Locman

Locman

Locman, el Sabio (سورة لقمان en àrap clàssic original), també cridat Luqman, Lokman o Locmano, va anar un célebre i llegendari fabulista musulmà, equivalent en la cultura àrap a Esopo.

Biografia

S'ignora l'época en que va viure. Se li nomena en el Corán, XXXI, suras 12 i 13:

• Vàrem donar a Luqmán el saber: "¡Sé agraït en Alá! Qui és agraït lo és, en realitat, en profit propi. Qui és desagradecido... Alá Es basta a Sí mateixa, és digne de alabanza". I quan Luqmán va amonestar al seu fill, dient-li: "¡Hijito! ¡No associes a Alá atres deus, que l'associació és una impietat enorme!"

Uns ho creuen net de Job o biznieto d'Abraham i uns atres ho fan contemporàneu i conseller de David. Els comentaristes del Corán ho identifiquen en el Balaam del Pentateuco. Se li atribuïx un grup de faulas preislàmiques publicades en Europa per primera volta en Holanda en traducció llatina en 1615. Pero esta colecció mostra provindre en part de la tradició esópica occidental i en part de la lliteratura hindú. Inclús es creu que el seu compilador i refundidor va poder ser de el XIII, un cristià copto egipcíac cridat Barsuma, que va ser confòs en el personage anterior. Algunes tradicions coincidentes indiquen que era un esclau d'orige etíope i unes atres ho mostren com a sabater, sastre, carpintero i pastor; unes atres identifiquen al llegendari Locman en l'igualment llegendari Esopo, de manera que serien en realitat la mateixa persona.

Edicions

La primera edició en espanyol del fabulario de Locman es va fer en 1784, en el títul Faules de Locman el Sabio traduïdes de prosa àrap al vers llatí per D. Manuel Lasala; i al castellà per D. Miguel Garcia Asensio, Madrit: Plàcit Barco López, 1784. Els seus autors varen ser l'ilustrat jesuïta Manuel Lassala San Germán (1738-1806), i el arabista Miguel García Asensio. Varen utilisar la primera edició europea, la llatina de l'orientaliste holandés Thomas Erpenius (Thomas van Erpe) (1584-1624), Locmani sapientis fabulae et selecta quaedam arabum adagi, cum interpretatio llatina et notis (Leiden, 1615). Existix un còdex escurialense manuscrit de les faules.