Anar al contingut

Mítin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mítin en Ciutat de Mèxic (2018).

Un mítin[1] o mitín és una reunió a on el públic escolta els discursos d'algun personage de rellevància política i social.[2] En l'aspecte discursivo, és un reclam electoral, expositiu i persuasivo, la finalitat del qual és conseguir adeptes o clients. En el seu alvertent estratègic, es pot trobar en l'orige material de pràcticament totes les revolucions i moviments polítics que varen caracterisar els sigles XVIII i XIX.


Història

Des de fa molts anys, alguns dels mijos en que els candidats se servien per a conseguir accedir a llocs polítics o administratius en les civilisacions Grega o Romana varen ser l'Oratòria i la Retòrica (en aquelles organisacions de l'Estat que requerien estructuralment el respal de la població).

En l'entorn de 1769, va començar a utilisar-se la veu anglesa mítin per a referir-se a un nou use-concepte i est era significativament distint de les antigues i clàssiques aplicacions polítiques de l'Oratòria i la Retòrica. El mítin va tindre el seu orige en Anglaterra, i va aparéixer formalment en l'escena política per a reclamar, dret de sufragi i llibertat per a l'expressió del pensament polític d'una forma obertament pública i que esta fora ademés oponible a la Monarquia per mig de partit, sufragi, lliteratura, prensa i propaganda política. Genèricament, esta actitut de oposició a la monarquia es coneixeria en el nom, també anglés, de Self-Government (Autogovern).

En 1769, es varen organisar en Anglaterra, especialment en Londres, a raïl de el l’affaire Wilkes, un grup de súbdits en el propòsit d'obrir una campanya en contra del règim de Govern del Ministre de Jorge III, Grenville, a qui estos acusaven de «dispondre arbitrariamente dels llocs parlamentaris i de l'administració pública.» Els dissidents s'expressaven i argumentaven aixina:

… Sobreponent-se a la voluntat del poble i no reconeixent més drets que aquells encarnats en el despotisme de la corona… Les mides adoptades per Grenville lo són per a entorpir el lliure eixercici del sufragi i del pensament escrit i parlat… i aixina varen prendre colocació en les files del radicalisme en gestació els discípuls de Bentham.

L'agitador Cobbett va encapçalar, des del primer periòdic libertario que va fundar, eixa campanya de reforma, i li va donar a el mítin un sentit divers d'aquell que tenia fins a aquells moments.

El mítin havia segut aprofitat únicament pels candidats per a fer-se reclam electoral i ara va passar a ser amprat com una manifestació en favor d'una causa abstracta, d'un principi doctrinario.

En el primer mítin que es va celebrar en Londres en este caràcter, es va fer una evaluació i conseqüentment una exposició derivada, de la situació n econòmica i moral del poble anglés. L'orador Watson, des de lo alt d'un coche, va dir:

En la Gran Bretanya hi ha 4 millons d'hòmens en la més absoluta indigència; atres 4 millons en la misèria, un milló i mig en la semi-indigència i només un mig milló de ciutadans goja dels esplendors de la riquea i del lux. I agitant una bandera tricolor, va expressar que eixe mítin era una combinació de la misèria i de l'esperit revolucionari del poble britànic.

La reunió va ser dissolta pels soldats. El Habeas Corpus va ser suspés:

I acusant el Govern a l'incipient pro-partit radical com a l'enemic més perillós de la Constitució, va facultar als juges de pau per a encarcerar i jujar, sense tela de juí, als que venien a pertorbar l'orde públic i a alterar les institucions, en predicacions que constituïen una blasfèmia i una sedició.
Els radicals no varen desmayar un instant. Varen estendre, ara, la seua propaganda a les demés ciutats del Regne i en tots els llocs, exhibien estandarts en llegendes revolucionàries que demanaven la llibertat del sufragi, la llibertat de prensa, l'escrutini secret, etc., etc.
Va haver en la ciutat de Waterloo, prop de Manchester, en motiu de la celebració d'un mítin, una espantosa massacre de radicals, i eixa primera sanc que es derramara per una de les més cares conquistes polítiques, va alçar en els àmbits de tot l'imperi una indignació intensa: i la joventut i el poble varen respondre a eixa matança en l'organisació d'infinites reunions, en homenage a les víctimes i en homenage a eixa doctrina redentora, que anava deixant en tots els llocs, en els cors, en el cervell i en la consciència del poble britànic, regueros de sanc i de civilisació política.

El mítin, en els seus orígens, està vinculat a el radicalisme. Estes noves idees i pràctiques polítiques varen ser transmeses a França por intermedio de les Corresponding societies, precisament quan en aquell país estaven germinant els primers síntomes de la Revolució francesa.


Referències


Bibliografia

Armant Llaura Carvajal, Santiago de Chile, 1915.

Enllaços externs