Lotus kunkelii
La yerbamuda de Jinámar (Lotus kunkelii) és un endemisme local de la costa este de l'illa de Gran Canària que pertany a la família Fabaceae.
Distribució
[editar | editar còdic]L'única població natural de l'espècie es troba situada dins dels llímits del lloc d'interés científic de Jinámar, que compartixen els municipis de Las Palmas de Gran Canària i Telde, més concretament al nort de la desembocadura del barranc de Jinámar.[1]
Història
[editar | editar còdic]En 1972 es va descriure per primera volta la Lotus kunkelii (inicialment com Lotus lancerottense kunkelii) a partir de material recolectat en 1956 en la desembocadura del barranc de Jinámar, just ans que es portaren a terme obres de carrege d'arena en la zona i es destruïra gran part de la seua població.[1]
Sempre ha existit controvèrsia sobre si és una subespecie de Lotus lancerottense, de Lotus arinagensis o una espècie aparte. En 2006 es va realisar un estudi genètic que va revelar la validea del tàxon.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una planta perenne, pseudo-rastrera, leñosa en la base, que pot medir fins a 30 cm d'altura i que es troba coberta d'un indumento blanc grisáceo. Els fulls són sésilés, carnosas i dispostes en verticilos, que pot albergar fins a 12 llavors. Les inflorescèncias conten en dos o quatre flors de color groc.[2]
Biologia
[editar | editar còdic]Hàbitat
[editar | editar còdic]Espècie heliófila i halófila, sent capaç de resistir condicions d'elevada salinitat. Està lligada a ambients costers, associada a menudes acumulacions d'arena i #sediment eòlics en escàs desenroll de sol. En la seua zona de distribució hi ha temperatures altes (la temperatura medien anual supera els 20 °C, no registrant valors inferiors a 14 °C en cap més de l'any), i precipitacions escasses i irregulars (precipitació mija anual és inferior a 200 mm), lo que soporta gràcies al desenroll d'unes raïls molt potents i profundes i a la pèrdua de les branques més llargues en les époques més desfavorables. Conviu en el seu hàbitat en Lotus glaucus sense que s'hagen detectat processos d'hibridació, que semblen ser comunes entre atres espècies del gènero.
Reproducció
[editar | editar còdic]La floració es desenrolla entre els mesos de novembre i abril, restringint-se la mateixa als eixemplars de major tamany, encara que poden aparéixer flors aïllades fins als mesos de juny i juliol. els principals vectores de polinisació són els insectes, fonamentalment himenòpters.
La fructificació és abundant, produint-se normalment entre febrer i juny. Sobre la dispersió de les llavors es produïx fonamentalment per balocoria a curta distància, en obrir-se bruscament els llegums, encara que també intervenen atres vectores com l'aigua i el vent. També les formigues podrien jugar un paper important en la dispersió de les llavors i llegums, ya que, s'ha pogut comprovar que realisen esta funció per a espècies afins, com Lotus glaucus.
A diferència de lo que ocorre en atres espècies amenaçades del seu gènero, la germinació de llavors no sembla revestir cap problema, fet que es constata en la mateixa població, en abundants plántulas en els mesos d'hivern i primavera. No obstant, el desenroll i supervivència de les plántulas podria supondre un important escull per a la propagació de l'espècie.
Les experiències en cultiu realisades fòra del seu hàbitat natural no han segut productives pel seu peculiar ecologia, i s'han realisat estudis que descriuen les dificultats per a mantindre l'espècie en cultiu en el Jardí Botànic Vera i Clavijo, pel caràcter estenohalino de la mateixa. Per un atre costat, de la mateixa manera que atres espècies del gènero Lotus pot reproduir-se per esquejes.
Conservació
[editar | editar còdic]El principal factor d'amenaça d'esta espècie ho constituïx l'alteració, destrucció i degradació de la seua hàbitat, motivada per la construcció de carreteres, la extracció d'arena, l'acumulació d'enrunes, el trànsit per pistes circumdants que travessen la població, les abocades incontrolades i les activitats relacionades en l'us del llitoral. A lo manco el 85% de la superfície que habita l'espècie es troba baix la pressió antrópica derivada d'estes activitats.[1]
Està inclosa des de 1998 en el Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades com a espècie en perill d'extinció i, posteriorment, en el Catàlec d'Espècies Amenaçades de Canàries en la mateixa categoria. La UICN la classifica com espècie en perill crític d'extinció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Situació actual i perspectives de futur de l'espècie amenaçada Lotus kunkelii (yerbamuda de Jinámar)».Aula de la Naturalea de la ULPGC:.
- ↑ «Lotus kunkelii (Esteve) Bramwell & D. H. Davis». Espècies Vegetals en Canàries.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Fotos de L. kunkelii en Plantes de la meua Terra
- DECRET 7/2009, de 27 de giner, pel que s'aprova el Pla de Recuperació de l'espècie vegetal Yerbamuda de Jinámar (Lotus Kunkelii).Bolletí Oficial de Canàries núm. 29, dijous 12 de febrer de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lotus kunkelii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.