Món de margarites

Archiu:DaisyWorld Plots For Wikipedia.png

Món de margarites

Archiu:Daisyworld-gbooth-swingdaisyball.png

Eixides d'una simulació informàtica senzilla d'un món de margarites, en les que s'aprecia la homeostasis que la biota és capaç de sostindre en un cert ranc de temperatura.

Món de margarites (nom original 'DaisyWorld') és una simulació informàtica publicada en 1983, creada per James Lovelock i Andrew Watson per a ilustrar la seua hipòtesis Gaia.

La simulació tracta de la hipòtesis d'un món orbitado per un sol la temperatura del qual està aumentant llentament. En dit planeta se sembren dos varietats de margarites com a úniques formes de vida: margarites negres i blanques. Les margarites blanques tenen pétals que reflectixen la llum, i les negres tenen pétals negres que absorbixen la llum. Abdós espècies tenen la mateixa curva de creiximent (açò és, la seua taxa de reproducció és la mateixa en funció de la temperatura) pero les margarites negres són en sí mateixes més calentes que les blanques i que la terra nueta. Un planeta en predomini de margarites blanques és més fret que un atre en més margarites negres.

Al principi de la simulació, món de margarites és tan fret que solament unes poques margarites negres i casi cap blanca poden sobreviure. Sempre que la temperatura del planeta disminuïxca, les flors negres predominaran en absorbir calor del sol, lo que fa que la temperatura del planeta aument, permetent una major proliferació de margarites negres i major absorció de calor. Quan el planeta es fa més càlit, les margarites blanques comencen a reproduir-se més, i a la llarga, el planeta alcança un punt d'equilibri en la temperatura. Qualsevol increment de temperatura és combatut per una major proporció de margarites blanques; qualsevol disminució de la temperatura conduïx a tindre un major número de margarites negres. Un sistema aixina, és extraordinàriament estable front a les variacions d'energia solar incident, de manera que el planeta es manté en homeostasis. Finalment la temperatura es farà massa alta per a ser contrarrestada per les margarites i la calor arrasarà el planeta.

Quan la simulació es realisa sense margarites, la temperatura del planeta seguix la curva de la temperatura solar. En margarites al principi de la simulació, el planeta té una calor adicional i al final és més fresc, resultant una temperatura propenca a l'equilibri durant la major part de la simulació. En este sentit, les margarites estan modificant el clima per a crear unes condicions més favorables per a sí mateixes. De qualsevol manera, el sistema món de margarites manifesta histéresis: per a unes constants solars, el planeta té dos estats estables distints, un sense vida i un atre cobert de vida al 100%.

En versions posteriors de la simulació món de margarites s'inclouen conills, rabosots i atres espècies. Un dels aspectes més sorprenents d'estes simulacions és que quant major és el número d'espècies, major és la milloria dels efectes sobre el planeta (açò és, la regulació de la temperatura millora). Estos descobriments donen bases a l'idea de que la biodiversitat és valiosa i va iniciar l'actual discussió a favor de la biodiversitat.

Món de margarites ha tingut gran cantitat de crítiques. Té escassa semblança en la Terra; el sistema necessita una taxa de defunció a l'efecte (γ) per a poder mantindre la homeostasis; no aclarix la distinció entre els fenomens que ocorren a les espècies i els que ocorren als individus. De qualsevol forma, món de margarites demostra discutiblemente que la homeostasis biològica no requerix d'una explicació teleológica.

Una versió de la simulació món de margarites es va incloure en el videojoc SimEarth de la companyia Maxis.