Mar de ardora

Mar de ardora

Mar de ardora detectat en la Costa de Somàlia el 25 de giner de 1995.

Efecte de la mar de ardora

Mar de ardora és el terme en el que es designen els mars lluminóss o fosforescentes, també coneguts en anglés com milky sigues.

Es tracta d'un fenomen lluminós produït en l'oceà a on grans masses d'aigua emeten una misteriosa llum blava deguda, segons recents estudis, a la proliferació d'una bactèria bioluminiscente (Vibrio harveyi) i del dinoflagelado Noctiluca scintillans associats a les microalgas de plàncton.

La bioluminiscencia s'estén en totes direccions i pot manifestar la seua lluminositat durant dies o hores.

Esta resplandor nocturna, citat per primera volta per Juliol Verne en la seua obra Vint mil llegües de viage submarí, quan va relatar la travessia del Nautilus a través d'una capa fosforescente (atribuïda en la novela a miríades d'animals marins lluminosos); va ser també, durant sigles, mit dels mariners que solcaven l'Índic.

Este fenomen va ser reportat en la baïa de La Habana en 1857-58 per Eduard R. Zimmerman, sense especificar el color de la bioluminiscencia.

Els científics varen escomençar a registrar este fenomen en 1915, quedant reconeguts en tot el planeta més de 200 mars de ardora, concentrats en la seua majoria en el noroest del oceà Índic i pròxims a Indonèsia. Atres llocs a on es va poder visualisar este espectàcul lluminós varen ser la costa de Somàlia (Àfrica), la costa atlàntica gallega i la baïa Fosforescente, en Puerto Rico.

En 2005 un grup d'investigadors del Laboratori d'Investigació Naval de EE. UU. i de l'Institut d'Investigació de l'Aquari de la Baïa de Monterrey, dirigits pel científic Steve Miller, varen conseguir fotografiar per primera volta este fenomen a través del satèlit oceanogràfic. Eixes fotos varen ser publicades en novembre d'eixe mateix any en la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences.