Mambo
Mambo[1] és un ritme musical i dansa oriunt de Cuba. La paraula “mambo” és un afronegrismo, de manera similar a atres térmens musicals afroamericanos com conga, milonga, bomba, tomba, samba, bamba, bambulá, tambor, tango, cumbé, cumbia i candombe, que denoten un orige africà, i particularment congolés, per la presència de certes combinacions característiques sonores, tals com “mb”, “ng” i “nd”, que pertanyen al complex llingüístic Níger-Congo.[2] En modern suajili, la paraula “mambo” correspon a les paraules espanyoles “coses” o “objectes”.[3] El Diccionari Oxford En-Llínea diu que “Mambo” és la paraula en llengua criolla haitiana per a denominar a “una “sacerdot de Vudú”.[4]
Història
Les raïls originals del Mambo poden ser trobades en el “Danzón de Nou Ritme”,va ser popularisat per l'orquesta “Arcaño i les seues Maravelles” dirigida pel famós flautiste Antonio Arcaño.
El mambo va ser creat a finals dels anys 1930 pels germans Israel Cachao i Orestes López, quan formaven part de l'orquesta de Arcaño i les seues Maravelles, accelerant el danzón i introduint una sincopa en la percussió.
Antonio Arcaño va ser el primer en denominar a una secció del Danzón cubà com “Mambo”. A finals dels anys 30, José Urfé va incloure un Montuno (típica secció conclusiva improvisada del Són cubà al final de El Bombín de Barreto. Esta era una secció apegadiça que consistia en la repetició d'una frase, a on s'introduïen certs elements del Són]dins del Danzón. A finals dels anys trenta, alguns membres del grup de Arcaño ya dien “anem a mambear” quan es referien al Són montuno o improvisació final dins del Danzón.[5] Va ser el chelista de Arcaño, Orestes López, el que va crear el primer Danzón cridat "Mambo" en 1938.[6] En eixa peça es combinaven alguns motius sincopados, presos de l'estil del Són, en improvisacions de la flauta.[7]
Antonio Arcaño va descriure el “Mambo” de la següent manera: “El mambo és un tipo de Montuno sincopado que posseïx la sabrosura rítmica del cubà, el seu informalidad i la seua eloqüència. El pianiste ataca en el mambo, la flauta ho sent i s'inspira, el violí eixecuta un ritme concordes de dobles cuerdo, el baix li adapta el “tumbao”, el timbalero repica en l'esquella, el güiro rasquea i fa el sonar de les maracas, l'indispensable tomba corrobora el tumbao del baix i enfortix el timbal.”[8] Com a ball, va resultar una novetat des dels seus mateixos orígens, perque els bailadores se soltaven per a improvisar, encara que mantenint el joc de parella. A lo llarc de la década dels anys cinquanta, va anar el primer ball de saló en que les parelles se soltaven i la dinàmica dels seus passos va tindre un impacte important en els salons de ball d'Estats Units i Mèxic. Molts d'eixos passos se li deuen en gran mida al coreógraf cubà Rodney (Roderico Neyra), famós pels seus espectàculs en Tropicana.
El Mambo en Mèxic
Dámaso Pérez Prat (1917-1989), pianiste i arreglista matancero, es trasllada a La Habana a principis dels anys quaranta i comença a treballar en cabarets, aixina com en les orquestes de Paulina Álvarez i Cassino de la Plaja. En 1949 viaja a Mèxic buscant oportunitats de treball i conseguix gran èxit en un nou estil, al com designa un nom que ya havia segut utilisat anteriorment per Antonio Arcaño, el de “Mambo”.[9]
L'estil de Pérez Prat diferia de l'anterior concepte de “Mambo”. El nou estil posseïa una major influència de les orquestes de jazz nortamericans, i una instrumentació ampliada composta per quatre o cinc trompetes, quatre o cinc saxofones, contrabajo, bateria, maracas, esquella, bongó i tumbadoras. El nou “Mambo” incloïa un saborós contrapunteo entre les trompetes i els saxofones, que impulsava a moure el cos al compàs del ritme, estimulat en la conclusió de les frases en una característica i sonora expressió gutural.
Degut a que la seua música estava dedicada a un públic que habitava fòra de les fronteres de la nació cubana, Pérez Prat sempre va utilisar en els seus apanys una gran cantitat d'elements d'estil internacionals, i especialment nortamericans. Eixa característica es posa en evidència en els seus apanys de les cançons Mambo Roc, Patricia i Tequila, a on utilisa el ritme del swing nortamericà, de subdivisió ternaria, fusionat en elements de Rumba o Són cubans. El repertori de Pérez Prat va incloure numeroses peces internacionals, tals com: Cerezo Rosa, María Bonica, Té per a dos (Tea for two), La Bikina, Quan calfa el sol, Malaguenya i En un pueblito espanyol, entre moltes atres.[10]
Beny Vaig morar també va viure en Mèxic entre 1945 i 1952, i va anar allí a on la gent va començar a cridar-li Beny en lloc de Bartolo. Va compondre i va gravar alguns mambos en Mèxic, en orquestes mexicanes, especialment en la que dirigia Rafael de Pau. El va gravar Yiri yiri bon, La Culebra, Mata siguaraya, [[Solament una volta ]] i Bonico i saborós, una cançó a on elogia l'habilitat en el ball i la gràcia de les dònes mexicanes, i declara que la Ciutat de Mèxic i La Habana són ciutats germanes. També en Mèxic, Pérez Prat i Beny Vaig morar varen gravar alguns mambos que varen incloure "La mucura", "Coa i orella", i "Pachito I'ché". En aquella época, Beny va gravar també en l'orquesta de Jesús “Chucho” Rodríguez. El “Chucho” va quedar tan impressionat en les habilitats musicals de Beny, que ho va batejar en el sobrenom de “Bàrbar del Ritme”.
Les gravacions de Pérez Prat estaven dirigides al públic hispà del continent americà, pero alguns de el seu més famosos mambos, tals com “Mambo No. 5” i “Que Ric el Mambo”, varen triumfar immediatament en els Estats Units.[11]
Mambo en Nova York
Durant els anys cinquanta, vàries publicacions en Nova York varen començar a publicar artículs sobre el sorgiment de “una “Revolució del Mambo” en la música i la dansa. Les companyies de gravació varen començar a utilisar el terme “mambo” en les seues produccions i varen aparéixer numerosos anuncis sobre “lliçons de Mambo” en els periòdics locals. La ciutat de Nova York havia fet del Mambo un fenomen cultural popular i transnacional. Cap a mediats dels cinquanta, la mania del Mambo s'havia convertit en una verdadera febra. En Nova York el mambo era interpretat de manera tal que creava una gran exaltació en el públic que assistia a locals com el famós saló de ball Palladium Ballroom. Este pronte es autoproclamó com El temple del Mambo”, ya que ballarins tals com els asos del Mambo Killer Joe Piro, Augie i Margo Rodríguez, Paulito i Lilon, Louie Màquina i Pedro Aguilar (Cuban Pete), donaven allí demostracions del ball, i varen guanyar una gran reputació per l'expressiu us de les seues cames, braços, mans i caps. Augie i Margo encara ballaven cinquanta anys despuix en Las Vegas.
Alguns dels més grans ballarins i les millors bandes de mambo durant els anys cinquanta varen incloure a: Augie & Margo, Michael Terrace & Elita, Carmen Cruz & Gene Ortiz, Larry Selon & Vora Rodríguez, Mambo Aces (Aníbal Vasquez i Samson Batalla), Killer Joe Piro, Paulito i Lilon, Louie Màquina, Pedro Aguilar ("Cuban Pete"), Machito, Tito Rodríguez, José Curbelo i Noro Morales.[6]
Músics importants
- Israel Cachao López
- Orestes López
- Dámaso Pérez Prat i la seua Orquesta
- Tito Rodríguez
- Machito
- Tito Pont
- Beny Vaig morar
- Xavier Cugat i la seua Orquesta
- Rafael de Pau i la seua Orquesta
- Pablo Beltrán Ruiz i la seua Orquesta
- Yma Sumac
- Lou Bega
- Edmundo Ros
- Kiko Mendive
- Micheal Sesini
- Richie Ray i Bobby Cruz
Referències
- ↑
- ↑ Lenguas Níger-Congo: Wikipedia. http://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_N%C3%ADger-Congo. Retrieved: August 4, 2016.
- ↑ Imtranslator. http://imtranslator.net/translation/swahili/to-english/translation/. Retreived August 4, 2016.
- ↑ Oxford Dictionary online.http://www.oxforddictionaries.com/us/definition/american_english/mambo
- Archivat el 20 de agost de 2016 archivat en Wayback Machine.. Retrieved: August 4, 2016
- ↑ Sublette, Ned. Cuba and its Music: From the First Drums to the Mambo. Chicago: Chicago Review Press, 2004: 508
- ↑ 6,0 6,1 Garcia, David F.(2006).«Going Primitive to the Movements and Sounds of Mambo».The Musical Quarterly.89(4): 505–523.doi:10.1093/musqtl/gdm006.
- ↑ Orovio, Helio: Cuban music from A to Z. Tumi Music Ltd. Bath, U.K., 2004. p. 130.
- ↑ Gir, Radamés: Tot lo que vosté va voler saber sobre el Mambo. Panorama de la música popular cubana. Editorial Lletres Cubanes, La Habana, Cuba, 199 8, P. 212.
- ↑ Díaz Ayala, Cristóbal: Música cubana, del Areyto a la Nueva Trova, Ediciones Universal, Miami Florida, 1993. p. 194.
- ↑ Rodríguez Ruidíaz, Armando: Los sonidos de la música cubana. Evolución de los formatos instrumentales en Cuba. https://www.academia.edu/18302881/Los_sonidos_de_la_m%C3%BAsica_cubana._Evoluci%C3%B3n_de_los_formatos_instrumentales_en_Cuba. P. 49 – 50.
- ↑ León, Javier F. "Mambo." Encyclopedia of Latino Popular Culture. Ed. Cordelia Chávez Candelaria, Arturo J. Aldama, Peter J. García, Alma Alvarez-Smith. 2 vols. Connecticut: Praeger, 2004: 510