Loxodonta africana pharaoensis
El elefant cartaginés (Loxodonta africana pharaonensis), també denominat elefant norteafricano, elefant del bosc norteafricano o elefant del Atles és una possible subespecie del Elefant africà, que va existir en el nort d'Àfrica fins al seu extinció en temps dels antics romans. Encara que la subespecie ha segut formalment descrita,[1][2] no ha segut àmpliament reconeguda pels taxonomistas.
Esta forma d'elefant és famosa per ser la que va usar el cartaginés Aníbal per a creuar els Pirineus i els Alps durant la segona guerra púnica.[3] Despuix de la conquista del nort d'Àfrica i de Sicília en el 242 a. C., els romans varen capturar durant les décades següents (durant el sigle segon abans de Crist) els pocs eixemplars que quedaven per a que lluitaren en el Coliseu de la capital o els circs romans en els espectàculs denominats Venatio. Encara que alguns suponen, que eixemplars d'esta espècie varen continuar habitant àrees de Sudan i Eritrea fins a mediats de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nowak, Ronald M. (1999), Walker's Mammals of the World, 6th edition, Baltimore i Londres: [[The Johns Hopkins University Press]], pp 1002.
- ↑ Yalden, D.W., M.J. Largen and D. Kock (1986), Catalogue of the Mammals of Ethiopia. 6. Perissodactyla, Proboscidea, Hyracoidea, Lagomorpha, Tubulidentata, Sirenia, and Cetacea, Italian J. Zool., Suppl., n.s., 21:31-103.
- ↑ Polibio Històries T.I L.I Cap.V [1] archivat en Wayback Machine.