Luteciense
El Luteciense o Lutetiano és el segon pis i edat del Eoceno en l'escala temporal geològica. Succeïx al Ypresiense i precedix al Bartoniense. Es va iniciar fa uns 48,07 millons d'anys i va terminar fa uns 41,03 millons d'anys.[1] Fins a l'estandardisació de les terminologia en espanyol d'Espanya i Veneçola (Luteciense, 2013)[2] i d'Amèrica (Lutetiano, 2023)[3] el pis ha segut també s'ha denominat en la lliteratura científica com Luteciano.
El nom, que prové de Lutetia Parisiorum, nom en llatí de París, va ser propost pel geólogo francés Albert de Lapparent en 1883.[4]
Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)
[editar | editar còdic]La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Luteciense es troba en la plaja de Gorrondatxe (municipi de Guecho, Viscaya, Espanya). Es caracterisa per la primera aparició del nanoplancton calcáreo Blackites inflatus, en la mitat del cron C21r. El pis i el GSSP varen ser aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia en giner de 2011 i per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques en abril del mateix any.[4][5]
El sostre del Luteciense es definix per la base del Bartoniense, que es caracterisa per l'última aparició del nanoplancton calcáreo Reticulofenestra reticulata.[1]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]De fa 47,8 millons d'anys data la formació del maar en el que es varen depositar els sediment que conformen el jaciment de Messel (Alemània), que registra un conjunt de fòssils continentals d'esta edat molt ben conservats.[6]
Fa 47 millons d'anys, dins d'esta edat, apareix el gènero Teilhardina, un primat primitiu classificat dins de l'orde Haplorrhini i de la família Omomyidae, i són provablement els antepassats del infraorden Simiiformes i del gènero Tarsius.
En China s'ha trobat un fòssil en una edat de 45 millons d'anys de l'espècie Eosimias sinensis, un simi primitiu del infraorden Simiiformes, de la superfamilia Eosimiidae, supost antepassat de tots els Catarrhini (els denominats "simis del Vell Món").
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
- ↑ Taula Cronoestratigráfica Internacional (primera versió en espanyol, giner de 2013)
- ↑ Taula Cronoestratigráfica Internacional (adaptació a l'espanyol d'Amèrica, setembre de 2023)
- ↑ 4,0 4,1 Molina, E.; Alegret, L.; Apellaniz, E.; Bernaola, G.; Cavaller, F.; Dinarès, J.; Hardenbol, J.; Heilmann-Clausen, C.; Larrasoaña, J.; Luterbacher, H.; Monechi, S.; Ortiz, S.; Orue-Etxebarria, X.; Payros, A.; Pujalte, V.; Rodríguez-Tovar, F.; Tori, F.; Tosquella, J. i Uchman, A.(2011).34(2)
- : 86-108.doi:10.18814/epiiugs/2011/v34i2/006.
- ↑ Ogg, G. (coord.) Base of the Lutetian Stage at Gorrondatxe, Spain. Geologic TimeScale Foundation. Consultat el 13 d'abril de 2025
- ↑ Gruber, Gabriele (2007). «The Messel Maar». En: Gruber, Gabriele i Norbert Micklich (eds.) Messel. Treasures of the Eocene. Hessisches Landesmuseum Darmstadt. Darmstdt: WBG. Págs. 23-28 ISBN 978-3-534-20913-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luteciense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.