural de l'Estuari del Tajo (Reserva Natural do Estuário do Teixixc).