Morpho epistrophus argentinus

Morpho epistrophus argentinus (Morpho epistrophus argentinus)

Morpho epistrophus argentinus, denominada comunament palometa bandera argentina, borracha o panambí morotí, és una de les subespecies que integren la espècie M. epistrophus, un lepidòpter ditrisio nimfálido del gènero Morpho. Habita en regions selváticas del centre-este de Sudamérica.

Taxonomia i característiques

Esta subespecie va ser descrita originalment en l'any 1907 pel entomólogo alemà Hans Fruhstorfer. La localitat tipo és: Argentina.

Etimologia

La etimologia de la denominació genèrica Morpho prové del grec morfo, morfous, un sustantiu poètic femení que designava antigament a Venus. Per esta raó, en la nomenclatura de les seues espècies s'utilisa el gènero femení. El terme específic epistrophus fa alusió a un personage de la Ilíada. El nom subespecífico argentinus aludix al país a on va ser capturat l'eixemplar tipo: Argentina.

Morpho epistrophus argentinus medix 110 mm en el cas de les femelles, i 90 mm els machos. La seua coloració general és celest clar a blanc, dorsalmente en marques marginals irregulars de tons parduscos, i ventralmente en un renc mig de ocelos en abdós ales de color groguenc, negre, i en centre celest pàlit, tots units per una banda pardusca. La femella es diferencia en tindre una tonalitat pardusca en l'àrea inferior de les ales posteriors.

Distribució geogràfica

Morpho epistrophus argentinus és la subespecie més austral de l'espècie més austral de tota la família Nymphalidae.

Es distribuïx en especial en selves marginals i boscs semixerófilos, en el centre-este de Sudamérica. Li la troba en el nordest de la Argentina, en especial en la regió mesopotámica, en registres en les províncies de: Missions, Chaco, Corrents, Entre Rius, la Ciutat Autònoma de Buenos Aires i el nordest de Buenos Aires, aplegant pel sur fins al parage de Punta Pedres. Existix també una important població en la reserva de l'estany salat gran, en el partit de Madariaga, Província de Buenos Aires, a on es troba un añoso bosc de coronillo, arbre del com sol alimentar-se en la seua etapa de oruga. També ha segut vista en Uruguay i sur de Brasil

Costums

Morpho epistrophus argentinus és una palometa gran, cridanera, de vol poderós, llent, ondulante, a baixa o mija altura, en habituals planeos i bruscs aleteos, generalment recorrent senderes en sectors umbríos i humits de les selves a on habita. Es posa sobre fruts fermentats que cauen al sol, o sobre excrements. En ser esglayada s'allunta de l'amenaça cap a sectors densos volant ràpida i erráticamente per a desorientar a la font de perill, aumentant la celada posant-se de sobte per a quedar totalment queta i en les ales tancades, confiant en el seu mimetisme alar ventral.

En el sector meridionals de la seua distribució els adults s'observen volar entre decembre i març, i encara fins a maig en els anys d'autumnes australs tèrmicament suaus. És habitual trobar grups d'eixemplars mascles perseguint en vol a una femella i intentant copularla.

Orugas i les seues espècies vegetals hospedadoras

La femella coloca de manera dispersa, baix els fulls de les plantes específiques, ous que medixen un tamany de 2 mm de diàmetro.

Les larves o orugas de Morpho epistrophus argentinus s'alimenten dels fulls de vàries espècies leñosas, en especial del coronillo (Scutia buxifolia), yerba de bugre (Lonchocarpus nitidus), ingá (Inga vora), Ratonia, Acacia, Sebastiania, Erythroxylum , i Cupania.

Els seus orugas són d'un llarc de 65 mm. Presenten cridaneres tonalitats aposemáticas, molt distintes a la de l'adult: roges a taronges en els pèls curts (no urticantes), blanques en llarcs mechones dels flancs i l'esquena, i negres en una llínea dorsal sobre la qual mostra punts dorats. Les seues larves són procesionarias i gregarias, durant el dia s'agrupen formant sobre la corfa dels troncs de la planta hoste o directament penjant, vistosos ramilletes rojos, buscant en l'associació una major protecció front als predadores. De nit, se separen per a alimentar-se. Aixina passen tot l'autumne i l'hivern, fins a aplegar a la primavera, moment en que es transformen en crisálidas, la qual té forma de chicoteta campana de color vert, suspesa en seda des d'una ramita.

Palometa símbol de l'Argentina

En l'any 1944 el entomólogo Bourquin va propondre que es declare oficialment en l'Argentina a esta palometa el lepidòpter nacional. Transcorreguts prop de 70 anys, encara no s'ha oficialisat esta consideració, si be en els mijos de prensa li la continua associant a atres símbols biològics del país, com el ceibo, el forner, o el quebracho colorat.

El 15 d'agost de 2012 l'Honorable Concejo Deliberante del Municipi de Punta Indi (Província de Buenos Aires) va sancionar la Resolució Nº 24/12 declarant a la Palometa Bandera Argentina i al seu arbre hospedador, el coronillo com "espècies emblemàtiques" del Parc Coster del Sur en l'objectiu de protegir-les. Esta iniciativa va ser impulsada pel Zoològic de Buenos Aires, el director del qual de llavors (Claudio Bertonatti) va elevar la nota 1697/2012 a la que es va sumar la del Sr. Ricardo Canudas, com a President de l'Associació d'Amics del Parc Coster del Sur fonamentant la proposta per a donar protecció llegal a estes espècies.

En 2014, el naturaliste Claudio Bertonatti (Fundació Azara) va elevar una proposta a les autoritats del Govern de la Ciutat de Buenos Aires per a declarar-la espècie simbòlica d'eixa Ciutat. El llegislador Adrián Camps va presentar un proyecte de norma i el 7 de decembre de 2017 la Llegislatura Porteña va sancionar la Llei 5.925 declarant a la Orquídea del Talar i a la Palometa Bandera Argentina, Espècies Simbòliques de la ciutat de Buenos Aires.

Protecció llegal en la Província de Buenos Aires

En decembre de 2025, la Llegislatura de la província de Buenos Aires va declarar a la palometa Bandera Argentina (Morpho epistrophus argentinus) com a Monument Natural Provincial, incorporant-la al règim de màxima protecció ambiental previst per la llegislació bonaerense.

La declaració s'enquadra en el marc de la Llei provincial 10.907, que regula les reserves naturals, parcs i monuments naturals de la província de Buenos Aires i establix la prohibició de la caça, captura, persecució o comercialisació de les espècies protegides, aixina com de l'alteració dels seus hàbitats.

La mida busca preservar tant a l'espècie com als ambients de bosc natiu del talar dels que depén el seu cicle biològic, en particular aquells associats al coronillo (Scutia buxifolia). Les principals poblacions provincials es registren en àrees naturals com Punta Lara, Punta Indi i Illa Martín García. La declaració va ser el resultat d'un procés de conservació impulsat durant més de dos décades per organisacions locals, guardaparques i proyectes d'educació ambiental, i va consolidar el reconeiximent previ de l'espècie com a emblema natural en distints municipis bonaerenses.

En febrer de 2026 Punta Indi serà sèu de la 1° Festa Provincial de la Palometa Bandera Argentina després de que l'espècie anara declarada Monument Natural Provincial. Des de 2015 es festeja anualment en el més de febrer la Festa de la Palometa Bandera Argentina.

Conservació

Esta palometa sofrix d'extincions locals i una disminució general de les seues poblacions. La major part de les espècies de plantes hoste estan en sostingut reculada numèrica, especialment en la seua distribució austral. En el seu geonemia meridional se li sumixca a que, tant els seus hospedantes com la mateixa palometa habiten en àrees que patixen una elevada urbanisació i destrucció dels relictos boscosos autòctons. Els escassos remanentes forestals natius, tant els de selves marginals com els de talares, estan sent invadits per espècies vegetals exòtiques, que terminen per desplaçar a les plantes natives, impedint a esta palometa trobar plantes per a que s'alimenten les seues larves. Les plantes introduïdes i invasoras com el ligustro (Ligustrum lucidum) que es propaga en facilitat i és de creiximent ràpit, nega la llum natural al coronillo i a atres espècies autòctones, propiciant la seua extinció.