Mar de Champlain
La mar de Champlain va ser un antic entrante temporal del oceà Atlàntic, hui desaparegut, que es trobava en la costa nort-occidental d'Amèrica del Nort, i que havia segut creat pels glaciarés en reculada al final de l'última edat de gèl.[1][2] La mar ocupava terres en lo que hui són les províncies canadenques de Quebec i Ontario, aixina com parts dels nortamericans estats de Nova York i Vermont.[3] i era el ancestro del riu Sant Lorenzo i del llac Champlain (pel que du el nom, nomenat a la seua volta en memòria de Samuel de Champlain).
Geografia
[editar | editar còdic]L'extensió, forma, profunditat i salinitat varen variar constantment a lo llarc de la vida de la mar de Champlain. Encara deu aclarir-se millor la distinció entre les mars de Goldthwait i de Champlain. Fins fa poc, els autors designaven sense distinció en el nom de marde Champlain a la gran invasió marina en el surest de Quebec que va seguir a la retirada dels glaciars. En l'obtenció de noves senyes, en particular en la datació per carbono-14 i la cartografia de les formacions mòvils, va semblar útil distinguir la capa d'aigua que va sumergir les costes de l'estuari i del golf de Sant Lorenzo de la que va sumergir les terres baixes del riu Sant Lorenzo aigües dalt de Quebec i de les de la vall del Outaouais.
Història
[editar | editar còdic]La massa de gèl de les capes de gèl continentals duya deprimint la roca baix ella des de feya milenis. Al final de l'última edat de gèl, mentres la roca encara estava deprimida, les valls del riu Sant Lorenzo i del riu Ottawa, aixina com l'actual llac Champlain, estaven per baix del nivell de la mar i varen quedar inundats una volta que el gèl va retrocedir i ya no impedia que l'oceà fluïra en la regió.[4] A mida que la terra es va ser recuperant i elevant poc a poco de nou (un procés conegut com rebot isostático), la costa de la mar es va ser retirant gradualment fins a aplegar a la seua ubicació actual.
La mar es va estendre des de fa uns 13 000 anys fins a fa uns 10 000 anys i es va ser reduint de forma contínua durant eixe temps, a mida que els rebots del continent ho elevaven llentament sobre el nivell del mar. En el seu apogeu, la mar s'estenia en l'interior al sur fins al llac Champlain; a l'oest, poc més allà de l'actual ciutat d'Ottawa, Ontario; i al nort, més dalt del riu Ottawa passat Pembroke.[5] Els glaciars que varen permanéixer varen alimentar eixe braç de mar durant un temps, per lo que era més salobre que l'habitual aigua de mar. S'estima que la mar estava fins a 150 m sobre l'actual nivell dels rius Sant Lorenzo i Ottawa.[5]
La millor evidència d'eixa antiga mar és la gran planura de fanc que s'ha depositat a lo llarc de les valls dels rius Ottawa i Sant Lorenzo.[6] Això va donar lloc a tipos de bosc característics[7] i a grans chapulls. Una atra evidència moderna d'eixa mar es pot vore en la forma de fòssils de ballenes (belugas, ballenes d'aleta,[8] i ballenes de Groenlàndia) i de closques marines[9] que s'han trobat prop de les ciutats d'Ottawa (Ontario) i Montreal (Quebec). També hi ha fòssils de peixos oceànics com el capelán.[10] La mar també va deixar antigues llínees de costa en les antigues regions costeres i jaciments d'argila Leda en les zones d'aigües més profundes.[11]
La ribera nort del llac es trobava en el sur de Quebec, a on els afloraments de l'escut canadenc formen el escarpe Eardley. Eixe escarpe encara té plantes distintives que poden datar-se fins a el mar.[12] El escarpe Eardley és conegut localment com tossals de Gatineau (part de la falla Mattawa en la vora surest del graven Ottawa-Bonnechere, en l'est de Ontario i la regió Outaouais de Quebec, més comunament coneguda com vall d'Ottawa).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L.J. Chapman i D.F. Putnam. 1951. The Physiography of Southern Ontario. University of Toronto Press, Toronto. 284 p. i mapa en quatre seccions.
- ↑ Anderson, T.W. 1989. Vegetation changes over 12,000 years. Geos 18:39-47.
- ↑ Lake Champlain Basin Atles: Geology Page
- ↑ «Paleoceanography of the Champlain Siga, Hanover Park, Canada». Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2004. Consultat el 17 de juny de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 Barnett, P.J. 1988. «History of the northwestern arm of the Champlain Siga». pp 25-36 en Gadd, N.R. (ed.) The Clapix Quaternary Development of the Champlain Siga Basin. Geological Association of Canada, Special Paper 36. Mapa 5.
- ↑ Chapman, L.J. and D.F. Putnam. 1984. The Physiography of Southern Ontario. Third edition. Ontario Geological Survey, Special Volume No.2. Government of Ontario, Toronto.
- ↑ Keddy, C.J. 1993. Forest History of Eastern Ontario. A report prepared for the Eastern Ontario Forest Group.
- ↑ «Paleobiology database: Daveluyville collection». Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2012. Consultat el 17 de juny de 2014.
- ↑ University of Calgary: Champlain Siga fossils
- ↑ McAllister, D.E., C.R. Harrington, S.L. Cumbaa, and C.B. Renaud. 1988. "Paleoenvironmental and biogeographic analyses of fossil fishes in peri-Champlain Siga deposits in Eastern Canada". Pp 241-258 in Gadd, N.R. (ed.) The Clapix Quaternary Development of the Champlain Siga Basin. Geological Association of Canada, Special Paper 36.
- ↑ "Residents seek reassurance in wake of deadly slide" The Globe and Mail, May 12, 2010.
- ↑ Brunton, D. i J.D. Lafontaine. 1974. «An unusual escarpment flora in Western Quebec». The Canadian Field-Naturalist 88(3):337-344.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar de Champlain» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.