Macintosh External Disk Drive
L'unitat de disc externa Macintosh (Macintosh External Disk Drive) és el model original d'una série d'unitats de disquet externes de 3½ polzades fabricades i venudes per Apple Computer exclusivament per a la série de computadores Macintosh, introduïda en giner de 1984. Més tart, Apple unificaria les seues unitats externes per a treballar en plataformes creuades entre les llínees de productes Macintosh i Apple II, eliminant el nom «Macintosh» de les unitats. Encara que Apple havia estat produint unitats de disquet externes abans de 1984, es varen desenrollar exclusivament per a les computadores Apple II, III i Lisa utilisant el format estàndar de disc flexible de 5¼ polzades. Les unitats externes de Macintosh varen ser les primeres en introduir àmpliament el nou estàndart comercial de Sony de disquet rígit de 3½ polzades en tota la seua llínea de productes. Apple va produir només una unitat externa de 3½ polzades exclusivament per al seu us en la série Apple II cridada «Apple UniDisk 3.5».
400K
L'unitat de disc externa Macintosh original (M0130) es va introduir en el Macintosh el 24 de giner de 1984. No obstant, no varen començar les entregues fins al 4 de maig de 1984, xixanta dies en acabant de que Apple li'l prometera als distribuïdors. Bill Fernandez va ser el director del proyecte que va supervisar el disseny i la producció de l'unitat.[1] La caixa de l'unitat es va dissenyar per a coincidir en la Macintosh i incloïa la mateixa unitat de 400 kB (un mecanisme d'una sola cara de 3½ polzades fabricat per Sony) instalat dins de la Macintosh. Encara que és molt similar a l'unitat de 400 kB que va reemplaçar recentment a la desafortunada unitat Twiggy de l'Apple Lisa, hi havia diferències sotils relacionades principalment en el mecanisme d'expulsió. No obstant, de manera confusa, totes estes unitats es varen etiquetar de manera idèntica. La Macintosh solament podia admetre una unitat externa, lo que llimitava la cantitat de disquets montats al mateix temps a dos, pero tant Apple com atres fabricants varen desenrollar discs durs externs que es conectaven al port de disquet de la Mac, que tenia ports per a montar el disc dur extern en una cadena Daisy. L'Hard Disk 20 d'Apple podia acomodar un disc dur adicional conectat en cadena, aixina com una disquetera externa.
Els disquets de 3,5 polzades d'una cara s'havien utilisat en varis microordenadors i sintetisadors a principis de la década de 1980, inclosos els Hewlett Packard 150 i varis MSX. L'estàndart en tots ells era MFM en 80 pistes i 9 sectors per pista, lo que dona 360 kB per disc. No obstant, l'interfaç personalisat d'Apple utilisava la gravació codificada en grup (GCR) i un format únic que coloca menys sectors en les pistes internes més chicotetes i més sectors en les pistes externes més àmplies del disc. El disc s'accelera en accedir a les pistes internes i es ralentisa en accedir a les externes. Açò es denomina sistema «CAV per zones»; hi ha cinc zones de 16 pistes cada una, la zona més interior tenia 8 sectors per pista, la següent zona 9 sectors per pista, i aixina successivament; la zona més externa té 12 sectors per pista. Açò permet més espai per disc (400 kB) i també millora la confiabilidad en reduir la cantitat de sectors en les pistes internes que tenien menys superfície física per a assignar a cada sector.
L'unitat Macintosh externa de 400 kB funcionarà en qualsevol Macintosh que no tinga un controlador SuperDrive d'alta densitat (per canvis elèctrics en l'interfaç), pero els discs en la pràctica solament admeten el sistema d'archius MFS. Encara que un disc de 400 kB pot formatearse en HFS, no es pot arrancar ni es pot llegir en un Mac 128 o 512.
Els esquemes de protecció contra còpies no eren, per vàries raons, tan elaborats o generalisats en el software de Macintosh com en el software d'Apple II. Primer, les unitats de Mac no oferien el mateix grau de control de baix nivell. Ademés, Apple no va publicar llistats de còdic font per a les ROM de Mac VOS com ho va fer en Apple II. Finalment, les rutines de Mac VOS eren considerablement més complexes i l'accés al disc tenia que sincronisar-se en el mouse i el teclat.
800K
A principis de 1985, estava clar que Macintosh necessitava espai d'almagasenament adicional, en particular un disc dur. Apple va anunciar el seu primer disc dur per a Mac en març de 1985. No obstant, el sistema d'archius MFS no admetia subdirectoris, lo que ho feya inadequat per a un disc dur. Apple ràpidament va començar a adoptar per a Mac el sistema d'archiu jeràrquic SOS introduït en l'Apple III i des de feya molt temps implementat en ProDOS per a la série Apple II i el Lisa. Este canvi en el sistema d'archiu de Mac va retardar l'introducció de les unitats Sony de doble cara que Apple tenia l'intenció d'oferir tan pronte com la tecnologia estiguera disponible, una concessió que varen fer en adoptar les unitats Sony sobre les seues pròpies unitats Twiggy de doble capacitat que havien resultat problemàtiques.[2][3] No obstant, basat en l'èxit de l'unitat de disquet de 3,5 polzades per a Mac, no va haver tal obstàcul en l'implementació immediata d'una unitat de 800 kB para Apple II, per lo que es va introduir al mercat en setembre de 1985, quatre mesos abans de la versió per a Mac. Si ben Apple va presentar simultàneament el seu nou disc dur despuix d'un retart de 6 mesos, varen optar per no implementar la nova unitat de disquet per a Macintosh en eixe moment.
Apple UniDisk 3.5
En setembre de 1985, Apple va llançar la seua primera unitat de 3½ polzades (A2M2053) per a la série Apple II utilisant el nou mecanisme d'unitat de doble cara de 800 kB de Sony, que no es llançaria per a Macintosh fins a quatre mesos despuix. L'unitat Apple UniDisk 3.5 contenia circuits adicionals que la varen convertir en una unitat «inteligent» o «smart»; açò ho feya incompatible en Macintosh, a pesar de tindre el mecanisme idèntic del que s'usaria més vesprada en esta computadora. No obstant, si es passava per alt la placa de circuit intern (que constava del seu propi CPU, chip IWM, RAM i firmware), podria funcionar en un Macintosh com una unitat de 800 kB. Açò va permetre als usuaris de Mac famolencs d'almagasenament la capacitat de duplicar la capacitat del seu disc 5 mesos ans que Apple posara oficialment a disposició una unitat de 800 kB per a Mac. En eixe llavors, el disc d'inici HD20 venia en HFS i un nou controlador Sony que admetia unitats de 800 kB (ademés de l'HD20). Irònicament, encara que l'unitat demostraria ser significativament més ràpida que l'unitat anterior de 400 kB, es va ralentisar específicament per a adaptar-se al processador més llent de 1 MHz de l'Apple II. Tenia el color i estil de disseny Snow White, per a combinar en l'Apple IIc i tenia un conector de pas per a l'adició d'una segona cadena Daisy. Es conectava directament al port de disc de l'Apple IIc (encara que els IIc originals necessitaven una actualisació de ROM) i requeria una placa d'interfaç especialisat en els models anteriors d'Apple II. Més tart, també funcionaria directament en el port de disc incorporat en les Apple IIc Plus i Apple IIGS a través de la compatibilitat en versions anteriors. Açò no es va recomanar per a les dos últimes màquines, ya que l'unitat Apple de 3,5" era més ràpida. Va continuar venent-se para el seu us en Apple IIc i IIe, que no podien usar la tongada posterior d'Apple de 3½ polzades, fins al redisseny d'Apple IIc Plus en 1988 i la placa controladora de disc Apple II 3.5 llançada en 1991. Apple va desenrollar un DuoDisk 3.5 que contenia dos unitats apilades verticalment, pero mai la va comercialisar. El format de 3½ polzades no era molt popular en la comunitat de l'Apple II (excloent l'Apple IIGS de 16 bits) ya que la majoria del software es va llançar en el format de 5¼ polzades per a adaptar-se a les unitats Disk II ya en us.
Unitat externa Macintosh 800K
_(16609076901).jpg){kind=link}
En giner de 1986, Apple va introduir el Macintosh Plus que tenia una unitat de disc Sony de doble cara en capacitat de 800 kB i va utilisar el nou format de disc HFS, que proporciona directoris i subdirectoris. Esta unitat es va instalar en una caixa externa en el nom Unitat externa Macintosh 800K (M0131), que era més prima que l'unitat anterior de 400 kB. Podia usar-se en models Macintosh llevat para el 128K original, que no podia carregar el format de disc HFS. L'unitat admetia els discs d'una cara de 400 kB més antics, lo que els permetia compartir-els. L'us de GCR d'Apple en velocitat variable (com s'usava en l'unitat de 400 kB) va acomodar una major capacitat d'almagasenament que els seus contraparts de PC de 720 kB. Ademés, el mecanisme era molt més silenciós i significativament més ràpit que el seu predecessor. Dissenyat principalment per a eixecutar-se en Macs en la nova ROM de 128 kB que contenia el còdic necessari per a admetre l'unitat, podia usar-se en Mac en ROM més antigues de 64 kB si es carregava el software adequat de la carpeta system d'un Hard Disk 20 en la RAM de Mac. L'unitat controlava la seua pròpia velocitat i ya no depenia d'una senyal externa de la Mac, que estava bloquejada en els primers mecanismes de l'unitat compatibles solament en Macintosh. Els mecanismes universals posteriors, que es varen utilisar per primera volta en l'Apple II per a acomodar senyals patentades, varen requerir cables especials per a aïllar la senyal de velocitat de la Mac, per a evitar danys en l'unitat. No obstant, en la seua major capacitat d'almagasenament combinada en 2 a 4 voltes la RAM disponible en el Mac Plus, el disc extern era menys necessari que en els seus predecessors. No obstant, ya que l'única opció per a agregar almagasenament adicional eren els discs durs extremadament costosos, un any despuix Apple va aumentar el número màxim d'unitats de disquet a les que es podia accedir simultàneament a tres en el Macintosh ES (el Macintosh Portable va ser l'únic un atre Mac que ho va fer).
Unitat Apple de 3,5"
A partir de setembre de 1986, Apple va adoptar una estratègia unificada de productes multiplataforma que eliminava essencialment els perifèrics específics de la plataforma quan era possible. El Apple 3.5" Drive (A9M0106), és un disc extern 800K llançat junt en la computadora Apple IIGS, i va reemplaçar al disc extern Macintosh 800K de color beige. Funciona tant en l'Apple IIGS com en el Macintosh. Ve en una carcassa similar al UniDisk, pero en gris platí. De la mateixa manera que el UniDisk 3.5, l'unitat Apple 3.5" inclou característiques específiques d'Apple II, com un botó d'expulsió manual del disc i una conexió de cadena Daisy que permet conectar dos unitats a una computadora Apple II. No obstant, el Macintosh solament pot acomodar una unitat externa i ignora l'us del botó d'expulsió. A diferència de l'unitat externa Macintosh 800K, l'unitat Apple 3.5" es pot usar de forma nativa en computadores Macintosh 128K i 512K de 64 kB ROM sense l'HD20 INIT, encara que solament en discs formateados a 400K MFS. Dissenyat com una tongada universal de l'unitat externa, l'unitat Apple 3.5" finalment es va fer compatible en els restants models Apple II en producció en l'introducció d'Apple IIc Plus i la placa controladora de disc Apple II 3.5 per a l'Apple IIe.
Vore també
Referències
- ↑ com/bfd2/portfolio/mac_ext_drive/index. htm Bill Fernandez Portfolio
- ↑ mactech. com/articles/mactech/vol.01/01.05/Apr85Letters/index. html «Rumor Mill at the Expo».1(5)
- ↑ Herzfeld, Andy. «folklore. org/storyview. py? project=Macintosh&story=Hide_Under_This_Desk. txt&characters=Bob%20Belleville&sortOrder=Sort%20by%20Dona't&detail=medium&showcomments=1 Macintosh Stories: Quick, Hide In This Closet!».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macintosh External Disk Drive» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.