Anar al contingut

Macintosh Classic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Macintosh Classic va ser un computador personal fabricat per Apple Computer. Introduït el 15 d'octubre de 1990, va anar el primer Apple Macintosh en vendre's per menys de 1000 dólars.[1] La seua producció es va deure a l'èxit del Macintosh Plus i del ES. El Classic era molt similar al seu predecessor, i pels llimitats alvanços tecnològics, usava la mateixa pantalla TRC monocroma de 9 polzades (23 cm) i resolució de 512 × 342 pixel i el seu rendiment era baix pel llímit de 4 Mb de memòria, que també posseïen els antics Macintosh. No obstant, el Classic contava en vàries millores front al Macintosh Plus: era un 25% més ràpit que este últim i incloïa un disquet de 3,5 polzades (9 cm), l'Apple SuperDrive, com a estàndar.

El Classic era una adaptació del disseny industrial del Macintosh 128K de Jerry Manock i Terry Oyama, com lo era l'anterior Macintosh ES. Apple va llançar dos versions que anaven dels 1000 als 1500 dólars. Les reaccions dels crítics varen ser diferents, la majoria criticava l'eixercite del seu llent processador i a la falta de slots d'expansió. Tots coincidien que el Classic solament servia per a processar texts, hoja i bases de senyes. El baix preu i la disponibilitat de software educatiu va permetre que es fera popular en sector de l'educació. Es va vendre junt al més potent Macintosh Classic II durant 1991 fins al seu discontinuación l'any següent.

Història

Desenrolle

Després de que el cofundador d'Apple, Steve Jobs, deixara l'empresa en 1985, la secció «Desenrolle del producte» va quedar a càrrec de Jean-Louis Gassée, manager formal d'Apple França. Gassée va impulsar la llínea de productes d'Apple cap a dos direccions, apuntant a una major «obertura» en térmens d'expansibilidad i interoperabilidad i a un major preu. Gassée va argumentar durant molt temps que Apple no devia vendre els seus computadors en el «baix mercat», a on els guanys eren baixos, sino que devia concentrar-se en el «alt mercat» i en un marge de beneficis més alt. Va ilustrar el concepte usant un gràfic a on mostrava la proporció preu/rendiment de computadors en baix poder i baix cost en la part inferior esquerra i màquines en alt poder i més costoses en la part superior dreta. Eixe objectiu d'alcançar el «superior dret» del mercat es va tornar un mantra entre els membres de l'administració superior, quí es referien a la política del 55 per cent de marge de benefici de Gassée en la frase «cincuenta y cinco o mort».[2]

La política del «superior dret» va generar finalment una série d'ordenadors en preus incrementats. Els plans originals del primer Macintosh parlaven d'un computador valuado al voltant dels 1000 dólars, pero finalment va ser llançada a $2495.[3] Des d'allí, els preus dels Macs varen començar a aumentar: el Macintosh Plus costava $2599, (una miqueta més que l'anterior), l'ES $2900 o $3900 depenent del model, i el Macintosh II bàsic, $5500. Les màquines més modernes costaven encara més: el Macintosh IIcx valia $5369, l'IIci $6269, i l'IIfx $9900 –tots sense monitors ni teclats. L'única màquina barata venuda per Apple en els anys 80 va ser el Mac Plus, venut a al voltant de $2000.

Havent abandonat la part «inferior esquerra» del mercat anys abans, i sent ignorat en l'alt mercat de les PCs, els diners que Apple havia recaptat en la década dels huitanta ràpidament va retrocedir. Esta situació va empijorar encara més en la Nadal de 1989, quan es va produir la primera disminució de vendes d'Apple en anys, i la caiguda del 20 per cent del preu de les accions de l'empresa en eixe trimestre.[4]

En giner de 1990, Gassée va renunciar i la seua autoritat per al desenroll dels productes va ser dividida entre varis successors. Molts ingeniers d'Apple havien exigit durant cert temps opcions de cost més baixes per a construir la quota de mercat i incrementar la demanda per mig de l'espectre sancer de preus. En Gassée fòra de l'empresa, ràpidament es varen escomençar a introduir al mercat màquines de baix cost. Es varen identificar tres sistemes: un computador d'un cost molt baix ($1000), un computador de baix cost en gràfics en color, i un computador més sofisticat en gràfics en color per a un us de negocis menuts. Més tart, serien desenrollats en els noms de Macintosh Classic, Macintosh LC i Macintosh IIsi respectivament.

Llançament

La revista MacWEEK va reportar el 10 de juliol de 1990 que Apple havia pagat 1 milló de dólars a Modular Computer Systems Inc., subsidiària de Daimler-Benz AG, pel dret de l'us del nom «Classic» com a part d'un contracte de cinc anys.[5] Apple no va renovar el contracte quan este va finalisar.[6] MacWEEK va especular que el Macintosh Classic usaria el mateix microprocessador Motorola 68000 a 8 megahertz (MHz) i la mateixa pantalla de 9 polzades (23 cm) que el seu predecessor, i que costaria des dels $1500 fins als $2150.

El 15 d'octubre de 1990, John Sculley (posteriorment CEO d'Apple) va introduir en una conferència de prensa al Classic, anunciant que el preu començaria en $1000[7] i dient, «Per a captar nous clients, no solament vàrem reduir els preus del nostre productes ya existents. També redissenyem estos ordenadors des de zero, basant-nos en les característiques que els nostres clients nos han dit que més valoren».[8] La nova estratègia d'Apple, que consistia en la rebaixa de preus, va causar preocupació entre els inversors, els qui varen pensar que el marge de guanys es reduiria.[9] Brodie Keast, a càrrec del màrqueting dels productes d'Apple, va dir, «Estem preparats per a fer lo que siga per a que més gent use Macintosh... El pla és ser tan agressius en el preu com ho necessitem». Després del seu llançament, les accions d'Apple varen cotisar a $27,75 cada una, 50 centaus menys que el 12 d'octubre del mateix any, llunt també dels $50,37 als que cotisaven un any anterior.

El Classic va ser llançat en Europa i Japó al mateix temps que en els Estats Units. En Japó, es va vendre per 198.000 yen (1523 dólars),[10] més cara que en Estats Units pero igualant al preu de laptop de Toshiba, la Dinabook.

Després de gastar $40 millons en màrqueting per a atraure nous compradors,[11] Apple va tindre dificultats per a alcançar una alta demanda.[12] En 1990, l'empresa va duplicar la seua capacitat de fabricació, en l'ampliació de les seues plantes en Singapur i en Cork (Irlanda), a on el Classic era ensamblado. Per a una entrega més ràpida, es va usar el transport aéreu en lloc del marítim. L'escassea va causar preocupació entre els distribuïdors, els qui varen culpar a la pobra planificació del negoci per part d'Apple.

Scholastic Software havia rebut Macintosh Classics i LCs dotze mesos abans d'haver segut anunciats oficialment, i Scholastic va planejar llançar 16 productes nous per a Macintosh en 1991. Peter Kelman, editor de Scholastic, va predir que el Classic es convertiria en «l'ordenador escolar dels noranta». El Classic es venia a les escoles per $800. Açò i la disponibilitat de software educatiu varen fer al Classic popular en l'educació.[13]

Característiques

El model de baixa gama tenia 1 MB de memòria, no contava en disc rígit i valia $999, mentres que el model de $1499 contenia una memòria d'expansió d'1 MB adicional i un disc rígit de 40 MB. El Classic contava en vàries millores front al Macintosh Plus: era un 25 per cent més ràpit que el Plus i incloïa un Apple SuperDrive de 3,5" com a estàndar.[14] El SuperDrive podia llegir i escriure al Macintosh, MS-DOS, VOS/2, i discs ProDOS. Este ordenador va ser l'últim Mac compacte en usar el CPU Motorola 68000.

El Classic usava el sistema operatiu System 6.0.7 en soport per a totes les versions fins a System 7.5.5. Un HFS amagat contingut en la memòria ROM incloïa el sistema System 6.0.3.[15] El Mac Classic podia iniciar en el System 6.0.3 pressionant Comando + Opció + X + O durant l'arrancada.

Alguns venedors incloïen en el Classic un paquet de software cridat Smartbundle.[16] També venut per separat a $349, incloïa el processador de texts WriteNow de T/Maker, el programa d'hoja Full Impact d'Ashton-Tate, el programa per a base de senyes RecordHolderPlus, i el programa per a dibuixar i pintar SuperPaint 2.0 de Silicon Beach Software.

Vore també

Referències

  1. ↑ Ould, Andrew(6 d'agost de 1990).«Mac Classic to debut at under $1,000.».eWEEK.: 17.
  2. ↑ Carlton, Jim (1997). org/details/appleinsidestory00carl/page/79 Apple: The inside story of intrigue, egomania, and business blunders, Random House - Nova York, pp. org/details/appleinsidestory00carl/page/79 79–80. ISBN 0812928512..
  3. ↑ Levy, Steven (1994). org/details/insanelygreatlif00levy Insanely Great: The life and claves of Macintosh, the computer that changed everything, Viking - Nova York, pp. org/details/insanelygreatlif00levy/page/111 111. ISBN 0670852449..
  4. ↑ Carlton (1997). , pp. 117–129..
  5. ↑ Farber, Daniel(10 de juliol de 1990).«Apple shells out $1 million for 'Classic' name».MacWEEK.: 1.
  6. ↑ Linzmayer, Owen W (1999). Apple Confidential (1ra Edició), No Starch Press, pp. 208. ISBN 188641131X.
  7. ↑ Hertzberg, Lanny(novembre–decembre 1990).«New Macs from Apple».Electronic Learning.: 6.
  8. ↑ (22 d'octubre de 1990).«Apple Computer: lower cost Mac PCs target new customers. 50 percent less for entry-level system.».EDGE: Work-Group Computing Report.: 3.
  9. ↑ (16 d'octubre de 1990).«Apple Unveils Low-Cost Macs».Albany Claves Union (Albany, NY).
  10. ↑ Yazawa, Naoyuki(18 d'octubre de 1990).«Japan: Apple prices new Macs, cuts old prices».Newsbytes (Newswire).
  11. ↑ Zachary, G. Pascal(21 de novembre de 1990).«Demand turns new Macintosh into rare Apple».Wall Street Journal (Edició de l'Oest).
  12. ↑ Borrell, Jerry(març de 1991).«How does Apple deal with success? In fiscal 1991 Apple Computer will ship over 1 million Macintoshes».Macworld.: 23.
  13. ↑ Krey, Michael(25 de març de 1991).org/details/sim_houston-business-journal_1991-03-25_20_44/page/18 «Classic is on backorder».The Business Journal.: 18.
  14. ↑ «archive. org/web/20100416042541/http://docs. info. apple. com/article. html? artnum=10193 Macintosh Classic: Description (Discontinued)». Apple Inc (2 de juny de 1994). Archivat des de l'info. apple. com/article. html? artnum=10193 original, el 16 d'abril de 2010. Consultat el 19 de decembre de 2009.
  15. ↑ Aker, Sharon (1998). org/details/macintoshbible00aker/page/58 The Macintosh Bible 8th Edition, Peachpit, pp. org/details/macintoshbible00aker/page/58 58. ISBN 0201874830.
  16. ↑ Schafer, Lliça(abril de 1991).com/p/articles/mi_m1563/is_n4_v9/ai_10513212/pg_2 «Apple Macintosh Classic 2/40 – Hardware Review».Home Office Computing.BNET.: 2.Consultat el 19 de decembre de 2009.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Macintosh_Classic&oldid=1599935»