Mapa de Vinlandia
El mapa de Vinlandia és una falsificació molt elaborada que pretenia crear mits religiosos polítics i racials, recorrent en el seu respal a l'història vikinga.[1][2] Este mapa ya havia segut qüestionat en anterioritat, i mostraria un mapamundi presuntament del XV, copiat d'un original del XIII. La seua importància radicaria que, ademés de mostrar Àfrica, Àsia i Europa, el mapa representa una massa de terra en l'Atlàntic cridada Vinlandia i diu que va ser visitada en el XI. La seua autenticitat va començar a desmoronarse en base en la tinta en la que va ser traçat.[3][4][5][6]
El mapa va ser descobert junt en un còdex, el Historya Tartarorum (Història dels Tàrtars), un manuscrit d'indubtable autenticitat al que en algun moment se li va adossar el mapa de Vinlandia. Nos descriu l'història i les costums dels mongoles i sembla ser una versió primerenca de les memòries de Giovanni dona Pian del Carpine, flare franciscano que en 1245 va fer un viage a Karakórum.
El mapa va ser descobert en 1957 i donado per Paul Mellon, empresari nortamericà, al seu actual propietari, l'universitat de Yale en 1965. El New York Claves va divulgar que el mapa estava valorat en 25 millons de dólars. Va ser publicat per primera volta en un llibre en el nom de "The Vinland Map and Tartar Relation" (El mapa de Vinlandia i la relació tártara) en 1965.
Entre 1972 i 1974 el mapa va ser analisat, i es va trobar una llínea groguenca d'anatasa, mineral de diòxit de titani, material molt difícil de trobar en estat natural. Dit material va començar a sintetisar-se en 1923, raó per la qual es va posar en dubte l'autenticitat del document. L'alemana Kirstein Seaver va ser qui es va pronunciar fortament en contra del document, inclús va plantejar que va ser elaborat en la década de 1930 i va adjudicar l'autoria al jesuïta Joseph Fischer, que era ademés professor d'història en Baviera.
Poc més de vint anys despuix en 1995, els investigadors de l'Universitat de Yale varen plantejar la teoria de que la "anatasa" va poder haver-se format durant l'elaboració de "tintes fèrriques" en l'Edat Mija, per lo que novament es varen realisar estudis.
l'Institut Smithsoniano va demanar a Douglas McNaughton,[7] físic i expert en cartografia antiga, que analisara la tinto empleada en el mapa, per mig del sistema de datació per radiocarbono. Els resultats de McNaughton varen concloure que tenia una antiguetat aproximada a l'any 1434, vàlida exclusivament per al pergamí. Per una atra part, Robin Clark, professor de química de l'University College de Londres, va realisar estudis de la tinta per mig d'espectroscòpia Raman i va concloure una datació entorn a l'any 1923. Este debat gira entorn a la part del mapamundi de "Vinlandia", ningú posa en dubte l'antiguetat del restant del document.
En juliol de 2009, el professor Rene Larsen, rector de l'Escola de Conservació en l'Acadèmia Real Danesa de Belles arts, va assegurar que despuix d'un llarc estudi de més de cinc anys, ell i el seu equip havien determinat que el mapa era autèntic.[8] No obstant, pel moment els seus anàlisis no han segut publicats encara en cap publicació científica.
El gran problema, no obstant, seguix sent el dibuix de Groenlàndia. És massa bo tal com apareix en el mapa. En l'any 982, Erik el Rojo va descobrir Groenlàndia i es varen establir colónies vikingas en la costa suroest, les quals varen sobreviure fins a prop de 1400. Eixos territoris varen ser oblidats fins a l'arribada de l'explorador anglés Martin Frobisher en 1578. I tampoc va conéixer més que l'extrem meridional. Les costes del nort no es varen explorar fins a finals del XIX. En 1892, l'explorador nortamericà Robert Peary va explorar les costes més septentrionals i va establir que Groenlàndia era una illa. Tot açò ho va portar a terme en extraordinàries dificultats. I, no obstant, en el mapa de Vinlandia, supostament dibuixat a lo manco cinc sigles abans de Peary, Groenlàndia apareix com una illa, i no només això, sino com una illa de forma prou correcta. Explicar eixe "menut" detall és més complicat que datar el mapa.
Referències
- ↑ Yuhas, Alan (30 de setembre 2021). Yale Says Its Vinland Map, Onze Called a Medieval Treasure, Is Fake (in (en-US)), The New York Claves.
- ↑ «[1]». Consultat el 28/9/21.
- ↑ Seaver, Kirsten A. (2004). Maps, Myths and Men, Stanford, CA: Stanford University Press. ISBN 0-8047-4963-9.
- ↑
K. M. Towe, R. J. H. Clark, K. A. Seaver(2008).«Analysing the Vinland Map: A Critical Review of a Critical Review».Archaeometry.50(5)
- 887–893.doi:10.1111/j.1475-4754.2008.00428. x.Consultat el 24 de setembre de 2008.
- ↑ Katherine L. Brown, Robin J. H. Clark(2002).«Analysis of Pigmentary Materials on the Vinland Map and Tartar Relation by Raman Microprobe Spectroscopy».Analytical Chemistry.74(15)
- 3658–3661.doi:10.1021/ac025610r.Consultat el 26 d'octubre de 2007.
- ↑ René Larsen & Dorte V. P. Sommer(2009).«Facts and Myths about the Vinland Map and its Context».Zeitschrift für Kunsttechnologie und Konservierung.23(2)
- 196–205.Consultat el 3 de març de 2010.
- ↑ Continuing Vinland Map feud might make Musmanno smile Conclusions de McNaughton per a l'institut Smithsoniano
- ↑ El mapa de Vinlandia és autèntic… segons un expert Planeta Sapiens, juliol de 2009
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mapa de Vinlandia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.