Malensomi de guerra, somi de pau
Malensomi de guerra, somi de pau, és un mural del pintor mexicà Diego Rivera el parador del qual es desconeix des de la década de 1950 quan va ser pintat per el muralista i, segons algunes teories, enviat fòra de Mèxic. El destí final de l'obra ha segut objecte d'especulacions històriques i, inclús, intents de rastreig per part del govern mexicà.
Història
[editar | editar còdic]El mural va ser pintat per Diego Rivera en 1952 com a resultat d'una comissió del Institut Nacional de Belles arts, a través de la seua llavors titular Carlos Chávez, per a una exhibició de Mèxic en el tema Art mexicà des dels temps precolombinos fins al present que anava a ser exhibida en Europa de manera itinerant.[1] No obstant, l'artiste va decidir canviar el tòpic de l'obra per ad açò solament va revelar que seria alguna cosa dedicat a la pau.[2] El resultat final va ser un mural desmontable de 150 metros quadrats al que va titular ««Pesadilla de Guerra, sueño de Paz»».[3]
De les fotografies que es conserven de l'obra, es pot apreciar que el quadro constava de dos seccions: la més gran d'elles cobria dos terceres parts de l'obra; mostrava a un pilot en acrivellar a un afroamericano crucificado rodejat d'una multitut variada entre la que figurava Frida Kahlo; la segona secció, a l'esquerra del mural, mostrava les efigies de Mao Zedong i José Stalin somrients i benévolos sobre el globo del món, mentres oferien un tractat de pau a firmar al Tio Sam, John Bull i Marianne, alegoria d'Estats Units, Gran Bretanya i França respectivament, els qui miren recelosos als líders de l'Unió Soviètica i China.[4]
L'obra va ser exhibida per primera volta en el Palau de Belles arts pero quinze dies despuix la peça va desaparéixer del seu lloc. En principi, les autoritats del Palau de Belles arts varen alegar que s'havia tractat d'un robo, pero despuix de la denúncia de Rivera, varen canviar la seua versió per a revelar que les mateixes autoritats havien solicitat el seu retir.[2] Poc despuix va ser tornada a Diego Rivera.
Es té mijana certea de que, despuix de l'incident mencionat, el creador va vendre el quadro al govern de la República Popular de China per la cantitat de 5 mil dólars, pero el destí final de l'obra és un misteri. Segons certes teories, el quadro podria haver aplegat a China i posteriorment destruït durant la Revolució Cultural;[5] durant l'any 2000, es va llançar l'afirmació de haver-se-li trobat en els cellers del Museu Pushkin de Belles arts en Moscou,[6] lo que després va ser provat com a fals;[7] per últim, el historiadora d'art Raquel Tibol va llançar el hipòtesis de que, possiblement, el quadro encara es troba en Mèxic, encara que perdut; açò, basat en una carta a on Rivera fa un reclam perque l'obra no va ser embarcada cap a Checoslovàquia, en el seu camí a China.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wolfe, 1963; p. 386
- ↑ 2,0 2,1 Aguilar-Moreno & Cabrera, 2011; p. 100
- ↑ Wolfe, 1963; p. 387
- ↑ Wolfe, 1963; p. 387 i 388
- ↑ Vargas, Angel. «[1]». Consultat el 12 de juny de 2016.
- ↑ La Jornada. «[2]». Consultat el 12 de juny de 2016.
- ↑ Duch, Juan Pablo. «[3]». Consultat el 12 de juny de 2016.
- ↑ L'Universal. «[4]». Consultat el 12 de juny de 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Wolfe, Bertram D. (1963). The Fabulous Life of Diego Rivera, New York: Stein and Day, p. 386. En Questia, subscripció requerida.
- Aguilar-Moreno, Manuel & Cabrera, Erika (2011). Diego Rivera: A Biography, Santa Barbara, Califòrnia: Greenwood, p. 100. En Questia, subscripció requerida.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pesadilla de guerra, sueño de paz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.