Lonchocarpus nitidus
La yerba de bugre, yerba del bugre o simplement bugre (Lonchocarpus nitidus) és una espècie arbòrea, la de distribució més austral de les que integren el gènero Lonchocarpus de la família de les leguminosas. Habita en selves marginals del centre-este de Sudamérica.
Descripció
[editar | editar còdic]Lonchocarpus nitidus és un arbre que alcança entre 5 i 8 metros d'altura, en eixemplars longeus que apleguen fins a 12 m. La seua copa té forma aparasolada; el seu tronc és cilíndric, recte, de fins a 50 cm de diàmetro, en corfa alguna cosa arrugada, grisácea, presentant en les branques abundants lenticelas llongitudinals.
- Fullage
El fullage és semiperennifolio, en tons vert-lustrosos, integrat per fulls alterns, imparipinnadas, de 7 a 21 cm de llarc, en foliolos elíptics a lanceolados, disposts en yugas en número de 7 a 11; el tamany dels foliolos és variable, de 15 a 100 mm de llarc per 8 a 25 mm d'ample.[1]
- Flores
Les flors són zigomorfas, hermafroditas, de la forma amariposada característica de les papilionoideáceas, generalment de color rosa-violáceo variant el to de suau a intens), en el centre blanc i la gola groguenca; també hi ha eixemplars en flors blanques. Medixen de 10 a 13 mm, i es disponen en arracades axilars.[1]
- Fruts
El frut és un llegum castany-rojós, marginada i comprimida, de 5 a 7 cm de llarc.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en el surest i sur de Brasil, l'est del Paraguay, Uruguai i el nordest argentí.
En l'Argentina es troba en el nordest, en l'est de la mesopotamia, en herborizaciones en les províncies de: Buenos Aires, Ciutat Autònoma de Buenos Aires, Corrents, Entre Rius i Missions.[4]
Alcança la seua distribució més austral integrant les selves marginals de l'Argent, denominades mont blanc, comunitat biològica que creix en el sector inferior del delta del riu Paraná i en la ribera argentina del Riu de l'Argent. Els eixemplars més al sur varen ser detectats en el relicto d'esta selva situat en les màrgens de la riera les Canyes, dins de la reserva natural integral Punta Lara, partit d'Ensenar, sent esta també la major latitut a que s'estén el gènero Lonchocarpus.[5]
En Brasil es troba en els estats de Paraná, Santa Catarina i Riu Gran del Sur.[6][7]
En el Paraguai va ser colectado en els departaments de: Alt Paraná, Concepció, Cordillera, Guairá, Itapúa i Paraguarí.[8]
En l'Uruguay va ser herborizado en els departaments de: Artigas, Colónia, Montevideo, Paysandú, Riu Negre, Rocha, Bote i Soriano.[9][10]
- Hàbitat
Lonchocarpus nitidus habita preferentment en selves marginals de les riberes i illes del alt Paraná i els seus afluents, de la galeria del riu Uruguay i part de la seua conca, el baix delta del Paraná, i la costa del Riu de l'Argent, en altituts compreses entre el nivell marí i els 500 m s. n. m., en ambient subtropical i semitropical; en forestes fitogeográficamente incloses en el districte fitogeográfico de les selves mixtes de la província fitogeográfica paranaense.
Des del punt de vista biogeográfico, esta espècie arbòrea habita fonamentalment en les ecorregiones terrestres delta i illes del riu Paraná i en la de la selva Paranaense.[11][12]
Les seues fulles són aliment de les larves de la palometa bandera argentina (Morpho epistrophus argentinus).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1837 pel botànic alemà Julius Rudolph Theodor Vogel, baixe el nom científic de Sphinctolobium nitidum,[13] sent reclasificado en l'any 1860 pel botànic, pteridólogo i micólogo anglés George Bentham.[14]
- Sphinctolobium nitidum Vogel;
- Derris nitidus (Vogel) N.F. Mattos.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Lahitte, Héctor Blas (1999). L.O.L.A. (ed.). , Primera edició (en espanyol i anglés), Buenos Aires: Colin Sharp, pp. 300. ISBN 950-9725-29-3.
- ↑ Burkart, Arturo I. (1952). Les leguminosas Argentines - selvades i cultivades: 542; ed. 2. Buenos Aires: Acme Agency.
- ↑ Burkart, A. (1987) Leguminosae. en Fl. Il. d'Entre Rius, Colecc. Ci. Inst. Nac. Tecnol. Agropecu. Editor: N.S. Troncoso & N.M. Bacigalupo. Tom 6 (3a) pp 442-738.
- ↑ Gómez Moixa, I. V. (2000). Fabaceae, partix 10. Tribu XI. Millettieae. Tribu XII. Robinieae. Tribu XIII. Indigofereae. Fl. Fanerog. Argent. Editor A.T. Hunziker Vol. 68 pp 3-30.
- ↑ Coletti, Renaldo (1994). La selva marginal: Un paisage natural i significatiu en la ribera de Punta Lara. Anals INTA - Nº 1993, p. 85-90. L'Argent; Laboratori d'Investigacions del Territori i l'Ambient.
- ↑ Engel Neubert, I. & Miotto, S. T. S. (1996). O gênero Lonchocarpus Kunth (Leguminosae-Faboideae) no Rio Gran do Sul. Iheringia, Bot. vol. 47 pp 73-102 ISSN 0073-4705.
- ↑ Rambo, B. (1966). Leguminosae Riograndenses. Perquisicions, Bot. vol. 23 pp 1-166 ISSN 0373-840X.
- ↑ Bernardi, L. (1984). Contribució a la dendrologia paraguayana. I. Boissiera. vol. 35 Pàgines 1-341.
- ↑ Sayagués, L., Graf, I. & Delfino, L. (2000). Anàlisis de l'informació publicada sobre composició florística de monts naturals de l'Uruguay. Agrociencia. vol. Pàgines 4 96-110.
- ↑ Izaguirre, P. & Beyhaut, R. (1998). Les Leguminosas en Uruguai i regions veïnes. Partix 1: Papilionoideae. Editorial Agropecuaria Hemisferi Sur. Montevideo. Pàgines: 1-549.
- ↑ Worldwildlife.org Ecorregión terrestre delta i illes del riu Paraná.
- ↑ Olson, D. M., I. Dinerstein, I. D. Wikramanayake, Burgess N. D., Powell G. V. N., Underwood C. I., J. A. D'Amico, Itoua I., Strand H. I., Morrison J. C., Loucks C. J., Allnutt T. F., T. H. Ricketts, Kura I., Lamoreux J. F., Wettengel W. W., P. Hedao and Kassem K. R. (2001). Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51.
- ↑ Vogel, J. (1837). Linnaea. vol. 11 pp 419.
- ↑ Bentham, G. (1860). J. Proc. Linn. Soc., Bot. 4 (Supl.) pp 92.
- ↑ Mattos, N. F. (1988). Loefgrenia. vol. 93 pp 9.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Lonchocarpus nitidus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lonchocarpus nitidus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Lonchocarpus nitidus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.