Bartoniense
El Bartoniense o Bartoniano és el tercer pis i edat del Eoceno en l'escala temporal geològica. Succeïx al Luteciense i precedix al Priaboniense. Es va iniciar fa uns 41,03 millons d'anys i va terminar fa uns 37,71 millons d'anys.[1]
El nom prové de la localitat anglesa de Barton, en el comtat d'Hampshire, va ser introduït en la lliteratura científica pel geólogo i paleontòlec franc-suís Karl Mayer-Eymar en 1857.[2]
Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)
[editar | editar còdic]La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Burdigaliense està pendent de definir per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Provisionalment la base del pis s'establix per l'última aparició del nanoplancton calcáreo Reticulofenestra reticulata.[1]
El sostre del Bartoniense es definix per el GSSP de la base del Priaboniense, que es caracterisa per l'última aparició dels foraminíferos planctónicos acarínidos grans i Morozovelloides crassatus, l'aparició del nanopláncton calcáreo Cribrocentrum erbae i l'última aparició de Chiasmolithus grandis, i coincidix en la base del cron C17n i la base del subcrón C17n.2n.[3][1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
- ↑ Mayer-Eymar, K.(1865).
- ↑ Agnini, C.; Backman, J.; Boscolo-Galazz,o F.; Condon, D. J,.; Fornaciari, E.; Galeotti, S.; Giusberti, L.; Grandesso, P.; Lanci, L.; Luciani, V.; Monechi, S.; Muttoni, G.; Pälike, H.; Pampaloni, M. L.; Papazzoni, C. A.; Pearson, P. N.; Pignatti, J.; Silva, I. P.; Raffi, I.; Rio, D.; Rook, L.; Sahy, D.; Spofforth, D. J.; Stefani, C. i Wade, B. S.(2020).44(2)
- 151–173.doi:10.18814/epiiugs/2020/020074.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bartoniense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.